SOBRE LA LLENGUA

Tots el vinguts de fora a Catalunya que no és volen integrar ni adaptar-se coneixent la llengua, la cultura, les tradicions, les costums etc. Etc. dels catalans poden ser catalogats de manera que cal comptar amb aquestes següent consideracions:

  • De cap manera i sota cap concepte poden ser considerats com a essers humans aquells malden per anorrear una llengua, tant sigui per acció o per omissió, com la nostra llengua el català.
  • De cap manera i sota cap concepte poden ser considerats com a essers humans aquells que malden per anorrear una cultura, tant sigui per acció o per omissió,la nostra cultura, la cultura catalana.
  • De cap manera i sota cap concepte poden ser considerat essers humans aquells que malden per anorrear les tradicions i costums d'una nació, tant sigui per acció o per omissió,la nostra nació Catalunya.
  • De cap manera i sota cap concepte poden ser considerat essers humans aquells que malden per anorrear les tradicions jurídiques i juridisprudencials d'una nació, tant sigui per acció o per omissió, la nostra nació Catalunya..

Per tant no poden ser tractats com a persones si no com a essers irracionals i enemics de la humanitat, en general

I els col·laboracionistes que treballen amb aquests essers anteriors, els hem de tractar com a ells o encara amb més contundència.

En català:

A tots aquests que van venir fugint dels senyorets andalusos i que odien la llengua, la cultura i els costums de Catalunya, que aquí van tenir almenys l'oportunitat de forjar-se un futur sense jous com als seus pobles, que han criat els seus fills i les seves famílies i que prefereixen veure Catalunya enfonsada que lliure perquè vagi merda aquests catalans els dic:

1.- Haver-vos quedat en els vostres putos pobles a lluitar contra el poder feudal dels "señoritos".

2.- Us hauríeu estalviat un munt de quilòmetres.

3- Ens hauríem estalviat la vergonya de veure gent que va venir buscant una oportunitat quan als seus llocs de naixement ni el podien somiar i a sobre escupen sobre això.

4-Us hauríeu estalviat la imbecil·litat de dir que heu aixecat Catalunya. Perquè si no haguéssim estat vosaltres, haurien estat uns altres. No som especials, vosaltres tampoc.

Abans de venir vosaltres Catalunya en valors democràtics, en cultura, en tradicions cíviques, en ciència, en civilitzacions, també en economia, etc... Ja estava molt per sobre de vosaltres, el que heu fet es treballar per intentar enfonsar-la.

5-Cal ser torracollons per seguir vivint en un lloc on odies a la seva llengua, la seva cultura, els seus costums i la seva gent. Era més senzill: haver estalviat prou com per tornar als vostres pobles i us en quedava, que ningú us va obligar a quedar-vos.

6-Ès bo que un poble tingui els seus costums, la seva llengua i cultura, perquè és el que és. Senzillament si no vols ni conèixer-ho ni apreciar-lo al menys calla i no despòtiques

7-Quan heu viscut com els vostres familiars que SI QUE ES VAN QUEDAR, van passar èpoques de molta misèria però porten dècades vivint 10 vegades millor que vosaltres? No us adoneu que el greuge comparatiu és tan bèstia que dona vergonya aliena? Pregunteu-li amb números a un europeu si veu normal que comunitats que generen un 23% de riquesa rebin un 15 % i comunitats que generen 0,3% rebin un 23%, a veure quina cara us posen. I si heu llegit fins aquí, us podríeu plantejar si la meva família va néixer a Catalunya o a Extremadura i Galícia. I després els vaig dient que els odiem. No, no odiem les persones. Odiem els fets que demostren que un estat tracti part dels seus "volguts ciutadans" mentre regala caramels a canvi de vots en altres lars. Ja es que no és res de nou. Però quan ara vinguin temps difícils, plantejar-vos perquè l'estat espanyol no vol ni parlar que Catalunya decideixi el seu futur mitjançant les urnes. Plantejar-vos si som el seu petit banc, juntament amb Balears i País Valencià o és que ens amaneixen tant que no hauríem d'anar-nos-en. I plantejar-vos per últim perquè tants fills d'immigrants de la península volem la independència el de l'estat. No és difícil.

En el idioma del imperi:

A todos estos que vinieronhuyendo de los señoritos y que odian la lengua, la cultura y las costumbres de Catalunya, que aquí tuvieron al menos la oportunidad de forjarse un futuro sin yugos com en suspueblos, que han criado a sus hijos y sus familias y que prefieren ver a Catalunya hundida que libre porque vaya mierda estos catalanes les digo:

1.- Haberos quedado en vuestros putos pueblos a luchar contra el poder feudal de los "señoritos".

2.- Os habríais ahorrado un montón de kilómetros.

3- Nos habríais ahorrado la vergüenza de ver a gente que vino buscando una oportunidad cuando en sus lugares de nacimiento ni lo podían soñar y encima escupen sobre ello.

4- Os habríais ahorrado la imbecilidad de decir que habéis levantado Catalunya. Porque si no hubierais sido vosotros, habrían sido otros. No somos especiales, vosotros tampoco.

Antes de venir vosotros Catalunya en valores dermocráticos, en llibertades, en cultura, en tradiciones civicas, en ciència, en civilizacion avanzada,también economicamente, etc... Ja estava por encima de vosotros, lo que habeis hecho ha dido trabajar para intentar undirla.

5- Hay que ser gilipollas para seguir viviendo en un sitio donde odias a su lengua, su cultura, sus costumbres y su gente. Era mássencillo: haber ahorrado lo suficiente como para volver a vuestros pueblos y os quedabais allí, que nadie os obligó a quedaros aquí.

6- No es ni bueno ni malo que un pueblo tenga sus costumbres, su lengua y cultura, porque es lo que es. Sencillamente si no quieres ni conocerlo ni apreciarlo por lo menos te callas y no despotricas.

7- Cuando habéis vivido como vuestros familiares que SI SE QUEDARON, pasaron épocas de mucha miseria pero llevan décadas viviendo 10 veces mejor que vosotros? No os dais cuenta que el agravio comparativo es tan bestia que da vergüenza ajena? Preguntadle con números a un europeo si ve normal que comunidades que generan un 23% de riqueza reciban un 15% y comunidades que generan 0,3% reciban un 23%, a ver qué cara os ponen. Y si habéis leído hasta aquí, os podríais plantear si mi familia nació en Catalunya o en Extremadura y Galicia. Y luego les vais diciendo que los odiamos. No, no odiamos a las personas. Odiamos los hechos que demuestran que un estado trate a parte de sus "queridos ciudadanos" de imbéciles mientras regala caramelos a cambio de votos en otros lares. Ya se que no es nada nuevo. Pero cuando ahora vengan tiempos difíciles, plantearos porque el estado español no quiere ni hablar de que Catalunya decida sufuturo mediante las urnas. Plantearos si somos su pequeño banco, junto con Balears y País Valencià o es que nos aman tanto que no deberíamos irnos. Y plantearos por último porque tantos hijos de inmigrantes de la península queremos la independencia el del estado. No es difícil.



EXPERIÉNCIES BEN POC COMPLICADES

Mireu si n'és de fàcil

Fou per allà l'any 1987, feia pocs dies que vaig ser elegit Paer en Cap de la Paeria de Lleida i en una de les primeres experiències que tingué fou presidir una comissió corresponent a la signatura d'un contracte de compravenda d'una propietat immobiliària (un edifici antic) que un matrimoni de vellets venien a la Paeria, la comissió era formada per:

Un notari, valencià o dels països catalans.

El secretari de l'Ajuntament.

Un altre alt funcionari de l'Ajuntament

El matrimoni esmentat

I Jo mateix en tant que Paer en Cap.

Vaig fixar-me que ambdues persones del matrimoni estaven asseguts amb el cap cot.

En començar el notari a llegir l'escriptura de compravenda dient "En la ciudad de Lérida..." en aquell mateix moment vaig aixecar la sessió dient que no és preocupessin que és repetiria en uns dies i vaig tranquil·litzar a la parella de venedors.

El secretari es quedà una mica sorprès, vaig reunir-me amb ell per tal de dir-li que des d'aleshores volia les escriptures en català.

Al cap de pocs dies varem repetir la reunió amb els mateixos participants i en començar el notari dient: A la ciutat de Lleida....., les dues persones venedores, venerables vellets, aixecaren el cap puix vaig captar que varen sentir-se a casa seva, quina cosa va provocar-me una gran satisfacció i emoció pel fet d'haver complert amb el meu deure.

Es tant senzill com aixo fer que la llengua catalana sigui prioritària en la nostra administració no més cal també exercir-ho, es clar que cal tenir aquesta inequívoca voluntat.

En altres ocasions, com que feia que els documents em fossin presentats abans, ells intentaven fer-los en castellà, ja ho intentaren ja, no se'n sortiren.

Defensar els nostres signes d'identitat de vegades és tan senzill com exercir de català i després tot funciona millor.

J. Manel Oronich i Miravet

Ex-Paer en Cap de Lleida

Veure:

https://www.ara.cat/opinio/Gent-normal-problemes-reals_0_411558914.html


"ELS MULTICULTI"

La multiculturalitat no és res més que el racisme disfressat de l'honestedat i la benevolència. És el racisme disfressat de l'empatia i la compassió.

Fa un parell d'anys, o pot ser més, en una trobada a la seu d'Omnium en la xerrada i presentació d'un llibre sobre una colla amics (?) de Catalunya, no recordo el títol, entre aquests amics (?) hi era un tal Cabrera d'un anomenat taller de musics. Entre les moltes, per a mi bestieses, que digué fou "fins el dia que els catalans no pensin que Carmen Amaya és cultura catalana no anirem be". En manifestar la meva disconformitat aquest individu, des de la mesa presidencial amb el poder que dona el micròfon, amb un to prepotent imperialista "xulenc" típic dels mesetaris i dels seus amics (semblava begut) m'increpà violentament, malgrat no recordar el que em digué ni el que jo vaig dir, vull palesar el fe que ningú del lliristes de la sala (o sia tots) no piularen. Aixó si al final en acabar l'acte em felicitaren i em donaren la raó.

Avui llegeixo unes declaracions d'una tal Rosalia (que no Roser) dient el mateix i afegint que al Baix Llobregat (la Catalunya real, segons alguns) hi ha molt de flamenc i molta cultura andalusa.

Quins monstres em creat!

Avui em vull tornar a manifestar!

Axó serà el que sigui però no és cultura catalana i prou!

A veure totes aquestes respectables persones i/o els seus pares i/o els seus avis fugiren d'uns pobles quina cultura els maltractava i humiliava fent-los sofrir condemnant-los a patir gana i privacions, vingueren a Catalunya per tal de tenir un present i un futur que la nostra nació els oferí i sense saber que ho feien seguint servint al servei (com dic segurament sense saber-ho) d'una política imperialista d'acabar amb Catalunya anorrearan la nostra llengua i la nostra cultura i tradicions.

Aixó ho estant fent encara avui.

Tabarnia?

Evidentment no tinc res en contra ni del flamenc ni de la cultura andalusa, a Andalusia és clar.

Ja n`hi ha prou d'imperialisme espanyol encobert, prou.

Com molt be diu Na Ayaan Hirsi Ali:

La multiculturalitat no és res més que el racisme disfressat de l'honestedat i la benevolència. És el racisme disfressat de l'empatia i la compassió.

https://www.jutarnji.hr/vijesti/svijet/najpoznatija-otpadnica-od-islama-ljudi-na-ljevici-su-zaljubljeni-u-fantaziju-da-je-islam-religija-mira-15055614


PROTEGIR LA NOSTRA LLENGUA

Decàleg de compromís que el Grup Koiné demana als partits que es proclamen independentistes. Per a l'Estat Espanyol la desaparició de les llengües altres que la castellana és una qüestió d'estat.

Per això totes les constitucions, les lleis i els decrets que al llarg dels segles ha promulgat referits a la llengua han anat en la direcció d'imposar el castellà i alhora prohibir l'ús del català o limitar-lo tant com li ha estat possible.

Per altra banda Catalunya i les altres terres on es parla català han rebut els darrers decennis una immigració massiva de persones d'altres llengües que la catalana.

Aquests dos fets han condicionat el comportament lingüístic dels catalans, bilingüitzats a la força, que els porta a canviar de llengua constantment.

La combinatòria d'aquestes tres circumstàncies: lleis i pressió constant de l'estat, abundant presència de persones empeses de fet a parlar socialment en castellà i subordinació de l'ús del català a l'ús del castellà, han provocat que la llengua catalana pateixi un procés accelerat de substitució.

El percentatge de joves que utilitzen el català entre ells no para de baixar i tot fa pensar que, si continua aquest procés, en poc temps el català haurà passat a ser una llengua completament prescindible i residual.

Davant d'aquesta situació extrema creiem que els partits polítics que es proclamen independentistes han de prendre's la qüestió de la llengua com qüestió d'estat i, en conseqüència, han de prendre el compromís de treballar per capgirar aquest procés que ens aboca a la pèrdua irreversible de la llengua que ens defineix com a poble diferenciat i que justament dona sentit a la voluntat d'independència.

Els aspectes en què el Parlament i el Govern de Catalunya haurien d'actuar ara mateix d'acord amb la legislació vigent i pels quals el Grup Koiné demana el compromís explícit dels partits i que els incloguin en els seus programes electorals són els següents:

1.- Exigir el requisit lingüístic imprescindible del domini del català -i no pas com un simple mèrit- als treballadors de totes les administracions públiques.

2.- Garantir que es respecten els drets lingüístics dels catalans tant en les atencions mèdiques i sanitàries com a les residències de gent gran i als serveis pediàtrics.

4.- Assegurar que el català sigui la veritable la llengua vehicular i d'educació a tots els nivells i graus escolars, de l'ensenyament infantil, primari, secundari i professional fins als estudis universitaris.

5.- Impulsar de la manera més adequada i eficaç possible que el català sigui també la llengua vehicular a les activitats esportives i de lleure infantils i juvenils.

Barcelona, 14 de desembre de 2020

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

ELS ANORREADORS LINGÜISTICS

No fa pas tant de temps que la inefable Garcia Melero en una rectificació lingüista del professionals correctors de la cadenava dir que ella preferia continuar dient "algu" que el correcte quelcom, axó ho digué una professional de la llengua. Us imagineu un enginyer equivocant un càlcul expressament?.

Seguin aquest exemple hi han "catalanets i catalanetes" que també destrossen la llengua cada dia i si els hi fas veure s'enfaden com ella va fer.

Albert Jané: 'S'ha de desfer el vell tòpic fals que el català correcte és artificiós. Això no és veritat. És una fal·làcia que s'han inventat els qui no han volgut aprendre'l - https://vilaweb.cat/noticies/alber

Així Tàcit, l'inici de la nostra era, deia que "la marca de l'esclau és parlar la llengua del seu senyor"

Jo afegeixo que la marca de l'esclavitzador imperialista és imposar la llengua del seu amo al poble que vol dominar.

TV3 està fent a Catalunya el mateix que allò que significa l'eixamplament d'ER que incorpora Rufians i en els cas de la llengua o no parlar-la gens o incorporar a l'idioma totes les paraules del castellà que en realitat son Catanyol per tal d'aconseguir més audiència (o sia "todo por la audiéncia", al més pur estil espanyol) , o sia eixamplar, sense respectar ni les seves obligacions fundacionals. No més augmentar l'audiència, res de defensar el país ni la llengua

"La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble" Àngel Guimerà (1845-1924).

Qui perd les seves arrels per la identitat. En realitat és axó el que persegueixen tots aquests miserables.

És a traves d'aquesta política que pretenen dominar Catalunya espanyolitzant-nos a tots.

La major part de les imatges i les veus que surten cada dia en pantalla a TV3 son els còmplices d'aquest anorreament de l'idioma i axó ho hem de registrar en la nostra ment.

Per a un Català, saber Castellà o francès no es un acte voluntari d'enriquiment personal o cultural, sinó la marca de l'esclavitud; el dret de conquesta tatuat impunement dins les aules quan som infants. No ens deixa marca a la pell, però ens ensorra el caràcter i l'esperit...

Cada vegada que un parlant d'una llengua subordinada fa servir una llengua dominant sense que sigui necessari, la diversitat lingüística es redueix una mica més i el món és una mica més pobre.

No és català (ni humà) qui ataca la llengua, la cultura o la llibertat de Catalunya i dels catalans. Per acció u omissió.

Ignorar, perjudicar o menystenir la llengua pròpia de Catalunya, és racisme!

A Croàcia els Serbis feien el mateix imposant el serbocroat (catanyol). Avui Croàcia és independent i és parla Croat normalitzat, per cert bastant diferent del Serbi i tots aquells que ho feren quedaren i son marcats com a col·laboracionistes i botiflers encara avui desprès de tants anys. Aquest és el futur que us espera a aquests de TV3 que per quatre duros son anticatalans, unionistes, castellans esdevinguts nacionalistes espanyols, botiflers o simplement espanyols.

Però no solament els de TV3 fan mal a la llengua i al país, hi ha gent que s'autoanomenen independentistes que parlen "catanyol" o sia influenciats pel castellà dient per exemple "bona tarda", que en català no existeix o "besitos" que tampoc existeix o per exemple quant et diuen son les nou  mitja en lloc de dos quarts de deu. El problema greu és que quant els hi fas veure no solament no rectifiquen si no que s'enfaden i t'ataquen. Des de la pròpia experiència de viure llargues temporades en una país lliure com Croàcia els vull dir que destrossant la llengua mai aconseguirem res i molt menys la independència o al menys una veritable independència. Els croats que si sabem que s'ha de fer, influenciats per aquesta mena d'incongruències i d'inconsistències viscudes quant entren en contacte amb aquests "catalanets i/o catalanetes" sempre ens pregunten "de debò voleu la independència?". No n'hi ha prou amb cantar, s'ha de cantar si, però be.

ooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

https://www.vilaweb.cat/noticies/pau-vidal-opinio-mentalitat/

LA MENTALITAT D'ESCLAU

A Javier Burón, gerent d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona,
que no parla en català i no ha tingut problemes
'nunca, con nadie, en ningú sitio'.

Sis persones, dues generacions de la mateixa família, catalaníssims d'aspecte i de modes, barcelonins pel parlar més algun sobrevingut selvatà o així, segurament la nora, perfil de socis d'Òmnium o de l'ANC, tal vegada autors de comentaris a la xarxa o les sobretaules sobre que important que és la llengua i que bé que tinguem una eminència que ens corregeix quan fem alguna falta, sopen a la taula del costat, sortint d'un acte cultural. Són ells, però podríeu ser vosaltres, sopant o pagant al súper o responent a un operador de Vodafone, perquè també sou socis de l'ANC o de la Plataforma per la Llengua, també acudiu a la performance de la Diada, també us indigneu quan l'entrenador del Flix surt als diaris perquè ha tingut una batussa per culpa de l'enèsima imposició lingüística. Són sis persones, i totes s'adrecen en castellà, com un sol home, com si s'haguessin posat d'acord, al cambrer, que pobret és napolità i els napolitans, ja se sap, són negats per a les llengües, i encara més per al català, que els resulta tan llunyà i exòtic... Un pobre cambrer que tot just balbuceja el castellà, senyal que ha arribat fa poc, és capaç de fer canviar de llengua ell tot sol, ignar del seu enorme poder, amb la simple i mera presència, sis persones de cop, sis probables patriotes defensors de la terra i d'una puta merda. La mentalitat de l'esclau en tota la seva esplendor. I després veniu a Twitter a fer-vos els purs, a declarar que n'hem de tenir cura, que ens hem de deixar corregir per millorar, que la llengua s'aprèn dia a dia... I per què la voleu millorar si després l'amagueu davant del primer que passa? I del segon, i de tots els qui us sembla que no deuen ser prou intel·ligents per comprendre un idioma com el nostre. I de mi, quan m'ateneu a la benzinera o a la caixa o em veniu a vendre una assegurança. O quan m'envieu els pressupostos d'obres rigorosament en castellà sota un logo que diu, pura comèdia, LlarManteniment. Solucions a la teva mida. Que potser em noteu a la cara l'ADN del iaio de Jaén, o de la iaia manya? Tant se'm nota, la meva meitat impura? O potser és que només us interessa la façana, això tan català, tan tortellesc, tan de concurset cursi de l'Ateneu? Per què collons la voleu millorar, la llengua, si després us feu el perfil a la xarxa en castellà perquè així 'arribo a més gent', com si la humanitat sencera es morís de ganes de conèixer la vostra genialitat, perquè quants seguidors teniu?, tota aquesta gent a qui voleu arribar quants són?, dos-cents?, mil?, dos mil?, amb quants milers de milions de persones us penseu que arribareu mai a interactuar, o compartir que dieu ara, per vendre-us la llengua tan miserablement? Per què, si us en doneu tanta vergonya que sou incapaços ni de pensar que un foraster l'hauria d'aprendre si vol treballar aquí, l'ha d'aprendre, perquè ho diu la llei i perquè és de sentit comú, i perquè és així com sobreviuen les llengües. I això ho feu vosaltres, no, tu no, és clar, perquè tu llegeixes VilaWeb i ets de pedra picada, però nou de cada deu dels que t'envolten sí, val més que ho sàpigues, exactament el 88% dels catalanoparlants, que és com dir gairebé tots, si ho vols visualitzar imagina't tres quartes parts de l'última Diada, te'n recordes del color de la samarreta?, doncs ara imagina't que hagués estat, com efectivament era, de color de salmó però només per als qui no canvien de llengua i posem de sardina per als que sí; si ets dels que no, dels que mantens la llengua, estaries en clara minoria, claríssima, en una esgarrifosa minoria de menys de la quarta part de salmons enmig de més de tres quartes parts de sardines (i he estat generós perquè un amic que estudia aquestes coses m'ha indicat paràmetres a considerar, com ara que entre els absents a la mani el percentatge dels qui no la mantenen és més elevat, o sigui que ja et pots imaginar que desoladora que seria la foto si a la Diagonal hi haguéssim plantificat tots els catalanoparlants de primera llengua, indepes i no indepes, que segons l'Idescat rondem els dos milions i mig o una mica més. Series un dels 270.000 salmons. En un país, t'ho recorda la Gene, de set milions i mig. Et faig el càlcul? Per cada grup de 30 persones hi ha un, un i prou, almogàver de la llengua. Ara calcula't tu mateix les interaccions).

Final del formulari

Per això us dic que no sou dignes de l'herència que heu rebut, i que per maltractar-la així, per humiliar-la així, ja valdria més que hi renunciéssiu i deixéssiu de fer-la patir, a ella i als que encara ens l'estimem, o com a mínim ens l'estimem prou per defensar-la, en comptes de tractar-la com una pobra esguerradeta que amaguem quan vénen visites. Que, us ho recordo per si us n'heu oblidat, és justament el que feien els rics, els fabricants, això que ara, encomanats del relat progre, en diem 'l'alta burgesia catalana', i que amb les comptades excepcions dels Carulla i quatre gats més, no eren sinó els aprofitats de sempre, els abusadors de sempre i de tot arreu, els fills i néts dels esclavistes, que es van vendre la llengua per continuar fent calés amb el franquisme, i la van ocultar, es van posar a parlar en castellà i els va sortir aquell accent ridícul que ja sabeu, aquell que l'enyorat López del Castillo en deia 'bleda' perquè ell, que era fill de forasters i vivia a l'Hospitalet del Llobregat, sí que l'estimava, i la millorava cada dia, ell sí, per això ara que l'hem rebaixada a categoria de mer 'instrument de comunicació' del 'bleda' hem passat a dir-ne 'pijo', amb aquesta jota gargallosa, ofegats com estem en la imagineria dels hidalgos (ja sabeu què vol dir, realment, pijo?); doncs els fabricants de Sabadell i de Terrassa, deia, no solament es van passar al castellà sinó que van batejar els fills amb noms encara més bledes que la seva cantarella, Gonzalo i Álvaro (us en recordeu de l'Alvarito Bultó?), Tate i Cuqui, així ara van pel món amb aquests noms d'escopetanacional precedint uns cognoms catalaníssims, com els Puig dels cosmètics o els Torelló del xampany, que en boca d'ells sona toreyó (os i es ben tancades, a la vallissoletana manera; i els Puig no m'ho vull ni imaginar). Doncs vosaltres feu ben bé el mateix, amb la diferència que no sou fabricants i no teniu cap motiu per vendre-us-la, la llengua, perquè ningú us en darà ni cinc, ho feu només per por, per aquest atàvic temor del gos apallissat de tornar a rebre, por de tenir raons amb un pobre cambrer a qui ningú ha explicat res d'allà on es troba, ni tampoc ho fareu vosaltres, massa porucs, massa apallissats, per dir-li mira noi, aquí en aquesta casa som així, si no ens entens ja ens entendràs, però qui ha de fer l'esforç ets tu, igual que el faries si en comptes de la ciutat més xupiguai i tolerant d'Europa te n'haguessis anat a Berlín, a Londres o a Varsòvia. Però no, no heu de seguir mai el meu somni, i callareu, covards fins a la mort, i jo em permeto el luxe d'acabar aquesta descàrrega de bilis estrafent l'Espriu, perquè vosaltres, us ho refresco, nou de cada deu catalans, i potser ara aquí fóra oportú afegir-hi valencians i mallorquins (excuseu-me els rossellonesos i algueresos, però avui us salveu), vosaltres us ompliu la catalana boca de lloances a un poeta que no heu llegit però us sona un eslògan que diu que és l'home que ens va salvar els mots mentre vosaltres no solament els mots sinó la llengua tota, lluny de salvar-la, lluny de fer-vos dignes de l'esforç del gran sorrut, i de tants que el precediren, poetes i no poetes, periodistes, tipògrafs, dependents del comerç, i professores, bibliotecàries i dependentes del comerç, lluitadors i lluitadores, que eren, per cert, us ho recordo perquè potser d'això tampoc us en voleu recordar, els vostres avis i àvies, si no de tots com a mínim de molts, tant els que teniu els avis d'aquí com d'allí, però sobretot els d'aquí, els que deshonreu el vostre nom més que el cognom, perquè molt més que dir-se Casals o Comajuncosa compta el nom, Aleix, Mariona o Aina, car és en aquesta tria on hi ha la voluntat de ser, que el cognom ja ens ve donat, doncs vosaltres, i ara sí que acabo perquè ja estic tip d'aquesta lletania, de repetir-la tantes vegades, de sentir-me-la repetir inútilment tantes vegades, lluny de salvar-la, deia, vosaltres l'enterrareu, la colgareu, la sebollireu per sempre. I així per fi podreu anar alegrement al Mercadona, castellanets cofois peromuycatalanes, talment un folklòric candidat del PP amb dotze cognoms i retard cognitiu, sense que cap aixafaguitarres us recordi que esteu donant diners a un fabricant que els usarà contra vosaltres, que patrocinarà l'extrema dreta hispànica perquè us anorreï, us escarneixi i us liquidi. Llavors ja no caldrà, perquè ja us haureu escarnit, i exterminat, tots sols.

I si en quaranta anys no heu estat capaços de vèncer aquesta por, si en quaranta anys no heu tingut ni un instant de lucidesa ('Perdoni, és que no entenc el castellà, m'ho pot repetir en català?'), realment us penseu que trobareu el coratge de fer una república?

Pau Vidal: 'Durant trenta anys no hem dit la veritat sobre la immersió lingüística'

Entrevista al filòleg, que publica 'El bilingüisme mata'

'El català no s'està morint, l'estem matant. L'està matant la fal·làcia oficial segons la qual aquí no hi ha conflicte lingüístic.' Amb aquesta contundència parla el filòleg Pau Vidal en l'últim llibre, amb un títol també prou rotund i provocador: 'El bilingüisme mata' (Pòrtic). Hi parla de la contaminació lingüística, sobretot al Principat, que fa que el català vagi perdent genuïnitat i diluint-se. 'El català no es morirà per falta de parlants, sinó de català', alerta Vidal, que diu que ens podem arribar a trobar amb la paradoxa que els catalans tinguem estat i no tinguem llengua. De tot això tracta aquesta entrevista, on Pau Vidal tomba mites sobre la immersió lingüística i diu que l'hem santificada. 'Val més dir la veritat.'

-Provocador, això de 'El bilingüisme mata'...-Sí. És provocador perquè en realitat va néixer d'una imatge d'un paquet de tabac. 'Fumar mata', i vaig pensar 'El bilingüisme mata'. La primera intenció era que la portada fos com la imatge d'un paquet de tabac.

-Quins riscs veieu per dir això? -El risc és un: la desaparició. El bilingüisme és un estadi transitori en el camí de la substitució lingüística. Això ha passat en molts casos i és el que passa aquí, més lentament perquè nosaltres som rars. I, a més a més, és un camí que s'ha accelerat perquè la revolució tecnològica ha fet que els canvis vagin molt més de pressa. El contacte de llengües fa que el final sigui la substitució per via de falta de transmissió. És el model País Valencià: els pares deixen de parlar-lo als fills i cada vegada hi ha més pocs parlants fins que ja no es transmet. I quan es mor l'últim s'ha acabat.

-I en el cas del Principat?-Seria una via nova, perquè som com un poblat gal: la via de la dissolució. Augmenta el nombre de parlants (des d'aquest punt de vista sembla que la llengua es refà), però en realitat el contacte fa que la contaminació sigui tan aclaparadora que et quedes sense llençols. La paradoxa és aquesta: el català no es morirà per falta de parlants sinó de català. A les enquestes diran 'Vuit milions de catalans!' i parlarem castellà.

-La condició de la llengua en un hipotètic estat independent no és cap debat secundari. En canvi, s'ha convertit en tabú, en una mena de 'ara no toca'. -S'ha convertit en un tema tabú per motius de tipus pràctic, polític. La paradoxa és que a aquesta situació d'ara, d'exaltació del bilingüisme d'aquests últims trenta anys, també hi hem arribat pels mateixos motius. 'No toquem això de la llengua perquè tindrem sarau!' Per no tenir conflicte sempre hem anat presentant una versió edulcorada i ha arribat un punt que anem de baixada. Si no en prenem consciència, ens podem trobar --fins i tot de manera involuntària-- que tinguem estat i no tinguem llengua. I llavors per a què putes el volem, l'estat?

-Pensar que la defensa del català com a llengua única en un nou estat pot fer apartar de l'independentisme els qui no tenen el català com a llengua materna no té un deix de paternalisme?-Jo sóc científic i en això no m'hi he de ficar, més enllà d'opinar com a ciutadà. Però almenys estaria bé que, ja que hi ha aquesta tirada a parlar-ne quan convé i no fer-ho quan no convé, la gent en parlés amb coneixement de causa i sabés que quan parlem de contacte de llengües hem de tenir present aquests riscos. És molt fàcil d'escriure articles de diari.

-Som massa tous? Diuen que hem de fer el català més seductor, que hem de recollir el català que es parla al carrer... -Hem rebut tant que és normal que tinguem por. Som com el gos apallissat que quan t'hi acostes ja recula i comença a glapir. És per això que parlem als forasters en castellà sistemàticament, per evitar el conflicte. També és veritat que, precisament perquè és un punt central de la nostra comunitat, el parer de tothom és considerat igual. I en el temps es poden crear idees falses. Com això que 'les llengües evolucionen' i més bestieses que diu gent que no hi ha rumiat ni deu segons. En el nostre cas això fa molt de mal, perquè s'evita de superar la subordinació mental --que és la clau de volta-- a causa de l'autoodi.

-Aquesta subordinació mental la veiem exemplificada en els insults, que es mereixeria un capítol sol. De fet, en un llibre en recollíeu un fotimer. És allò que diuen que els insults en els films doblats al català no sonen 'reals'. Que dir 'talòs' o 'capsigrany' fa pagès, i que s'ha de dir 'gilipolles'. -És un fenomen curiós. Passa a tots els llocs del món on hi ha una llengua dominant que s'imposa a una altra. Els lingüistes parlen d'autoodi, la gent normal en diu complex d'inferioritat. Passa quan t'han dit durant segles i segles i segles que la teva llengua no val res i te l'han associada a la idea de pagès, de rústic, d'antiquada. Totes les innovacions que ens arriben del castellà funcionen i en canvi és molt difícil de fer entendre a algú que dir-li 'hosti, nano, estàs de pega' és una expressió perfectament funcional. A mi, un dia que vaig dir això, em van respondre: 'Parles com el meu avi.'

-És allò que en dieu la 'síndrome del polvo'?-La 'síndrome del polvo' és la manifestació material de l'autoodi, de veure com a inferior qualsevol innovació o material propi de la llengua. Si tu dius a algú 'Ahir vaig fotre un clau de collons' de seguida t'imaginen amb una barretina en un paller del Solsonès. En canvi, si dius 'Quin polvo que té aquesta tia', l'imaginari és tot un altre. No és millor que el clau, però la submissió fa que a la gent li sembli així. Passa en tots els estaments. A mi, com a usuari de la llengua, em passa com als altres! S'ha de solucionar d'una altra manera, el parlant prou problema té a parlar.

-I què és el català 'low-cost'?-L'etiqueta de català low-cost és de la Patrícia Gabancho; l'Enric Gomà en diu català mandrós. Són maneres de batejar un fenomen: el català traduït automàticament, normalment per castellanoparlants, que no l'han après a escola sinó per contaminació ambiental, i que han après el necessari per a fer vida i prou. Són els que després creen moltes innovacions, com per exemple 'Nitbona'. És un fenomen molt freqüent per diversos factors, no es tracta de culpar el parlant, però el resultat és que fa mandrós també l'idioma dels altres. És el fenomen de les set i mitja. En una generació hem passat de dir l'hora en quarts a dir-la en mitges perquè normalment el que en sap més s'acosta al que en sap menys, i al final el primer renuncia a dir dos quarts de vuit i diu les set i mitja.

-A les Illes i al País Valencià, amb una agressió institucional molt més forta contra la llengua que no pas al Principat, no hi ha tanta contaminació lingüística. Per què?-Perquè la diglòssia, paradoxalment, funciona com un preservatiu lingüístic. La llengua es preserva molt més genuïna perquè no hi ha tant contacte. Si no hi ha un corrent favorable de conversió al català, com sí que passa a Catalunya, això fa que moltes innovacions com la 'Nitbona' no entrin. És una mena de paradoxa. No hi ha tant contacte, no hi ha converses bilingües. Hi ha menys ocasions per a la contaminació.

-Què me'n dieu, de la immersió lingüística? Ens enganyem quan creiem que ha estat un èxit?-És un exemple perfecte. A còpia de defensar-la, l'hem santificada tant que ara sembla que sigui com un túnel de rentar cotxes: hi passes un alumne i ja en surt catalanoparlant. Això és mentida. Per això dedico dos capítols a desmitificar les famoses enquestes que semblen una panacea. Avui hi ha centenars de milers d'alumnes que han passat per la immersió i no són catalanoparlants. Diuen que saben parlar-lo però no el parlen habitualment; i no tan solament això, sinó que molts tenen serioses dificultats per a parlar-lo. No els podem comptar com a catalanoparlants. Si ens diguessin la veritat ens deprimiríem molt. Durant trenta anys no l'hem dita, ens ha semblat que tot anava molt millor i ara ens trobem amb això. Crec que val més dir la veritat: no n'hi ha prou, amb la immersió.

-Sí que és una mica depriment. Què més fa falta? Més eines?-Si entens que la llei és una eina, sí. Falta una llei. És a dir, que les circumstàncies siguin unes altres. Falta allò que tenen en qualsevol lloc normal: un codi preeminent. Que el nano quan surt de l'institut amb un català precari perquè al seu entorn no el parlen es trobi amb l'obligació de fer-lo servir. Però literalment: que vagi a un lloc on no l'entenguin si no parla en català. Com passa a qualsevol lloc. Perquè si no les llengües es rovellen.

-Estem molt contaminats per l'espanyol, més que mai segurament... -Aquest és un punt interessant. Corren unes fal·làcies... En Baulenas va fer un llibre que es deia 'El català no morirà' (ja amb un error de genuïnitat al títol), on sostenia que si el català havia sobreviscut al franquisme no havia de patir. És una idea que ha circulat molt, i és una bestiesa. L'acceleració i la revolució tecnològica han fet que els mitjans que tenia el franquisme per a aniquilar la llengua fossin un acudit al costat dels que hi ha ara. Perquè ara tenim una freqüència de contacte lingüístic incomparablement superior a la d'aleshores. Parlem amb més gent, ens arriben més canals de televisió i ràdio i les xarxes socials ens han posat en contacte amb molta gent contínuament i amb molts més llocs. Això fa que les possibilitats de contaminació augmentin exponencialment.

-I els mitjans de comunicació hi deuen tenir una responsabilitat, en això. -Els mitjans tenen un mal, que és que la història els ha convertits en transmissors, i per tant en vehicles de la llengua. No en són culpables però sí que hi tenen una responsabilitat, que és la de transmetre un model de llengua eficaç, útil i genuí. Cada vegada ho fan més poc, perquè és molt difícil de lluitar contra tot això que dèiem, i a l'hora de la veritat són els que difonen el model contaminat. Arriben teletips en espanyol, el filtre sempre és l'espanyol... En el cas de la llengua oral, tenim l'exemple de les transmissions de ràdio, a càrrec de persones amb una formació bastant deficient. Hi ha molt poca gent que doni importància a una bona formació lingüística. L'exemple el tenim en les transmissions de futbol, que són les més escoltades. Alguns dels col·laboradors fixos de la TDP no haurien de parlar per antena, perquè transmeten una quantitat de virus terrible.

-Tenim molts fronts oberts!-Per això anar-hi posant pedaços no soluciona res. Seria molt més pràctic començar des de dalt: capgirar aquest procés que ara funciona que és el de la traducció sistemàtica. Els diaris traduïts són una metàfora del país: es pot dir que aquest país pràcticament parla amb un traductor automàtic posat, perquè bona part dels missatges ens arriben en castellà. La majoria dels missatges estrangers ens arriben filtrats pel castellà. Per tant, la traducció es perd. I com pitjor són les condicions en què tradueixes, més perds. Això es veu en els diaris traduïts, que són autèntiques fàbriques de calcs.

-Sembla que tot porta al mateix lloc: a la necessitat d'un estat propi perquè la llengua sobrevisqui. -Com a científic, t'haig de dir que aquesta condició no seria necessària. Les condicions perquè una llengua s'autoalimenti no tenen res a veure amb l'organització política. Si una comunitat s'estableix dins les seves pròpies normes, pot tenir un funcionament normal, igual que qualsevol altra llengua. Ara, també encara haig de dir que, havent de fer tractes amb el poder castellà, això és impossible. Això no li passa pel cap a ningú. No cal ni posar-ne exemples. Un dels objectius que té el poder castellà és aniquilar-nos. Per tant, sí, ateses les circumstàncies necessitem un estat propi que pugui legislar. I, així i tot, durant un període s'hauria d'anar molt alerta i vigilar què passa. Però seria un punt de partida irrenunciable perquè sense la preeminència d'un idioma no hi ha supervivència. No passem per alt que parlem d'una llengua minoritzada.

-Però un estat pot no ser suficient. Segons què en fem. Vós proposeu un 'monolingüisme oficial'?-És un terme lleig i fàcil de desprestigiar per part de qui no en sap. Totes les etiquetes que s'han proposat han tingut rèplica. Jo m'estimo més l'expressió 'llengua de poder'. Quan senten 'monolingüisme' de seguida criden: 'Ah, ens volen portar tots a la presó!' En canvi, 'llengua de poder' simplement vol dir que sigui la llengua efectivament obligatòria a l'hora de viure en aquest país, com passa a qualsevol lloc.

-Sembla que no és gaire popular aquesta proposta, entre els qui debaten sobre el nou país. -El debat sobre la llengua l'haurien de fer els experts, que no són els periodistes.

-Ara no pensava en periodistes, sinó en polítics. -Aquests també haurien de callar. Perquè no en saben i no fan sinó mal. És com si jo em poso a parlar sobre la qualitat de l'aire. Ells també han de callar i demanar el parer dels qui en saben, com es fa en tot. Tothom es pensa que, com que parla, el seu parer sobre llengua és igual de vàlid. És com si jo participés en un congrés de gastronomia simplement perquè menjo. Sóc molt sever, en això.

LES HORES EN CATALÀ

Com diem les hores en català?
En català no es diuen les hores de la mateixa manera que es diuen en castellà, sino que tenim la nostra pròpia manera de dir-les. Sovint es fa l'error de dir-les en català copiant la manera castellana i això fa que es vagi perdent la manera de dir-les en català correctament.Veiem-ho en uns quants exemples aclaridors:HORA......................................CORRECTE............................................INCORRECTE

12.15.....................................un quart d'una...........................................les dotze i quart
02.30......................................dos quarts de tres .....................................les dues i mitja
08.45.....................................tres quarts de nou......................................les nou menys quart
03.10..........manquen/falten cinc minuts per a un quart de quatre.....les tres i deu
06.20..................................un quart i cinc de set....................................les sis i vint
05.25.........manquen/falten cinc minuts per a dos quarts de sis..........les cinq i vint-i-cinc
14.35............................dos quarts i cinc de tres......................................les dues i trenta-cinc
17.40.......manquen/falten cinc minuts per a tres quarts de sis............les sis menys vint
01.50..................................tres quarts i cinc de dues..............................les dues menys deu
04.22.....................................un quart i mig de cinc...............................les quatre i vint-i-dos
10.37.....................................dos quarts i mig d'onze..............................les deu i trenta-set
11.52.....................................tres quarts i mig de dotze...........................les dotze menys 8
És a dir, en català ens fixem amb els quarts i diem les hores al voltant d'aquests.

© 2017 Col·lisió de Móns. Tots els drets reservats.
Optimitzat per Webnode Cookies
Fes la teva web gratuïtament! This website was made with Webnode. Create your own for free today! Som-hi!