EXPERIÈNCIES NEGATIVES

Avui en Manel Oronich ens envia aquest recordatori.

He recordat, somiat i reviscut uns fets.

Aquests son els progres que vaig conneixer

En certa ocasió en una campanya electoral, em sembla que en la de les municipals a Lleida del 1980, érem sopant en un envelat que ens havien deixar sense cost, instal·lat en un solar al centre de Lleida que un constructor propietari ens va deixar utilitzar i el va aplanar sense cap cost. Fèiem un sopar de campanya amb els productes que una empresa d'embotits ens havia regalat i que nosaltres cobràvem per finançar la campanya, com dic érem sopant amb el M.H. President Pujol quant de sobte va aparèixer el meu fill petit d'11 anys en Marcel a la porta de l'esmentat gran envelat i en veure'l el vaig anar a cercar asseient-lo a la nostra taula. El meu fill no més plorava i no vàrem poder esbrinar per que plorava i per que havia vingut deixant al casa de la meva mara que el cuidava els dies que nosaltres no podíem, no vàrem poder esbrinar-ho, la emoció no el deixava parlar-.

Jo vaig dur els meus dos fills a l'escola Alba de Lleida per dos motius fonamentals, aquesta escola ensenyava en català, el català , Catalunya i els sistemes de llibertat en sistemes prou consolidats, Montesori. Vaig presidir l'associació de pares de l'escola diverses vegades en les que sempre vàrem guanyar les eleccions als socialistes (Villanueva) i als comunistes (Magada Ballester) molt emprenyats de no poder-me guanyar en cap ocasió.

Recordo amb satisfacció que en certa ocasió vaig tenir que anar a l'escola a parlar amb els alumnes en vaga puix protestaven per que havíem decidit suspendre les classes de gimnàstica fent fora a en Manel el seu estimat professor. Vaig tenir que enfrontar-me amb el cap dels organitzadors de la vaga o sia amb el meu fill Manel.

Recordo també que aquesta comunista, la Magda Ballester en certa ocasió va signar una informació en el Periódico en els que és deia que jo exigia que s'ensenyés als meus fills en castellà.

Cal dir que aquesta escola la vàrem salvar en diverses ocasions dels de Madrid que ens la volien tancar segons ells (el delegat del Ministerio a Lleida en Tarragó) puix a l'aula principal li mancaven 4 centímetres de llagaria. Per salvar axó vàrem construir dues aules noves amb diners dels pares, recordo que jo vaig comprar tots els aparells de calefacció i vàrem instal·lar personalment la calefacció per agua calenta (instal·lar vol dir tallant tubs, soldar-los etc) mentre altres pares feien altres projectes i obres.

Recordo una visita entrevista amb en Tarragó (per cert del grup d'éssers que volien treure Lleida de Catalunya per afegir-la a una regió de la conca de l'Ebre) per tal de parlar del tema de l'escola Alba, no hi va haver-hi manera tot dient-me que la tancarien, recordo que li vaig dir que envies la G.C. armada puix nosaltres la esperaríem i no pas en so de pau. També recordo una visita a un responsable ministerial a Madrid (anomenat Montellà o amb cognom d'origen català) junt amb un grup de mestres de l'escola desprès de fent-se esperar dues hores entrà en el despatx dient "vamos a ver que les podemos dar a estos catalanes" expressió suficient per fer que jo marxes deixant-lo plantat.

Recordo que en Siurana a les hores alcalde (amic d'el general colpista Armada que no Paer en Cap ni Batlle) de Lleida no volia que l'escola Alba passes a la xarxa publica que era la única solució per la seva supervivència i el vàrem anar a veure per parlar del tema, Jo com a Delegat del Govern de la Generalitat i el cap dels serveis d'ensenyament En Varela, en tota la conversa amb la que ens vàrem sortir amb la meva, en Siurana no més és referia a en Varela "com aquest "cabessudo" deia ell en lloc de cap gros, l'altre mai és va defensar fins que jo li vaig dir que s continuava per aquest ens aixecaríem i marxaríem parlant amb la premsa al sortir i va parar. En Varela desprès de uns anys és va presentar a les eleccions municipals podeu deduir amb quin resultat.

Els esforços per salvar l'escola Alba van ser molt, molt durs i pesats.

Dic tot axó per tal d'explicar que en deixar la presidència de l'associació de pares de l'escola, per un error dels pares restants vàrem perdre el govern de l'associació i els sociates és varen fer amb la junta i és dedicaren a pressionar, atacar i humiliar als meus fills en contra meva puix a les hores els vaig guanyar políticament parlant. Pressionar la canalla no te perdo humà si foren humans és clar.

Aquests miserables progres encapçalats per l'impresentable social Villanueva i per la comunista Magda Ballester es varen dedicar a atacar a la canalla, als meus fills, fent-los patir de debò. Aquesta gent que s'anomenen d'esquerres son així

Recordo que aquelles mestres no van fer res per defensar als meu fills i també és varen comportar miserablement inclosa la directora Isabel Arqué dona d'en Josep Vallverdú (creu de Sant Jordi), amb qui vaig parlar del tema i el que va fer va ser fugir d'estudi.

Per aquests motius vair treure els meus fill de l'escola i els vaig dur a l'escola Sant Jordi la qual també vam tenir que fer molts esforços per tal de salvar-la incloent-la a la xarxa publica. Dons aquí també, un grup de nois perseguien als meus fills pel sol fet se ser els fins del Paer en Cap. En certa ocasió uns quants d'aquests nois varen arraconar als meus dos fills i en avançar-se un d'ells per tal d'apallissar-los el meu Marcel (fart d'insults i atacs) també s'avançà i el va pegar una bona bufetada per tal de defensar-se. Vaig tenir que anar a una reunió de pares exigida per un altre pare sociata i valent ell en la que em demanava explicacions del que havia passat culpant als meus fill del tema, vaig dir-li que el culpable era ell per d'educar-los malament i que si el seu és va avançar per pegar és que era tonto de no saber quina força i suport tenia, tant tonto com el seu pare. Hi ha ocasions en els que se t'unflen.

Un és pregunta si valen la pena els esforços en favor d'aquells que mai fan res i no més saben criticar i atacar als que si fan i defensen. Vàrem salvar dues escoles catalanes i mireu que ens varen fer.

Segurament avui els engegaria a dida a tots ells.

La noia de la foto del PSUC és la impresentable que cito:

EN PAU JUVILLÀ ÉS DE FIAR?

Aquest noi ha estat educat per una mare impresentable la tal Magda Ballester de Lleida a qui conec molt i molt be el seu comportament puix vàrem ser membres de la junta de pares de l'escola catalana Alba de Lleida. Aquesta junta que jo vaig presidir molt de temps sempre amb l'oposició d'aquesta impresentable dona que mai em va poder guanyar en les corresponents eleccions a aquesta junta de pares i per axó m'odiava.

Per exemple un dels fet:

L'esmentada escola feia l'educació en català i del català i es per axó que jo portava els meus fills a aquesta escola i és de suposar que ella també. Doncs en certa ocasió va encapçalar i signar un article en el "Periódico" amb informació totalment falsa quin titular deia que jo vaig exigir que als meus fills se'ls ensenyés en castellà, en parlar amb ella no va voler rectificar dient-me que ella era una professional a quina afirmació vaig dir-li professionals de que? Sabia que mentia i no ho va voler reconèixer. Aixó no més un exemple, n'hi ha molts d'altres, de la falsedat i capacitat d'odi d'aquesta persona.