UN PROJECTE  AL SERVEI DELA CIUTAT I DE LA NACIÓ

CAL TENIR ARGUMENTS, OI?

ENTOSUDIMENT? COMPLEXE?

Els darrers vint o trenta anys és pot escoltar la frase "Lleida s'ha transformat molt, transformació vista com un fet positiu és clar.

Es cert la ciutat s'ha transformat molt i molt.

No més cal veure, entre altres, els barris de Cap Pont (fora el pont que dèiem de petits), Pardinyes i altres.

A que ha estat degut molt principalment aquest important desenvolupament?

I amb perspectiva, com estaria si algun dels projectes dels previstos fets amb seny fos una realitat avui ja fes 30 anys?

Unes pinzellades, no més!

Durant uns anys hi hagué un veritable projecte de ciutat amb propostes concretes, ambicioses i totalment realitzables com ha demostrat el temps.

Entre d'altres, amb els següents objectius:

1er.- Fer i/o aconseguir que Lleida assolis ser punt de referència Català, i perquè no Europeu, en algun dels temes en els que tenia prou substrat per merèixer-ho, fent:

Culturalment amb els següents objectius:

• Musicalment: Fira de la música al Carrer, va fer-se dos anys i al final es va perdre. Ara o tenen Vic i Vila-seca de Solcina amb un èxit de participació i punt de referència veritablement importants i envejables des de tot punt de vista. I on son: el festival de cinema musical, el salo firal de temes, estris, eines .... musicals, insisteixo on son?

• Lleida, Seu de l'Orquestra Nacional de Cambra de Catalunya. Els beneficis culturals, de formació, de veritables relacions internacionals entrant en la xarxa de ciutats musicals d'Europa, etc hagueren estat i van començar a esser interessantíssims i importants des de tot punt de vista. Ja estava fet i finançat per tres de les quatre diputacions catalanes i per la pròpia Generalitat. Per cer quant Lleida va renunciar-hi, ràpidament Barcelona va afegir la paraula Nacional a una de les seves orquestres i ni piu.

• L'any 1988 per iniciativa de la Paeria i amb el total recolzament de la Generalitat és signà el conveni entre La Generalitat, La Paeria, El consell Comarcal i la Diputació per a la constitució del Museu Diocesà i Comarcal. Les obres de la Diòcesi encara son a Lleida gràcies a aquest conveni. Encara que vint anys desprès, puix la Paeria no va fer res que dur-lo a la pràctica,.el Museu s'ha fet i aquest fet situa a Lleida com a punt de referència, No estàvem gens equivocats.

• Un premi literari d'assaig d'abast com a mínim dels Països Catalans, que així es presentà a tots ells i a Europa, mai tant participat i participatiu com aleshores i amb tant de nivell.

Esportivament amb la ambició de:

Un nou estadi de futbol i polivalent, estadi dimensionat adientment, segurament a Cap Pont amb perspectiva d'instal·lacions "multiusos" (en aparcament per la fira per exemple) deixant la zona on és actualment com a parc ver amb una zona esportiva en el seu interior, una pista preciosa d'atletisme tancada per cortina d'aigua aprofitant la sèquia del costat. Un dels quatre parcs verds complementat per l'actual planter de Generalitat (que ens el cedia la amb unes condicions espectaculars) i on es podia potenciar l'incipient Zoo)

Hi havia mes objectius, es clar, es possible que els anem explicant en el futur.

2on: Un altre pilar sòlid de l'economia Lleidatana

Econòmicament amb els objectius:

Aconseguir un veritable nou punt fort de l'economia Lleidatana.

Parc tecnològic, nosaltres en dèiem Centre Operador Agro - alimentari (en aquella època hi havia llista d'espera per entra-hi, tant de Lleidatans com de forasters) situat a la Femosa especialitzat en nutrologia animal, quelcom més que un simple parc tecnològic que hauria de disposar de :

• Un mercat de subhasta de productes agroalimentaris al estil de tots els que aleshores funcionaven i funcionen a Europa. Molt diferent i gens oposat als típics mercats centrals.

• Sistema de manipulació, transports i distribució immediat de productes comprats cap les grans superfícies Europees i cap a altres centres de venda altres compradors (i de pagament instantani).

• Aprofitament de la capacitat d'emmagatzematge frigorífic existent.

• No inventàvem res, així funcionava i funciona a Europa

Creació de la interprofessional de la fruita, com es va fer.

Creació d'un ens gestor d'aquesta branca de l'economia Lleidatana, copiant el que funcionava i funciona avui a altres indrets d'Europa

Fira de Sant Miquel professionalitzada i amb col·laboració amb altres ens europeus (grans participació i presencia d'ens econòmics Italians i Francesos), catalans i de comarques veïnes.

Va signar-.se un conveni amb un ens similar del nord d'Itàlia (Ferrara per exemple) per tal de col·laborar en promoció mútua de productes complementaris entre ells.

Van fer-se dos convenis, un amb la Generalitat i un de col·laboració econòmica amb Tolosa per tal de desenvolupar, també i molt principalment industrialment, el nou polígon industrial El Camí dels Frares (entre altres) , fet en aquella època. La idea era contraposar el sentit imperant fins a les hores de que les ciutats havien de competir canviant-lo pel concepte "les ciutats ha de col·laborar i complementar-se".

Per cert, qui va defensar i aconseguir la denominació d'origen o de qualitat de "Costers del Segre", doncs en aquella època nosaltres, davant això si, de la pressió en contra d'altes zones del país. I ara quant es planteja la lluita per ser la ciutat del vi, Lleida no hi és si més no participant-hi. Anem be.

N'hi ha altres, ja en parlarem.

3er.- Desenvolupament

Desenvolupament integral:

Pont nou, avui anomenat universitat, que ha permès el desenvolupament integral i molt important de l'altra banda del riu i omplir l'espai entre la Lleida central d'aleshores i els barris de Cap Pont, els Magraners i la Bordeta.

Pont de Pardinyes amb la consecució de nova connexió d'entrada a Lleida i el seu desenvolupament integral per aquell costat.

Aeroport de Lleida, dimensionat adientment és clar i amb el corresponent adient Pla de Negoci com a conseqüència de les necessitats dimanades de les implantacions esmentades de desenvolupament.

Ni ha més, ja en parlarem.

4rt.- Cal dir en general:

Alguns d'aquests projectes s'han desenvolupat encara que incomplerts i inconnexos i pagats pels Lleidatans o per l'endeutament insuportable que be a ser el mateix.

Els grans projectes, titllats d'utopies per alguna regidora socialista del govern de la ciutat i curiosament ignorats pels altres, s'han fet, encara que vint anys tard i no del tot o gens ben desenvolupats, Gairebé cap de nou, cap idea pròpia. El nostre projecte era integral i interdependent, connectada cada una de les seves parts amb l'altra.

Algú pot pensar que en el cas dels ponts no es va pensar en fer-ne un per lluir-se personalment deixant de banda les possibilitats econòmiques de la ciutat i sense mirar la relació cost - rendiment? Doncs no, va haver-hi la temptació també de fer un pont espectacular i endeutar més ( que ja es dir) les arques de la Paeria, es van projectar d'acord amb el seny econòmic i de gestió financera adients és a dir sense cost pels ciutadans i amb un rendiment espectacular segons podem veure ara.

Un projecte de futur amb realitats finançades de present ja a aleshores

Per tal de presentar-se a unes eleccions locals i en general cal tenir arguments de ciutat, cal tenir model de ciutat, cal tenir projecte.

- Arguments per debatre i explicar.

- Projecte per desenvolupar.

Els actual governants de Lleida ha estat fidels, en part si més no, al meu projecte de ciutat i han tingut gran l'habilitat, consentida per inacció d'altri, d'apuntar-se ells aquestes idees com a pròpies. En privat ja reconeixent que aquestes idees no son seves però en públic no ho diuen i els que ho haurien de dir i explicar han anat renegant de la seva gent amb un induït i provocat complexa d'inferioritat que fa esgarrifar, La realitat és que en cada bugada perden, millor dit han anat perden un llençol, ara això si, segueixen temorosos i encaparrats en no tenir cap argument que oferir al Lleidatans.

Quina tossudesa Valguem Deu!

Sembla que volen perdre les eleccions municipals convocatòria darrera convocatòria

Avui les coses han canviat i i segurament calen nous projectes o pot ser no més cal retrobar-ne de vells que no s'han fet o s'han desenvolupat malament. Malgrat tot una perspectiva nova ens cal considerar a fons àdhuc des de la política municipal. En aquella època la Generalitat encara podia esmerçar recursos per aconseguir objectius importants (per exemple el pont anomenat universitat), ara i degut a la nefasta actuació del tripartit i als governs "amics" que fan de l'espoli fiscal la seva principal bandera, no és pot fer ni això, un darrer i més principal argument a defensar per tal d'aconseguir objectius importants sense endeutar-se més és defensar tenir l'Estat Català, l'experiència demostra que cal parlar clar i català, el principal projecte, el més important, Catalunya Independent.

J. Manel Oronich i Miravet

Ex Paer en Cap de Lleida

LA MEMÓRIA HISTÓRICA

Aquests dies, no se exactament per quin motiu, m'ha agafat per pensar d'una manera continuada en les decisions preses des de la meva responsabilitat política els anys que vaig dedicar-m'hi i veure quines decisions foren encertades i quines no. Val a dir que vaig cometre errors, es clar, però en aquests pensaments revisionistes he arribat a la conclusió que les decisions exitoses foren moltes més que els errors comesos.

Aquí en va un d'aquests fets.

Corria l'any 1985 quant en una reunió del comitè executiu de CiU a Barcelona, en acabar cap a les 12 de la nit el M.H. President de la Generalitat de Catalunya em demanà de reunir-nos en el seu despatx a la seu de CDC al passeig de gràcia i em digué:

En Duran (l'inclit Duran Lleida) ens ha demanat que ho va de primer de llista per Lleida a les eleccions espanyoles o vol ser Delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, càrrec que desenvolupava jo mateix des de feia un quans anys. I que ho havia de decidir aquell dimecres mateix puix al dia següent ho havia d'aprovar, si era el cas, en reunió del proper el consell executiu de la Generalitat de l'un dema o sia del mateix dia puix eren més de les 12 de la mitja nit. El tema el deixava a la meva decisió. Jo li vaig dir que me ho pensaria i que ja li comunicaria la decisió presa.

En arribar a Lleida sobre les tres de la matinada vaig rebre la trucada del M.H. President Pujol per tal de demanar-me la meva decisió. Pel camí vaig estar pensant que si acceptava que en Duran (l'inclit Duran) fos primer de llista per Lleida ja mai més ens el podríem treure de sobre en cada elecció i una mica cabrejat vaig dir-li nomena'l delgat i jo plegaré i així es va fer. És clar que ell va veure que des de la Delegació del Govern de La Generalitat s'estava fent una molt i molt important feina i de gran notorietat (clar que treballant molt i molt, ell no veia això). Doncs jo vaig plegar i em vaig quedar fora de joc sense poder fer res més que tornar a la meva feina a la enginyeria que haviem creat uns quants companys feia anys i panys. Es clar que jo tenia una feina i dedicació al marge de la política cosa que en Duran no podia fer puix havia intentat la advocacia particular privada amb un resultat totalment fracassat .

Al dia següent vaig comunicar aquest fet a Comitè Local de CDC de Lleida i de cap manera van voler admetre-ho, no van admetre la meva decisió, de tal manera que uns dies després el membres d'aquest comitè i molts militants i simpatitzans de CDC de Lleida i circumpscripció (inclosos batlles i regidors) varen presentar-se en un consell nacional de CDC a Barcelona amb pancartes i manifestacions reclamant la tornada endarrere d'aquella decisió.

Nota: Aquest liderantge eraa poc acceoptat (o millor temut) pels dirigents barcelonins especialment d'en Miquel Roca.

En Duran fou delegat aproximadament un mes o una mica més, no ho recordo, desprès d'aquest temps fou cessat o va dimitir i se li va concedir ser primer de llista per Lleida a les eleccions espanyoles properes. No més hi va ser uns dies per en aquells pocs dies va prendre unes quantes decisions "importants"

1.- "Millorar" la seu de la delegació amb la incorporació de mobles luxosos en el seu despatx.

2.- Adquirí cotxe oficial i el corresponent xofer.

3.- Comprar una estructura de formigó, sense acabar, per tal de que hi fos instal·lada la seu de tots els servei de la Generalitat a Lleida, em sembla que la estructura va costar a l'entorn de 6 o set-cents milions de pessetes.

4.- Elaborar un projecte per aquesta anomenada seu del serveis quina realització es pressupostà en 1.200 milions de pessetes.

En tornar a ser nomenat de nou com a Delegat del Govern de la Generalitat a Lleida vaig decidir no construir aquella delegació (puix entre altres cosses el ema feia mala olor) amb quina cosa l'edifici o estructura comprada es posà a la venda de nou i per tant és renunciava a la inversió pressupostada de més de 1.200 milions de pessetes. No veia viable agrupar tots els serveis de la Generalitat de Lleida per varis motius.

Vaig demanar que aquests diners s'invertissin en la realització d'una obra molt important i necessària com era portar aigua potable a 28 pobles del Segrià i Baixes Garrigues que fins a les hores se'ls hi portava aigua en camions un fet molt insuficient i molt depriment pel habitants de la comarca.

El fet era el següent:

En una data determinada la Diputació de Lleida (no convergent) transferí a la Generalitat un projecte elaborat per aquesta institució pel subministrament d'aigua 28 pobles del Segrià i les Garrigues, projecte amb dotació econòmica i financera en principi per part de l'estat espanyol

En un dia determinat l'amic i col·laborador Jordi Bardia, diputat provincial coneixedor a fons dels temes d'aigua de les Garrigues i altres indrets, em trucà per tal de dir-me que aquesta transferència és feia sense dotació econòmica i que això no podia ser. Malgrat la conversa telefònica i personal, a altes hores de la matinada a Barcelona, amb l'honorable conseller Josep Maria Cullell, no hi varem ser a temps puix la transferència ja s'havia acceptat tal i com sabíem sense dotació econòmica i financera.

Cal dir que per exercir un càrrec de govern cal tenir credibilitat de servei a la nació i relacions importants a la gent del país i conèixer a fons els problemes de les comarques lleidatanes en aquest cas.

Total el projecte es dur a terme amb la dotació econòmica que ja he explicat i aquells pobles vàrem tenir i tenen subministrament d'aigua potable que era el que interessava en benefici del país.

Crec que fou una decisió encertada i exitosa.

Cal recordar també que l'aigua és recollia de l'Embassament d'Utxesa, propietat de FECSA o d'Enher en aquella època i que fou complicada la negociació del peu de l'aigua fins la meva intervenció en la que els vaig tenir que plantejar la possibilitat d'una expropiació de l'aigua i a les hores és va aclarir tot.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_d%27Utxesa

Cal esmentar tres coses:

En aquest cas com en molts d'altres les coses negatives sempre les representen aquells quin únic interès en la seva persona, "L'home massa".

1r.-La memòria històrica és molt curta en el nostre país i així ens va.

2on.-Els beneficiats del tema diuen avui, com aquell que pensa que el mon va néixer quant ell ha nascut:

Salutacions de l'actual president de la Macomunitat:

La Mancomunitat d'Aigües de les Garrigues presta aquest servei, a partir de l'any 1987, durant el qual es va iniciar a subministrar aigua als municipis de Sarroca de Lleida, Torrebesses, Llardecans, Maials, la Granadella, Bovera, Bellaguarda i Juncosa. Posteriorment, l'any 1989 el servei es va ampliar als municipis dels Torms, el Soleràs, el Cogul, Granyena de les Garrigues, Aspa, l'Albagés, Cervià de les Garrigues i l'Albi. Durant l'any 1991 el servei es va prestar als municipis del Vilosell i la Pobla de Cérvoles; l'any 1992 es va portar a terme als municipis de Vinaixa, Tarrés i Fulleda; l'any 1993 el servei es va ampliar amb el subministrament als municipis dels Omellons, l'Espluga Calba i La Floresta i a partir del mes de setembre de 2002 es va completar el servei subministrant aigua al municipi d'Alcanó.

Actualment abastim d'aigua potable en règim d'alta a vint-i-cinc municipis, amb una població de 7.436 habitants.

Signat:

En Jaume Manel Oronich i Miravet.

Empresari jubilat.

Ex diputat al Parlament de Catalunya.

Ex delegat del Govern de La Generalitat de Catalunya a Lleida.

Ex Paer en Cap de la  Paeria de Lleida