Un molt bon article

AC, FNC i el bosc en perill

El FNC ha armat una bona esquena per aguantar els colps i un full de ruta ordenat

Ramon Sargatal

A la faula esòpica de la llebre i la tortuga encara bo que el narrador va deixar que la llebre fes una becaina. Així va poder arribar al lloc convingut. Tard, però sana i estàlvia. Si hagués continuat amb els seus saltirons despreocupats i deixant-se veure amb tantes giragonses, ara cap aquí ara cap allà, qui et diu que una perdigonada o una queixalada no li hagués interromput definitivament la juguesca? I aquí, la tortuga... Va fent. Camina amb marxa pausada. S'ha ben protegit el cos. L'orientació és bona i el medi ben avaluat. Coneix de sobres el camí perquè l'ha trepitjat manta vegades. L'únic que no entén és per què la llebre es presta als jocs del contista. Per què no vol fer equip i arribar plegats en un temps ni teu ni meu? Que no ens estimem tots dos el bosc? Com a la versió de La Fontaine, "de quoi vous sert cette vitesse"? Sílvia Orriols és una dona sincerament nacionalista, àgil com una llebre, però amb la despreocupació de qui es pensa que ja no li calen companys d'equip. Viu una cursa tan absurda com la de la faula. Piula i repiula a les xarxes amb saltirons gràcils que fan les delícies de qui se la mira sense escopeta però ai, aquest cos tan exposat a la vista! Ai, aquest pelatge tan fàcil de travessar per una urpada. Ai, aquesta manca d'una mínima estructura! Saltironeja convençuda dels reflexos i de la rapidesa de reacció. Se la mira, deixant-la fer, un Front Nacional de Catalunya que, generosament, l'havia ajudat a travessar el torrent tot fent-li la cadireta per poder trepitjar segura. Ara la tortuga no se'n sap avenir. La rival no és ella sinó el perill de no arribar al lloc convingut cap dels dos. El FNC ha armat una bona esquena per aguantar els colps i un full de ruta ordenat, sense buits de contingut. No es deixa veure saltironejant perquè aquesta no és la seva natura ni falta que li fa. Quan la llebre s'adoni que s'ha adormit i que no havia previst cap feblesa en si mateixa; quan es lamenti que no ha arribat a temps perquè no es pot refiar ni de les altres llebres del seu equip, segur que la tortuga li tornarà a fer la cadireta per sortir sana del bassal on s'ha enfonsat i així afrontar plegades el mal pas de debò, que és tot el bosc en perill. Aquests dies, el FNC fa campanya de recollida de signatures per a les eleccions. Única cursa: contra el colonialisme.

I jo afegeixo:

Vista l'experiència, sempre quant hi ha, com ara és el cas, quelcom a consolidar de cara al futur fortificant-ho des del present salta la llebre de torn que frena i endarrereix la millor solució

____________________________________________________________________________

PER CERT QUE ÉS EL FNC

Som el FRONT NACIONAL DE CATALUNYA.

Sabeu allò: Primer t'ignoren, després s'enfiten, després t'ataquen i finalment guanyes

Això ja ho hem viscut més d'una vegada.

Unes pinzellades.

Què és el FNC?

LLENGUA I CULTURA

Les úniques llengües oficials de Catalunya han de ser el català i l'occità. Les úniques cultures a promoure i defensar des de les institucions han de ser la catalana i l'occitana. Considerem el multi culturalisme una forma de colonialisme

Què és el FNC?

TRADICIÓ

Creiem en la tradició que ha donat forma al llarg dels segles a la catalanitat. Volem recuperar l'esperit català, avui corromput i tergiversat per les manipulacions interessades dels ocupants espanyols i francesos.

Tant ens fot si a Europa Occidental no hi ha precedents d'un país que s'hagi proposat reduir el seu nombre d'habitants 20 o 30%; tampoc no hi ha cap país que hagi augmentat de població com ens ho han imposat a nosaltres. A casos úniques, respostes úniques

Què és el FNC?

DEMOGRAFIA

Catalunya ha d'encarar el decreixement demogràfic de no-catalans. La catalanitat ha de fer de filtre. Cal posar fi a les "polítiques socials" que estrangeritzen el nostre país, potenciar la natalitat dels catalans i estimular el retorn dels nostres expatriats.

Què és el FNC?

SEGURETAT

En matèria de delinqüència comuna i crim organitzat donem suport a la policia de Catalunya i a les policies locals com a garants de la seguretat. Perquè no hi ha llibertat si no hi ha seguretat. Maldarem per expulsar els delinqüents estrangers

Què és el FNC?

ECONOMIA

Promovem un model econòmic lligat als nostres interessos nacionals que defensi la sostenibilitat i la bellesa del país. Ens oposem al model econòmic colonial de baix cost que ens condemna a la importació de mà d'obra estrangera i la fuga de talent

Si la Catalunya (la CA de Catalunya) dels 8 milions ja és multi culturalisme per als catalans, imagineu com serà la dels 10 milions que ens preparen ERC i el Cercle d'Economia...Només el FNC s'hi oposa

SEGURETAT En matèria de delinqüència comuna i crim organitzat donem suport a la policia de Catalunya i a les policies locals com a garants de la seguretat. Perquè no hi ha llibertat si no hi ha seguretat. Maldarem per expulsar els delinqüents estrangers.

Catalunya ha d'encarar el decreixement demogràfic de no-catalans. La catalanitat ha de fer de filtre. Cal posar fi a les "polítiques socials" que estrangeritzen el nostre país, potenciar la natalitat dels catalans i estimular el retorn dels nostres expatriats.

Tant me fot si a Europa Occidental no hi ha precedents d'un país que s'hagi proposat reduir el seu nombre d'habitants 20 o 30%; tampoc no hi ha cap país que hagi augmentat de població com ens ho han imposat a nosaltres. A casos úniques, respostes úniques

Un afegitó meu:

En certa ocasió una noia candidata a les municipals pel FNC tota preocupada i afectada em preguntà:

A aquesta gent que ens tracten d'extrema dreta que els diríeu?

Jo vaig contestar:

Davant el fet que no tenen cap argument per fer aquestes afirmacions, els he de dir: Escolteu, aquest defecte neuronal el teniu de naixement i s'ha empitjorat amb el temps o us ha sortit ja de grandets.

Una mica més:

La pròpia assemblea intentà prohibir el debat. Greu error.

Diverses forces politiques és negaren a assistir-hi dient:

Cup i ERC tractant al FNC d'extrema dreta.

Junts dient que no van a cap debat amb forces extraparlamentàries. Al menys ara ja no diuen allò d'extrema dreta.

"Alhora" ves a saber per que.

La pròpia organització ho ha explicat en la presentació de l'acte.

OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOo

AUTOBUSOS DE BARCELONA

AUTOBUSI BARCELONE

Tercera ciutat d'Europa en tenir autobusos urbans després de Londres i París: tal dia com avui 12-08 de 1906 s'inaugurà la primera línia d'autobusos de Barcelona que anava de Plaça de Catalunya a Plaça Trilla, a Gràcia. Vuit dies abans s'havien presentat els busos a la Diagonal.

Treći grad u Europi koji ima gradske autobuse nakon Londona i Pariza: na današnji dan 12-08 1906. otvorena je prva autobusna linija Barcelone koja je išla od Plaça de Catalunya do Plaça Trilla, u Gràciji. Osam dana ranije predstavljeni su autobusi na dijagonali.

Aleshores els anomenaven "omnibus-automòvils". "Òmnibus" és llatí i vol dir "per a tots", és a dir transport col·lectiu per a tothom. "Autobús" vingué del francès, que un dia li van treure l'"omni-" i ho van deixar en "-bus", i com que era un auto-mòbil va quedar en "auto-bus".
Tada su ih zvali "omnibus-automobili". "Omnibus" je latinski i znači "za svakoga", odnosno kolektivni prijevoz za sve. "Autobus" je došao iz Francuza, koji je jednog dana uklonio "omni-" i ostavio ga u "-busu", a kako je to bio automobil, ostao je u "auto-autobusu".

El primer òmnibus urbà motoritzat circulà per Londres el 1899, però no anava massa fi. El 1902 circulà aquest altre de la foto, durant un breu temps. El primer que hi circulà amb regularitat fou el 1904 (i al mateix temps a Munic també n'estaven provant un però no sé quin any).

Prvi motorizirani urbani omnibus vozio je u Londonu 1899. godine, ali nije bio jako tanak. Godine 1902. ova druga fotografija kružila je, nakratko. Prvi koji je redovito cirkulirao bio je 1904. godine (a istovremeno su u Münchenu testirali i jedan, ali ne znam koje godine).

Aquests són dels primers autobusos regulars de París, que començaren a circular tot just un any després que els de Londres i un any abans que els de Barcelona, el 1905, i que anaven a 14 km/h.

To je jedan od prvih redovnih autobusa u Parizu, koji je počeo prometovati samo godinu dana nakon onih u Londonu i godinu dana prije onih u Barceloni, 1905. godine, a koji je išao brzinom od 14 km / h.

I després de Londres i París... Reus! No, "just kidding". Després de Londres i París: Barcelona. Un cop presentats els òmnibusos el dia 4, el 12 d'agost de 1906 començà a funcionar la tercera línia d'autobusos urbans d'Europa a la capital de Catalunya: "Plaça Catalunya-Gràcia".

A nakon Londona i Pariza... Reus! Ne, "samo se šalim." Nakon Londona i Pariza: Barcelona. Nakon što su omnibusi predstavljeni 4., 12. kolovoza 1906., treća linija gradskih autobusa u Europi počela je prometovati u glavnom gradu Katalonije: "Plaça Catalunya-Gràcia".

El setmanari catalanista "La Tralla" dedicà un número extraordinari a la inauguració de la línia amb aquesta vinyeta: "L'anglès: Ser cosa sabuda que, en qüestió d'avenços, després d'Anglaterra, venir Catalunya." En realitat Catalunya havia estat la tercera, després de França.

Katalonski tjednik "La Tralla" posvetio je izvanredno pitanje inauguraciji linije s ovim crtićem: "L'anglès: Ser cosa sabuda que, u pitanju napretka, nakon Engleske, dolaze Katalonija." Zapravo, Katalonija je bila treća, nakon Francuske.

A les pàgines interiors hi havia una foto d'un d'aquells primers òmnibusos. I just a sota de la foto un regal per al futur: quan d'aquí a un segle existeixi Twitter us agradarà aquesta secció: "Efemèrides", però no "d'Arquitectura" sinó "pera demostrar els avensos de Catalunya".

Na unutrašnjim stranicama je bila fotografija jednog od onih ranih omnibusa. I odmah ispod fotografije dar za budućnost: kada Twitter postoji u stoljeću, svidjet će vam se ovaj odjeljak: "Efemeris", ali ne "Arhitektura" već "pokazati napredak Katalonije".

I també aquesta vinyeta que segueix sent vàlida avui dia: el PROGRÉS català vs. el penós "progreso" espanyol. Com diu el títol de la secció: qüestions d'idioma (a l'escut del Quixot hi diu "Pinilla", del regidor lerrouxista Jesús Pinilla, i "Alejandro" referit al propi Lerroux).

I također ova vinjeta koja vrijedi i danas: katalonski PROGRESS vs. bolni španjolski "napredak". Kao što naslov odjeljka kaže: pitanja jezika (na grbu don Quijotea piše "Pinilla", lerrouxističkog vijećnika Jesúsa Pinile i "Alejandra" koji se odnosi na samog Lerrouxa).

El regidor Jesús Pinilla i Fornell (que segons escrivia "La Tralla" dies abans d'inaugurar-se la línia d'òmnibusos era un "rabiós lerrouxista" i que el 1931 s'acabaria fent... d'ERC! ) s'havia oposat a la introducció dels busos a Barcelona posant tantes traves com fos possible.

Vijećnik Jesús Pinilla i Fornell (koji je kao "La Tralla" pisao nekoliko dana prije inauguracije omnibus linije bio je "bijesni lerrouxista" i koji će 1931. završiti ... ERC-a! ) usprotivio se uvođenju autobusa u Barceloni stavljajući što više prepreka.

En fi, la companyia "La Catalana" pretenia crear aquestes línies d'òmnibusos però topà amb la ferotge oposició dels tramviaires. Només arribà a funcionar la línia blava, pel Passeig de Gràcia. Podien arribar a 50 km/h però se'ls prohibí circular a més de 8 km/h, com als tramvies.

Ukratko, tvrtka "La Catalana" namjeravala je stvoriti ove omnibus linije, ali je naišla na žestoko protivljenje tramvajskih prijevoznika. U pogon je puštena samo plava linija, uz Passeig de Gràcia. Mogli su doseći brzinu od 50 km/h, ali im je bilo zabranjeno putovati brzinom većom od 8 km/h, kao u tramvajima.

L'invent durà poc: entre la pressió dels tramviaires (a la foto un òmnibus i un tramvia a Plaça de Catalunya el 1906), els accidents, el soroll, el fum i que alguns busos es passaven el límit de velocitat pel folre (arribant als 24 km/h), el desembre de 1908 se suprimí el servei.

I això és un acte de benedicció d'uns d'aquells primers "omnibus-automòvil" del període 1906-08, als quals els tramvies els feren la vida impossible. Un cop perduda la "guerra" els autobusos van desaparèixer i ja no van tornar a circular per Barcelona fins el 1922. | AHCB.

Izum je bio kratkotrajan: između pritiska tramvajskih prijevoznika (na fotografiji omnibus i tramvaj u Plaça de Catalunya 1906.), nesreća, buke, dima i nekih autobusa koji su premašili ograničenje brzine oblogom (dosežući 24 km / h), u prosincu 1908. usluga je ukinuta.
I to je čin blagoslova jednog od onih prvih "omnibus-automobila" iz razdoblja 1906.-1908., kojem su tramvaji onemogućili život. Nakon što je "rat" izgubljen, autobusi su nestali i nisu ponovno kružili Barcelonom sve do 1922. godine. | AHCB

EL PROGRESSISME TRONAT

Cullita pròpia.

En realitat i ací som altra vegada avui, aquest progressisme tronat nihilista es avui al poder com a conseqüència de l'igualament per cap baix o sigui pels mínims. L'home massa al poder!

De la publicació "Per combatre aquesta època" de Rob Riemen.

A la mateixa apoca, Pol Valéry analitza un altre fenomen: la crisi de l'esperit humà. Afirma que:

L'esperit és la nostra capacitat de transformació. La nostra vida emocional es conserva gràcies a la seva transformació en obra d'art. La ment crea noves necessitats intel·lectuals, cosa que ens permet superar els nostres instints físics i la nostra naturalesa animal. L'esperit ens ha donat el sentit del temps, de passat i de futur. Això ens permet mirar cap el futur, imaginant-nos el possible i situar-nos més enllà del moment present. A més a més, l'home és capaç de desprendre's de si mateix i de tenir empatia amb els altres. Cada persona té la capacitat mental per a observar el seus propis valors i accions i per criticar-los. Però la ment humana s'ha malmès. Ens hem tornat menys sensibles. L'home modern necessita soroll, una excitació constant, vol satisfer les seves necessitats. I com que ens anem tornant cada com menys sensibles, cada cop necessitem recursos més contundents. Per tal de poder satisfer la notra necessitat d'estímul. Ens hem convertit en addictes als esdeveniment. Si un dia no ha passat res, ens sentim buits. "No hi ha res al diari", constatem decebuts. Estem intoxicats per la idea que cal que es produeixi qualcuna cosa, estem obsessionats amb la velocitat i la quantitat. Un vaixell mai no pot ser prou gran, un cotxe o un avió mai no poden ser prou ràpids. La idea d la superioritat absoluta de les grans xifres – una idea la ingenuïtat i la vulgaritat de la qual són prou evidents (al menys això espero) – és una de les característiques de l'espècie humana moderna. Hem renunciat al nostre temps d'oci. I no em refereixo al temps cronològic (els nostres dies lliures), sinó a la pau interior, al fet d'estar lliures de tot, a la distància espiritual del mon que necessitem per deixar espai als elements més delicats de la nostra vida. Es deixem guiar per la velocitat, pels moments – tot s'ha de fer ara mateix- i pels impulsos. Res ja no te en compte la durabilitat. Adéu, catedral en què e va estar treballant durant tota una vida d'experiència i atenció per ser perfeccionada. Vivim de manera passiva, ens deixem viure. Ens deixem sotmetre pels telèfons, per la feina, per la moda. Cada cop la vida es torna més uniforme. L'aspecte exterior, el caràcter, cal que tot s'assembli, i la mitjana sempre tendeix a cercar el punt més baix. Cada vegada se'ns demana menys esforç mental. Es pensa per nosaltres. A més a més, la nostra intel·ligència creix en especialització. A Causa dels desenvolupaments tecnològics, la societat necessita cada vegada més "professionals", intel·lectuals substituïbles. Un Shakespeare, un Bach, un Descares, els poetes i pensadors, els poetes i pensadors, els intel·lectuals insubstituïbles tots aquests jo no tenen cap utilitat.

(Pol Valer, La Crise de l'esprit, a Novelle Revue Françaixe. Paris 1919.)

Això és el que escrigué Pau Valéry, a la dècada dels vint.

I aquí tornem a tenir la paradoxa, puix malgrat tots els estímuls, malgrat les diversions i comoditats, l'home no ha esdevinguts més feliç. Ans al contrari, l'agressivitat cap a l'altra gent no para d'augmentar. Això té la seva lògica, explica Max Scheler en el seu llibre "Das Ressentiment im Aufbau der Moralen" (El Ressentiment en la formació de la moral), publicat l'any 1912. Segon Scheler, la cultura europea és una cultura d'igualtat; tenim profundament arrelada la idea que tots som iguals i que tots tenim els mateixos drets. En la tradició judeocristiana, la igualtat significa que som iguals davant de Déu: sigui qui sigui, tingui el que tingui, el darrera instància tothom serà jutjat per Déu segons si ha viscut una vida justa o no. I en la tradició de l' humanisme europeu, l'ideal de la igualtat se centra en la idea que la veritable identitat de l'home no rau en allò que ens distingeix dels altres (els diners, el poder, l'estirp, la raça o el gènere), sinó precisament allò que ens uneix als nostres semblants: la capacitat universal d'elevar l'ànim, de viure en la veritat, de fer justícia, de crear bellesa.

En les religions jueva i cristiana, com també en la tradició humanista secular, la igualtat es basa en valors espirituals absoluts. Però Nietzsche va predir en el seu moment que el significat d'aquests valors ja no és possible. La igualtat només podrà expressar-se en allò que és material. El resultat és un nou ideal d'igualtat, relacionat amb l'ascens del socialisme i el desig de més democràcia, és a dir, de justícia social, igualtat d'oportunitats, sufragui universal. Ara bé, quant tota la influencia del nihilisme i l'ascens de l'home-massa tots els valors es perverteixen, i quant fins i tot ja no se sap per què hi hauria d'haver justícia social, a aleshores, segons Scheler, l'ideal de la igualtat queda reduït tan sols a això: que cadascú ha de poder aconseguir-ho tot, i que a allò a que un té dret, l'altre també n'ha de tenir. Al cap i la fi, tots som iguals! La paraula elit es converteix en un insult i, des del moment en que se sospita que els altres, "els iguals", puguin tenir més, va creixent el ressentiment i la rancúnia.

Aquesta cultura social tendeix constantment cap a la mitjana més baixa, perquè en aquest punt la majoria de les persones són iguals. També per aquesta raó l'ensenyament universitari anirà baixant de nivells fins al punt que "tothom" pugui estudiar i obtenir un títol. I pel que fa a les arts hauran de ser a l'abast de tothom, no solament en el sentit d'assequibles econòmicament, sinó també en el sentit comprensibles. Perquè la rancúnia més important es concentra en tot allò que és difícil. El que no pugui ser entès immediatament per tothom és difícil i, per tant, elitista, i, per tant també antidemocràtic. El món dels mitjans de comunicació de masses és qui millor ho ha entès i fins i tot les paraules difícils o les citacions de pensadors hi són tabú.

Scheler també explica com una cultura social impregnada de ressentiment afecta els nostres valors. Nietzsche demostrà per que ja no hi podia haver valors espirituals superiors. Ara, però meix una consciència que aquests valors no tenen dret a existir, puix requereixen un esforç i exclouen qualsevulla persona que no pugui o no vulgui fer aquest esforç. Els valors absoluts són reemplaçats per l'experiència subjectiva, amb el nou i últim criteri: "Això ho decidiré jo!". Per tant, el ressentiment també influirà en l'ideal de llibertat. En la tradició judeocristiana la llibertat és la responsabilitat que cada ésser humà té per a convertir-se en el que ha de ser: una persona justa. Per a Spinoza, la llibertat és la capacitat de preservar-se de la ignorància, la por, la luxúria, i tenir la força d'utilitzar la intel·ligència i de viure en la veritat. Només aquell que visqui d'aquesta manera i que assimili els valors que fan la vida digna i mereixedora de ser viscuda, només aquell és un home realment lliure. Però, de nou, això suposa que hi hagi valors espirituals universals, i ja no n'hi ha! Per aquest motiu, la llibertat es redueix a això: que tot està permès; que cal satisfer els instints i els desitjos sense cap restricció. És un tipus de llibertat que sempre serà violenta.

Igual que Nietzsche, Scheler entén que en darrera instància l'home ressentit és un home feble que é por d'aquesta llibertat, L'experiència de la llibertat absoluta es convertirà en una profunda por de la llibertat, i l'home tindrà la necessitat d conformar-se a la massa, a la massa que en darrera instancia no vol res més que creure cegament en un líder carismàtic i obeir-lo.

En aquesta societat, que es nihilista perquè està desposseïda dels seus fonaments morals i culturals, obsessionada per tot el que és trivial i susceptible de la demagògia, plena de ressentiment i de pors, la política es converteix, com digué l'assagista holandès Menno ter Braak, en "matèria de demagogs que no tenen altres finalitats que mantenir i ampliar el seu poder. El poder en el sentit més vulgar de la paraula"

Cullita pròpia.

En realitat i ací som, aquest progressisme tronat nihilista es avui al poder com a conseqüència de l'igualament per cap baix o sigui pels mínims. L'home massa al poder!

Dedicat a tots els molts curts de gambals que insulten el FNC tractant-lo de xenòfobs i d'extrema dreta.

L'altre dia conversant amb una militant del FNC ella em preguntà:

Als que ens diuen que el FNC és xenòfob i d'extrema dreta o sia el VOX de Catalunya que els hi diríeu?

Vaig contestar això:

Fixeu-vos que els que ho diuen o son espanyols o els que ja han renunciat a defensar la nació catalana.

Jo els preguntaria si el seu deteriorament mental neuronal el tenen per desenvolupament natural o ja han nascut així.

Com deia Einstein no et posis a discutir amb un imbecil puix en el seu terreny et guanyarà . No hi pot haver raonaments argumentals amb els deficitaris neuronals.

Jo dic això i un interlocutor hi afegeix:

Només una dada: el programa del FNC ha estat copiat de la socialdemocràcia danesa i sueca. Pregunto: són Olaf Palme i els seus hereus polítics d'extrema dreta i xenòfobs?

La sola pregunta ja és una ofensa a la intel·ligència política de qualsevol persona que no tingui (com ho has fet anar Manel?) ah sí!, deficiència neuronal greu.

També pot passar que qui ho diu, només vulgui quedar bé amb tothom, o sigui un repetidor de clixés pijo-progres sobre els quals mai ha meditat seriosament o no ha entès, o que creu en unicornis, o que són capaços de salvar l'abella pirinenca de panxa blava però no belluguen un dit pel genocidi d'un poble i cultura mil·lenaris o que directament són botiflers i falsos apòstols de la defensa de CAT.

En fi, fem-nos-ho mirar!! I fem-ho ràpid, seriosament i rigorosa o no quedarà res per defensar.

I si creieu que exagero, comenceu a preguntar a joves per sota de 30 anys si saben ballar sardanes (o simplement si saben què són), o qui era Verdaguer (amb sort us diran que una estació del metro) o què era el Consolat de Mar (en el que es basa tot el dret marítim internacional), etz, etz, etz

Si som honestos, tots sabem que el resultat de l'Examen no és de suspens, sinó de molt deficient.

Un altra manifestació sobre quelcom similar:

Brahim Yaabed

Vull participar en el debat que ha generat la clara victòria de la Orriols de Ripoll a Ripoll. D'antuvi, dir-vos que vinc d'una cultura musulmana "moderada" i que soc veí de la Vall de Camprodon. Per tant, conec bastant bé Ripoll i em resulta ofensiu qualificar a la Silvia Orriols de feixista i d'extrema dreta. El problema del nostre país, Catalunya, és el segrest que fa "el bonisme" del debat sobre la immigració o sobre l'islamisme radical. De la mateixa manera, que els altaveus dels poders fàctics mitjans de comunicació i els seus ben remunerats tertulians fan per diluir i anorrear l'esperit de l'1O. Sembla, doncs, que hi ha una mena de consigna per atacar determinades visions de la societat, no fos cas que "despertin la fera" que pot acabar amb l'status-quo.

Negar que la immigració té vessants perjudicials per la nostra societat, sobretot la d'una nació sense estat com és Catalunya, i que el wahhabisme islamista és una ideologia política totalitària, és la millor manera de donar barra lliure al feixisme de debò (PP-VOX . també una nodrida part del PSOE). Per tant, defensar la independència de Catalunya, la seva idiosincràsia cultural i la seva llengua, no és ni de bon tros feixisme o ideologia d'extrema dreta. Ans al contrari! És el deure de tots nosaltres (societat civil, partits polítics, mitjans de comunicació, etz) protegir els valors d'una societat polièdrica al voltant dels seus PILARS com són la cultura i, sobretot, LA LLENGUA. Salut i visca Catalunya.

• La Taula de Canvi de Barcelona (1401-1714), el primer banc públic del continent Durant l'Edat Mitjana, Catalunya esdevé una potència comercial a la Mediterrània i Barcelona la ciutat amb major activitat econòmica i bancària amb circulació de diverses monedes que complicaven les...

transaccions. Des de 1a meitat s.XIII, els canviadors de monedes eren presents de manera estable a les ciutats i també a fires on feien operacions bancàries rere una taula. A València (1247) es fixà un termini per al canvi de la moneda en rals. La seva cort (1283) prohibí...

als canviadors tenir taula si no havien fet previsió suficient per a respondre dels dipòsits que rebien. La cort de Lleida (1301) distingí entre canviadors que tenien garantides les operacions d'aquells altres que només tenien la responsabilitat personal.

El 1397 el Consell de Cent de l'ajuntament de Barcelona encomanà una comissió d'experts per estudiar la forma de donar seguretat al diner, atès que eren freqüents les fallides de banquers i canviadors, i sovint empraven mètodes deshonestos. 20/gener/1401, a la Llotja de Mar...

avui Cambra Comerç) obrí la 1a Taula de Canvi i Comuns Dipòsits de Barcelona. Naixia el primer banc públic d'Europa. La Taula de Canvi és considerada pels historiadors medievalistes com la primera institució financera de caràcter públic que finançava l'administració i...

.alhora admetia dipòsits de ciutadans i empreses privades. Es caracteritzà per solvència de les operacions i seguretat dels dipòsits. Va donar crèdit al cap d'estat, al Consell de la ciutat i va restablir la confiança de tothom. Va fer de banc de la Generalitat Catalunya.

A la llotja de València fou oberta el 1408, liquidada el 1416 i reoberta el 1519. Mallorca (1508), Girona (1565), Vic (1583), Lleida (1585). Gènova aplicà fórmula de la taula (1408) per després crear el Banco di San Giorgio. Més tard ho van fer Palerm (1552), Milà (1597),...

Amsterdam (1609), Hamburg (1619), etc. Totes les taules de canvi municipals/públiques foren extingides pel règim absolutista de Felip V, rei d'Espanya, amb el Decret de Nova Planta que comportà l'abolició de les institucions catalanes i la imposició d'un règim centralista.

Els castellans esdevinguts nacionalistes espanyols.

Quina plaga!.

Català escolta:

En general son mala gent, molt mala gent i en particular aquests encara ho son més.

Els castellans esdevinguts nacionalistes espanyols i els seus esclaus servidors, conscients o no de ser-ho, son com la "marabunda" o com la plaga de la llagosta que per on passen o on s'estableixen ho embruten i ho arrasen tot i a tothom amb la seva anorreadora imperialista llengua. Amb les seves imperialistes costums i tradicions i amb la seva criminal manera de ser i d'actuar. La seva influencia volguda expressament o sense consciència estan situant el nostre país en una mena de salvatge selva sense convivència civilitzada, antidemocràtica, sense valors socials ni cìvics ni humans,  fa veritable fàstic i basarda viure-hi avui amb ells.

Son pastors quins ramats és mengen tota la herba que troben i el prat no es seu o sigui del veí  i l'arrasen fins deixar-lo pelat.

Els anomenats espanyols son aquells bípedes que odien el català, els catalans i Catalunya sense més puix l'origen d'aquest odi es genètic.

I per tant:

.- Si vols conservar la teva llengua no tinguis tractes amb ells, cap tracte, cap ni un.      T'imposaran la    seva amb empresonaments, tortures i a foc, dolor i sang.

.- Si vols conservar les teves costums no tinguis tractes amb ells, cap tracte, cap ni un. T'imposaran    la seves amb empresonaments, tortures i a foc, dolor i sang.

.- Si vols conservar les teves tradicions no tinguis tractes amb ells, cap tracte, cap ni un. T'imposaran la seves amb empresonaments, tortures i a foc, dolor i sang.

.- Si vols conservar les teves lleis i constitucions no tinguis tractes amb ells, cap tracte, cap ni un. T'imposaran la seves amb empresonaments, tortures i a foc, dolor i sang.

.- Si vols conservar la teva identitat no tinguis tractes amb ells, cap tracte, cap ni un. T'imposaran la seva amb empresonaments, tortures i a foc, dolor i sang.

.- Si vols conservar la teva llibertat o deixar de ser esclau, els seu esclau, no tinguis tractes amb ells, cap tracte, cap ni un. T'encadenaran amb empresonaments, tortures i a foc, dolor i sang.

.- Si vols conservar i que sigui respectada i no tergiversada la teva història, no tinguis tractes amb ells, cap tracte, cap ni un. Te l'anul·laran. La tergiversaran o se'n apropiaran amb mentides, calumnies i amb empresonaments, tortures i a foc, dolor i sang.

.- Si vols conservar i que sigui respectada i no tergiversada la teva cultura, no tinguis tractes amb ells, cap tracte, cap ni un. Te l'anul·laran. La tergiversaran o se'n apropiaran amb mentides, calumnies i amb empresonaments, tortures i a foc, dolor i sang.

.- Si vols poder disposar dels recursos econòmics que el teu país genera i per tant tenir una adient sanitat pública, un adient ensenyament, una adient ......., no tinguis tractes amb ells, cap tracte, cap ni un. Et continuaran robant i amb els teus propis diners t'empresonaran, torturaran i et dominaran a foc, dolor i sang.

.- D'axó que fan aquests castellans esdevinguts nacionalistes espanyols se'n diu genocidar i ells son genocides.

.- En resum si vols viure dignament com persona humana , no tinguis tractes amb ells, cap tracte, cap ni un. T'anorrearan i et tractaran com un colon a foc, dolor i sang.

.- Aquests éssers son els únics que odien una llengua pel sol fet de no ser la seva i odien un poble pel sol fet que és molt millor que ells

Uns essers, com els castellans esdevinguts nacionalistes espanyols, que es dediquen a anorrear i odiar altres idiomes i cultures que no son les seves no poden ser considerats persones i molt menys humans. No és mereixent viure en aquestes cultures ni viure en general.

Una de les coses més dures de ser una colònia és la de tenir que conviure amb aquests essers colons castellans i els seus correligionaris esdevinguts nacionalistes espanyols.

================================================================================

Com a complement us vull recordar allò que digué en Joan Solà : "Qui intenta destruir la llengua d'un poble és un enemic d'aquest poble".

I que:

Per molt que és pugui raonar no és pot entendre racionalment com un esser amb els dos cognoms catalans, o no més amb un o d'origen català en general, que hauria de ser una persona humana fidel a les seves arrels és comporta com un animal que rebutja, menysprea, insulta, renuncia i traeix la seva identitat.

Pot ser que l'han educat els seus pares o un d'ells inculcant-li odi contra els seus propis conciutadans?

Pot ser que de tant estar cara al sol se l'hi han torrat les neurones i s'ha convertit en un esser tarat profund?

Com és pot viure odiant als seus i/o odiant-se a si mateix? Malament rai!

Pot ser per quatre dinerets?

Pot ser per fer-se estimar pels enemics?

No ho se, he mirat diverses causes hi he arribat a la conclusió que no es pot ser més desgraciat que axó de rebutjar i trair les pròpies arrels sigui pel motiu o pel fet que sigui.

Fer-ho suposa deixar de ser persona per passar a ser un molt brut esser irracional.

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

EL NIVELL DELS ACTUALS  POLÍTICS

Molts dels problemes actuals ens venen avui d'aquella antiga equivocada recomanació de renovació en la política que deia i diu encara avui "gen jove a la política" en lloc de dir "gen vàlida a la política, sigui o no jove", aquella estratègia és dugué a terme i molta part de la seva conseqüència la tenim avui, en política avui hi ha molt poc nivell.

Per exemple: El tema del Segrià:

És coneix o s'hauria de conèixer el fet que les comarques de la franja de ponen al costat de la circumscripció de Lleida, Binèfar, Fraga, Saidí, Altorricó, Alcampell,.....hui han plantacions fruiteres molt importants i per tant hi ha sempre molts temporers de la fruita i que la major part i dormen a Lleida.

És coneix o s'hauria de conèixer el fet que les comarques de la franja de ponen al costat de la circumscripció de Lleida la gent va a Lleida Binèfar, Fraga, Saidí, Altorricó, Alcampell,.....ho fan tot a Lleida. Sanitat, comerç, ensenyament,...etz.

És coneix o s'hauria de conèixer el fet que a la comarca del segrià hi ha molt temporers.

Coneixent axó s'hagués pogut posar remei i que no passes el que ha passat?. I tant que si, no més fa falta compromís de país i competència.

El actuals polítics, tant de la Paeria com de la resta d'ajuntaments de la comarca no ho coneixent?

El actuals polítics, de la Generalitat, per exemple l'actual Delegat del govern no ho coneix?

El actuals polítics, del departament de salut de la Generalitat no ho coneixent?

Els actuals tècnic dels ajuntaments o de la Generalitat, no ho coneixent?

Si no ho coneixent a dimitir doncs.

Si ho coneixent i no han fet res, encara pitjor, a dimitir.

Els que no som tant joves però tenim experiència i ho coneixem ho hauríem evitat, segur que si.. En casos semblants catastròfics ja ho vàrem evitar.

Convé molt i molt enterrar i erradicar postulats totalment fal·laços com:

Ser independent en política és un valor.

En política ser independent no és garantia de res si no tot el contrari. No més demostra la manca de compromís personal i col·lectiu a res i no més compromís en la pròpia bestia.

S'ha d'acabar amb el mèrit de no pertànyer a cap partit. Prou.

Sembla que no més te valor ser d'esquerres que tot i essent molt respectable és considera que en nom d'axó tot és correcte. Som molts que estrictament parlant no ho som, ni tampoc de dretes, senzillament som catalans (de centre per exemple) i el nostre sentiment d'independència és molt més profund i arrelat que molts dels que és defineixen no més d'esquerres. S'està veient que en la majoria dels casos molta part dels anomenats d'esquerres, primer son d'esquerres que independentistes. Greu error col·lectiu que no més cerca el benefici propi per tant no la solució col·lectiva.

Si perquè moltes d'aquestes anomenades esquerres fa temps que han renunciat a entendre què passa al món i per què passa (i en el cas de Catalunya ja han renunciat a defensar la veritable llibertat), i es limiten a teixir discursos incomprensibles, a llançar-los des del cim de la seva columna, i a bramar contra el poble ignorant que no els fa cas.

Demanar la dissolució del partit PdCat és un menyspreu i un greu insult a molta gent amb compromís de país i forta consciencia nacional i contingut identitari, molta i molta gent, que ja des de CDC va fer aquest immens esforç farcit de moltes nits sense dormir, farcit de molts sacrificis personals, farcit de costos personals i econòmics , esforç al servei del país, la cultura, la llengua, les tradicions, la pròpia identitat etz..................

Amb quin dret els anomenats independents exigeixen la dissolució. Ells no saben res d'aquest esmentat gran esforç puix no hi han participat mai i en molts casos son fruit precisament d'aquest esforç col·lectiu i individual de moltes persones. Si no sou d'acord amb la direcció és canvia i ja està.

Quant aquests "independents" ens critiquen els dic "quant jo era a Esterri d'Aneu amb el meu vehicle particular a les dues de la matinada (i em quedava dues hores de viatge fins a casa) defensant la llengua per exemple, on éreu vosaltres?

Em comés diversos errors greus, un ha estat anorrear CDC (ara el volen repetir) i l'altre fer una anomenada renovació dient que havia d'entrar no més gen jove en lloc de dir que havia d'entrar gent vàlida fossin joves o no, tot i respectant als vàlids que ja hi eren i hi son, el resultat ha estat una manca de nivell polític (i jo crec que una manca de nivell personal també) total. La diferència de nivell amb altres èpoques és bestial i el que volen ara és anar fent i continuar amb l'eixamplament (enximplament) fent entrar a l'acció política menys nivell i menys concepte identitari cada dia. Pot ser que ens cal, es viure una llarga temporada en països lliures amb experiència positiva per la independència (ho han sabut fer i parlar menys, però jugant-se àdhuc la vida quan ha calgut) i amb consciència nacional forta. Soc tip tant dels espanyols com també dels catalanets inexperts.

Diuen que els autonomistes han marxat i marxen del PxDcat, el independentistes han marxat i marxen d'ER i els independents, o no saben on anar o és queden al sofà de casa opinant.

EL MISERABLE FRAU CONTINUAT D'ER

Per Manuel Puerto i Ducet

Manuel Puerto i Ducet

A partir de SÚMATE poden entendre moltes coses. En la seva gènesi va jugar un paper força lloable, però aviat @coquegarcia i @trinitro amb l'afegit de @gabrielrufian van actuar d'agents contaminants per derivar l'associació cap a un projecte partidista amb finalitats ben fosques.

Vaig estar a SÚMATE des de la seva fundació. Tant un servidor com altres companys que no havíem trepitjat mai la seu de cap partit, ens varem adonar que allò no era aigua clara. La màxima preocupació del portaveu @coquegarcia era amagar que ERC era qui remenava les cireres.

L'estratègia es va definir a ERC quan SÚMATE portava a la un any i escaig. Pot sorprendre l'actual festeig ERC-PSOE, però tot va ser dissenyat el 2014 amb la intenció que el projecte confluís en una entesa amb socialistes i comuns amb la mirada fixada en un eventual Tripartit.

L'apropament a l'àmbit socialista es va produir a diferents nivells i resultats dispars, Pel que fa a SÚMATE @coquegarcia (regidor l'Hospitalet) és la baula a l'àmbit local; @trinitro i @eduardorepi al Parlament i @gabrielrufian al Congreso.

L'actual presidenta és una (bona) dona de palla. Remena les cireres @jmbuenomartinez , ex-regidor del PSC encarregat de seguretat ciutadana. Es reunia amb els guàrdies urbans abans que sortissin pets a fer la ronda nocturna. Indepe de cop; acollit per ERC i reciclat a Súmate.

El més preocupant de tot, es que aquest advocat (J.M. Bueno Martínez), vicepresident de SÚMATE i home de confiança de Rufián i Junqueras -malgrat el seu historial-, està actuant de talp d'Esquerra com a funcionari a Presidència del Govern on no tenen més remei que empassar-se'l.

De manera subterrània, Rufiàn va interactuar per enemistar-nos amb @jm_clavero. Quan aquest va deixar le presidencia vam presentar una candidatura alternativa. En aquell moment Chema Clavero no veía clar enfrontar-se a ERC. Per sort, a hores d'ara ho té tot molt més clar que jo

ERC ha assolit el seu 1er. objectiu; projectar l'experiment SÚMATE a l'àmbit institucional. Ara toca sublimar el somni humit del PSC de dividir en dos la societat catalana amb fins electorals. Creuen que la seva subsistència depèn d'enfrontar Perpinyà amb l'Hospitalet i Cornellà.

ERC ha assolit el seu 1er. objectiu; projectar l'experiment SÚMATE a l'àmbit institucional. Ara toca sublimar el somni humit del PSC de dividir en dos la societat catalana amb fins electorals. Creuen que la seva subsistència depèn d'enfrontar Perpinyà amb l'Hospitalet i Cornellà.

"La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà (1845-1924)El teu títol

Seguint l'afirmació d'En Guimerà podem trobar estris per recuperar la nostra autèntica Història.
Si el Poble Català no sap -com a mínim, a nivell d'hipòtesi- que
1) "el imperio donde nunca se ponía el sol" era l'imperi que durant segles havíem construït les nacions nàutiques -una pregunta que jo mai no m'havia fet fins fa cinc anys: Com nassos es pot muntar un imperi nàutic des de la 'meseta castellana'?- catalanes: Principat de Catalunya, Regne de València, Regne de Mallorca, Virregnats de Nàpols, de Sicília, de Còrsega i Sardenya,...
2) "El Siglo de Oro español" està traduït en un 80% o més del català, començant per "El Quijote"
3) fins i tot ens han robat els colors de la bandera ("Diu Usted que 'España es de matriz castellana'? Perdoni però... on són els colors de Castella a la bandera espanyola?")
4) i que, com a conseqüència, gairebé TOT del que s'enorgulleix -i ens fot a sobre cada dia- Madrid/Castilla/Estado-Español ens ho han robat a nosaltres,
NO és per culpa d'ells, que s'han apropiat de tot el que és nostre,
SINÓ dels "nostres" (polítics, catedràtics, medias,...), que ho callen al servei d'ells.

Les entitats cristianes sotasignades, davant la sentència del Tribunal Suprem que condemna a diferents líders socials i polítics catalans, volem expressar el següent:

1. Considerem que aquesta sentència és un greu atemptat als principis democràtics essencials de la nostra societat i una greu violació de drets humans dels afectats, tant per la indeguda aplicació de les lleis penals a fets que no són ni poden ser considerats delictius, imposant penes d'una gran crueltat, com per les vulneracions de les garanties processals comeses en el procediment, tal i com ha dictaminat el Grup de Treball sobre detencions arbitràries del Consell de Drets Humans les Nacions Unides i han denunciat múltiples ONG nacionals i internacionals de drets humans (Federació Internacional de Drets Humans, Euromed Rights, Amnistia Internacional, Organització Mundial contra la Tortura, Federació Internacional de Cristians per l'Abolició de la Tortura, Front Line Defenders...)

2. Al nostre parer, aquesta sentència és un seriós pas endarrere per a la resolució del conflicte polític que afecta a Catalunya i posa en perill la convivència i la democràcia. Per això, com a entitats compromeses en el servei a la societat, ens sumarem a iniciatives cíviques i pacífiques que expressin un rebuig a aquesta decisió judicial. Així mateix, fem una crida a les institucions polítiques de l'Estat per tal que cerquin una solució jurídica que porti a l'excarceració de les persones injustament condemnades, que permeti afavorir un clima de diàleg per afrontar el conflicte polític existent.

3. Expressem la nostra profunda preocupació i decepció perquè les reiterades crides al diàleg dels darrers anys no hagin donat cap fruit. Lamentem que no hagi estat possible "avançar en el camí del diàleg i de l'entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau" (Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense, 15 de maig de 2017).

4. Per tot això, reclamem a totes les institucions i partits polítics que posin fre a la judicialització d'aquesta situació i s'iniciï de manera urgent i immediata un procés multilateral de diàleg polític que permeti avançar cap a una resolució justa, democràtica i duradora d'aquest conflicte que porti a la concòrdia i la pau social ("És hora de saber com dissenyar, en una cultura que privilegiï el diàleg com a forma de trobament, la recerca de consensos i acords, però sense separar-la de la preocupació per una societat justa, memoriosa i sense exclusions". Papa Francesc, Evangelii Gaudium, 239).

Barcelona, 14 d'octubre de 2019

Equips de la Pastoral Política i de la Comunicació

Escola Pia de Catalunya

Federació de Cristians de Catalunya

Fundació Educativa Cor de Maria

Fundació Educativa Dominiques de l'Anunciata del Pare Coll

Fundació Joan Maragall

Fundació Vedruna Catalunya Educació

Grup de Juristes Roda Ventura

Grup Sant Jordi

Justícia i Pau Catalunya

Lliga Mare de Déu de Montserrat

Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona

MENTRES TANT SENSE "REALPOLITIK" NO TENIM RES A FER

Alguns em diuen radical i jo els dic que radical ve d'arrel.

L'altre dia "La Psicòloga del Born" digué i hi estic totalment d'acord

1r.- Israel és un potencial aliat valuós, amb influència a USA, prou tocar els nassos amb els palestins, no són problema nostre.

2on.- No subvencionar a qui no ens recolza, ni un euro a mitjans de comunicació hostils, entitats culturals que no es decantin a favor de la independència, ni aigua per l'enemic.

Ni aquells que per poder tenir una petita subvenció europea passegen el nom d'Espanya (per exemple una editorial de Zagreb en presentar un llibre traduït al croat)

3r.-Euskadi en mans del PNB no és un aliat, sinó un gran escull.

4rt.- País Valencià, Balears, Catalunya Nord, que s'esperin, ja els ajudarem quan siguem independents.

5é- No utilitzar empreses unionistes, ni tan sols el bar de la cantonada.

6é.- Sense l'espai "convergent", no hi haurà independència. Prou menyspreus i bajanades de Pujol, 3%, etc...

Fora Rufians

Sense Pujol hi hauria ni llengua ni país

7é.Nosaltres tot ho fem bé i Espanya tot malament.

8é.- No som gent de pau, som almogàvers. Si volen hòsties, les tindran.

9é.- Fer la vida molt desagradable als funcionaris colons, ni hola, molt menys amistats.

10e´.-L'enemic del meu enemic és el meu amic: Veneçuela, Gibraltar, Marroc a Ceuta i Melilla, etc... - Xina i Rússia són claus com a pressió a la UE, negociem el que calgui, ports, bases militars, inversions, bancs, dret de cuixa......

11é- Pensem com pensem, ara cal tancar files amb <el MHP @KRLS i el @ConsellxRep , ja decidirem qui governa després en eleccions lliures a la Catalunya independent. És això, mentalitat guanyadora, sense por i un punt de mala llet. Una abraçada a tots. #Guanyarem #HoTornaremAFer #Tsunamidemocratic

(Nota: la cursiva es meva)

Declaració Miro Bulj

Diputat del parlament Croat pel grup Most

Els Catalans, com qualsevol altre poble tenen dret a autodeterminació i independència.

El poble croat va ser en la mateixa situació en els anys 90 com els Catalans ara. Estàvem feliços quan vam ser reconegut internacionalment. És per això que Croàcia hauria de ser el primer país en donar suport i reconèixer la decisió democràtica del poble de Catalunya i el seu dret a la independència.

No obstant això el govern de Croàcia i la seva diplomàcia servilment han obeït els seus caps i funcionaris de Brussel·les reaccionant ràpidament per a oposar-se al dret a la independència i l'autodeterminació dels Catalans", va escriure en Bulj.

Qui és Miro Bulj

Miro Bulj

Nat 1972.

(Ex?) Regidor independent de la ciutat de SINJ (25.000 habitants)

https://www.google.com/maps/place/21230,+Sinj/@43.7072936,16.604751,13z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0x134aac02b9ce4cd9:0x989748b9af98af73!8m2!3d43.702943!4d16.6375286

Membre de la direcció de l'Associació dels Caballers ALKARS , ex ALKAR https://en.wikipedia.org/wiki/Sinjska_alka

Voluntari de guerra ara ex combatent jubilat amb 30 % de discapacitat

No té pels en la llengua, lluita per a la justícia, dignitat i prosperitat i contra la corrupció política (Cas placa Gotovina, el confilcte d'interessos de Karamarko, la lletera de Sinj...)

Defensa la gent senzilla, molt honrat i molt honest - ha portat la carretera a casa de tots amb l'excepció a si mateix...

https://www.slobodnadalmacija.hr/novosti/hrvatska/clanak/id/314034/tko-je-zapravo-miro-bulj-politicar-kakvog-hrvatska-povijest-ne-pamti-svima-je-doveo-asfalt-do-kuca-osim-sebi

Casat, 2 fills

Presos polítics, exiliats, groc, judici de la repressió, censura, tirania...

"Les coses pel seu nom" és el títol d'una reflexió a les xarxes social sobre l'ofensiva de l'Estat espanyol contra el sobiranisme i la democràcia. Un diccionari dedicat especialment als partits i les institucions d'Espanya que han promogut i promouen el repressiu i vergonyós 155

ABUS POLICIAL. Quan un detingut, sense actitud violenta ni evasiva, rep els insults, les mofes i les humiliacions de la policia que el deté i es emmanillat d'esquenes innecessàriament en el seu trasllat a la presó.

CENSURA. Quan les institucions de l'Estat prohibeixen a una televisió publica dir les coses pel seu nom per motius polítics i/o electorals

CORRUPCIÓ D'ESTAT. Quan un president de Govern cobra sobres en negre.

CORRUPCIÓ JUDICIAL. Quan en un cas de corrupció política es destrueixen impunement proves (discs durs, per exemple) sense cap conseqüència judicial, o el poder judicial no actua d'ofici quan hi ha indicis clars de corrupció d'Estat

EXILI. Quan una persona ha d'emigrar forçadament per no ser empresonat sense judici per motius polítics.

41 senadors francesos de tots els grups donen suport a Catalunya en un manifest a favor dels drets civils

Els senadors francesos solidaris amb Catalunya denuncien 'pressions diplomàtiques molt fortes'

François Calvet, impulsor del manifest, denuncia pressions diplomàtiques perquè els senadors retirin les seves signatures

https://www.vilaweb.cat/noticies/senadors-francesos-catalunya-pressions-diplomatiques/

41 senadors francesos de tots els grups donen suport a Catalunya en un manifest a favor dels drets civils

Denuncien la repressió de la qual són víctimes els representants polítics legítims i demanen la intervenció de l'estat francès

Una altra important mostra de suport a l'estat francès envers Catalunya. Aquesta vegada la iniciativa surt de quaranta-un senadors francesos de tots els grups amb representació que han signat una petició a favor respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya. Una solidaritat tranversal i que només n'exclou l'extrema dreta, sense representació a la cambra. La llista aplega 16 senadors socialistes, 13 de comunistes, 5 representants dels republicans, 4 dels verds i membres també de La República En Marxa del president Emmanuel Macron, de la Generació S i del Partit Radical.

El text denuncia la repressió de la qual són víctimes els representants polítics legítims, empresonats o exiliats, i demanen la intervenció de l'estat francès en el procés polític independentista. La iniciativa és promoguda pels senadors François Calvet, Michel Canevet, Ronan Dantec, André Gattolin, Pierre Ouzoulias i Simon Sutour.

Els senadors denuncien que la situació és un veritable atac contra els drets i les llibertats democràtiques. En lamenten la gravetat i el fet que sigui subestimada a l'estat francès. Per això, fan una petició perquè França i els països de la Unió Europea intervinguin per restablir les condicions del diàleg i trobar solucions polítiques a un problema polític.

Aquest és el comunicat sencer traduït al català i la llista de signants:

«El nostre país és veí d'Espanya i la seva gran regió, Catalunya, amb qui compartim una llarga història.

Com a europeus i com a francesos, ens sentim concernits pels greus esdeveniments que han tingut lloc a Catalunya. Al aquest moment en què s'esdevé el judici davant el Tribunal Suprem espanyol d'antics membres del govern regional català, de l'ex-presidenta del parlament català i de dirigents d'associacions catalanes, nosaltres, membres del Senat de la República:

-Exigim el respecte de les llibertats fonamentals i els drets de Catalunya, naturalment sense interferir en els problemes polítics d'un país veí i sense prendre partit en la qüestió de la independència de Catalunya;
-denunciem la repressió de què són víctimes càrrecs electes legítims, representants polítics de la Generalitat de Catalunya empresonats o obligats a exiliar-se per les seves opinions en l'exercici dels mandats encomanats pels seus votants;
-constatem que aquesta situació és una veritable violació dels drets i les llibertats democràtiques;
-lamenten que la gravetat d'aquesta situació sigui subestimada al nostre país;
-reclamem que França i els països de la Unió Europea intervinguin per restablir les condicions per al diàleg i per trobar solucions polítiques a un problema polític.

Michel AMIEL, senador de les Boques del Roine.

Cathy APOURCEAU-POLY, senadora del Pas de Calais

Eliane ASSASSI, senadora de Sena-Sant Denis

Esther BENBASSA, senadora de París

Maryvonne BLONDIN, senadora de Penn-an-Berd

Éric BOCQUET, senador del Nord

Martial BOURQUIN, senador de Dubs

Michel BOUTANT, senador de la Xaranta

Céline BRULIN, senadora del Sena Marítim

François CALVET, senador dels Pirineus Orientals (Catalunya)

Michel CANEVET, senador de Penn-an-Berd

Laurence COHEN, senadora de la Vall del Marne

Pierre-Yves COLLOMBAT, senador de Var

Cécile CUKIERMAN, senadora del Loira

René DANESI, senador de l'Alt Rin

Ronan DANTEC, senador del Loira Atlàntic

Marc DAUNIS, senador dels Alps Marítims

André GATTOLIN, senador de l'Alta Sena

Fabien GAY, senador de Sena-Sant Denís

Guillaume GONTARD, senador d'Isera

Michelle GREAUME, senadora del Nord

Claude HAUT, senador de Valclusa

Jean-Michel HOULLEGATTE, senador de la Mànega

Sophie JOISSAINS, senadora de Boques del Roine

Gisèle JOURDA, senadora de l'Aude,

Antoine KARAM, senador de la Guaiana

Joël LABBE, senador de Mor-bihan

Pierre LAURENT, senador de París

Marie-Noëlle LIENEMANN, senadora de París

Didier MARIE, senador del Sena Marítim

Marie MERCIER, senadora de la Saona i Loira

Michelle MEUNIER, senadora del Loira Atlàntic

Pierre OUZOULIAS, senador dels Alts del Sena

Angèle PREVILLE, senadora del Lot

Christine PRUNAUD, senadora de les Costes d'Armor

André REICHHARDT, senador del Baix Rin

Pascal SAVOLDELLI, senador de la Vall del Marne

Simon SUTOUR, senador del Gard

Sophie TAILLE-POLIAN, senadora de la Vall del Marne

Rachid TEMAL, senador de la Val-d'Oise

Jean-Claude TISSOT, senador del Loira.»

__________________________________________________________________________ https://blogs.mediapart.fr/gattolin-andre/blog/240319/pour-le-respect-des-libertes-et-des-droits-fondamentaux-en-catalogneç

__________________________________________________________________________

Pour le respect des libertés et des droits fondamentaux en Catalogne

Issus de différents groupes politiques de la Haute Assemblée, 41 sénateurs signent un appel au respect des droits fondamentaux en Catalogne. Ils demandent des solutions politiques au niveau européen, dénonçant «les répressions dont sont victimes des élus légitimes, représentants politiques de la Generalitat de Catalogne emprisonnés ou forcés à l'exil pour leurs opinions dans l'exercice des mandats que leur ont confiés les électeurs».

« Notre pays est voisin de l'Espagne et de sa grande Région, La Catalogne, avec qui nous partageons une longue histoire.

En tant qu'européens et en tant que français, nous nous sentons concernés par les événements graves qui se sont déroulés en Catalogne. Au moment où se déroule le procès devant le Tribunal supérieur espagnol d'anciens membres du Gouvernement régional catalan, de l'ancienne Présidente du Parlement catalan et de responsables associatifs catalans, nous, membres du Sénat de la République :

• demandons le respect des libertés et des droits fondamentaux en Catalogne, sans bien sûr s'immiscer dans les problèmes politiques d'un pays voisin et sans prendre parti sur le sujet de l'indépendance de la Catalogne ;
• dénonçons les répressions dont sont victimes des élus légitimes, représentants politiques de la Generalitat de Catalogne emprisonnés ou forcés à l'exil pour leurs opinions dans l'exercice des mandats que leur ont confiés les électeurs ;
• constatons que cette situation est une véritable atteinte aux droits et aux libertés démocratiques ;
• regrettons que la gravité de cette situation soit sous-estimée dans notre pays ;
• demandons que la France et les pays de l'Union européenne interviennent pour rétablir les conditions du dialogue afin de trouver des solutions politiques à un problème politique ».

Ce texte est à l'initiative de François CALVET, Michel CANEVET, Ronan DANTEC, André GATTOLIN, Pierre OUZOULIAS et Simon SUTOUR.

Presidenta de la República de Croàcia Kolinda Grabar-Kitarović

Inauguració del monument al primer president de Croàcia independent dr. Franjo Tuđman

Presidenta de la República de Croàcia Kolinda Grabar-Kitarović

Inauguració del monument al primer president de Croàcia independent dr. Franjo Tuđman

Previament durant el matí, la Presidenta de la República Kolinda Grabar-Kitarović diposità la corona d'honor en la tomba del primer President de Croàcia dr. Franjo Tuđman en el cementiri de Zagreb, Mirogoj, amb l'ocasió de la 19è aniversari de la seva defunció..

La Presidenta de la República de Croàcia ha presidit la inauguració del Monument al primer President de Croàcia Dr. Franjo Tuđman.

Discurs de la Presidenta de la República de Croàcia:

El dia 10 de desembre fa dinou anys que té per a tota la nació croata i els nostres ciutadans un significat molt especial. Aquell dia del 1999 va morir qui va ser el primer President de la sobirana i independent República de Croàcia, el Dr. Franjo Tuđman. I durant tots aquests anys Zagreb, els seus ciutadans i ciutadanes i també tot el poble croat han esperat el moment quan serà a la capital de Zagreb aixecat un monument al seu primer president.

Avui també és el dia internacional dels drets humans. Dr. Franjo Tuđman sabia que l'ideal dels drets fonamentals no poden ser plenament efectius en una nació que no sigui lliure. Fins i tot en la seva joventut era l'ideal que el motivava i guiava. Això el va inspirar per a participar en el moviment antifeixista, però molt ràpidament, després del final de la gran guerra s'adonà que l'estat nou no proporcionava el marc idoni pels drets humans, socials i nacionals del poble croat. Havent sofert els traumatismes de la gran guerra i la postguerra, diversificada en divisions ideològiques i carregats injustament amb els estigmes, el poble croat estava en l'estat anterior condemnat a una posició de segona classe. Molts Croats no s'han reconciliats amb aquest estatus, però eren molt pocs que tenien la visió clara de la solució adient i encara menys els que sabien donar-li una forma realista i gestionar la posada en pràctica.

I Franjo Tuđman ho sabia! Per a aconseguir aquest objectiu s'ha exposat a la persecució política i judicial, però ell sabia que sense sacrifici no hi havia res que pogués fer. En els anys seixanta es va atrevir a anar a la diàspora croata a buscar el suport per al programa de reconciliació nacional i en els anys vuitanta per a la creació d'un estat independent. Però la clau del seu èxit no va ser només la seva disposició de sacrifici per a defensar les esmentades idees, sinó també la creença que els pobles amb un nombre d'habitants petit, com Croàcia, tenien tot el dret d'executar grans idees tant mateix la capacitat per a aplicar-les. Com a historiador, va reconèixer els signes del temps que proclamaven la fi del fracassat projecte iugoslau. També sabia que el moment històric crucial, quan va arribar, no es podia haver perdut perquè el fracàs significaria una desaparició política, fins i tot biològica del poble croat de l'escena històrica. I quan Croàcia va ser atacada i arrossegada a una guerra no desitjada, no era un moment de dubtar ni de reduir els seus objectius.

Patia de manera molt dolorosa les tragèdies del seu poble però creia que el poble que lluita en una guerra defensiva justa, no podia perdre. I quan la llibertat i la independència de Croàcia finalment fou segellada amb l'operació "Tempesta", no va triomfar de manera prepotent. Va arribar a Vukovar amb la mà estesa de la reconciliació i la pau.

Dr. Franjo Tuđman no només estimava el seu poble, sinó que el coneixia prou bé. Sabia com suprimir els nostres defectes i multiplicar, de forma pintoresca, nostres desavantatges històrics per a crear un gran plus al final i el resultat positiu per a Croàcia. D'altra banda, va dirigir les nostres virtuts, connectant les diverses mentalitats i fent confluir les energies populars per a aconseguir l'objectiu de la llibertat nacional i independència de l'estat.

Sabia que la qüestió croata no es resolia només a Croàcia, sinó més enllà també, però creia fermament que, amb l'ajuda de Déu, com sovint deia, la clau de l'èxit final serà en el poder de convergència entre Croats i tots els Patriotes, independentment de la religió i la nació. A més, era un home de força de voluntat, que no perdia temps en critica no constructiva ni en la teorització infructuosa. Era realista en la valoració de les circumstàncies i utilitzava diferents tàctiques sense perdre mai de vista l'objectiu principal - una Croàcia lliure i independent. Fundant la Unió Democràtica Croata (HDZ) com a mitjà de la seva realització, aplicà els valors i les lliçons de l'herència del croats prínceps i Reis, dels Zrinski i dels Frankopan, del Gubac i del Radić, del Strossmayer i del Starčević, de l'esquerra i la dreta croata, tot en la recerca dels elements d'una síntesi nacional. I tot això va incorporar en la seva gran obra literària i després en la primera Constitució croata.

Les grans fites històriques sempre són l'obra del poble, però no són realitzables sense les persones que donen forma als objectius i valors comuns. I en això el Dr. Franjo Tuđman va ser excepcional, gran i únic, coherent i digne així com un visionari, polític i estratega militar i estadista.

El primer president croat es va inscriure en la nostra història com a gran dels grans (heroi dels herois?). Tenim un deute amb ell pels molts segles i és el nostre deure com també un privilegi i un honor, respectar la seva memòria. La manera com ho fem parla principalment de la nostra autoestima.

Però el nostre primer president certament no voldria que aquest o qualsevol altre monument, fos només una expressió del nostre deute amb els seus mèrits. Aquest tipus d'afecte seria totalment oposat a la importància de la seva personalitat: una gran energia de treball, la fe indestructible en el poble croat i la comprensió dinàmica i creativa de la història. Ell no concebia ni construïa l'estat croat solament com un retorn a un "millor ahir" sinó també per al futur. Com un Croat i un Europeu, va voler establir un marc de llibertat i un mitjà per a preservar les nostres tradicions i identitats, emancipació internacional, construint una societat justa i consolidar valors morals en l'esperit de la civilització cristiana. La seva exclamació "Tenim Croàcia!" en el discurs després de rebre la República de Croàcia a les Nacions Unides, s'entén no només la conclusió d'un fet històric, sinó també l'acceptació permanent de la tasca de responsabilitat comuna i personal de cada un de nosaltres per la nostra vida futura i el desenvolupament de Croàcia i del poble croat. .

És per això que , en lloc de competir en el repte de menystenir o magnificar la figura de Tuđman, seria molt més productiu actualitzar i reafirmar els valors essencials del seu llegat per tal d`incorporar-los en la base política de la construcció de la societat croata i de l'estat.. I això és encara més important perquè Croàcia, com tota Europa, afronta reptes que exigeixen comptar amb persones plenes de patriotisme sacrificant, amb unes clares i consistents visions polítiques.

El poble croat va estimar el seu president. Sabia com expressar-li el seu amor durant la seva vida, en els dies quan s'acomiadava d'ell i en tots els anys des de llavors fins avui. Les seves paraules estan escrites permanentment en l'ànima del nostre poble:"Sempre i tot per a Croàcia però la nostra única i eterna Croàcia no tè preu." Aquestes paraules les tenim gravades tant ahir, com avui i per sempre. I aquest monument en Zagreb, la capital de Croàcia, que sigui el segell i el testimoni permanent."

El dijous dia 12 de novembre a les cinc de la tarda l'expedició catalana va ser rebuda al Parlament danès pel diputat Nicolaj Villumsen en nom dels diputats de la coalició roja-verda que van presentar la proposta de resolució. Per part d'Agustí Soler, coordinador de la campanya d'El cas dels catalans se'ls va fer el lliurament del Manifest d'agraïment en versió danesa i catalana. Josep Boladeras, vice-president de l'Associació Francesc de Castellví, féu el lliurament d'un llapis USB amb les 20.000 adhesions corresponents. També se'ls féu donació d'una bandera estelada participant a la darrera Diada així com d'un document especial (un exemplar de paper de carta original que l'onze de setembre del 1938 el govern de la Generalitat va enviar als soldats catalans del front de l'Ebre per poder escriure a llurs famílies) com a element simbòlic i històric i en atenció a que el diputat danès va ser present a la Diada, a la Meridiana.

Jaume Manuel Oronich, president del Moviment Civil Onze de Setembre, féu una intervenció que reflectia l'esperit d'aquell acte i el sentiment dels assistents així com el de tots els signants del manifest.

Discurs:

Benvolgut i il·lustre diputat Nikolaj Villumsen. En el vostre parlament de benvinguda, entre altres coses, ens heu dit que en el tema del dret a decidir el govern espanyol te idees controvertides; ja entenc que la cortesia parlamentària us ho fa dir d'aquesta manera; aquesta controvèrsia al nostre entendre es tradueix en un NO i NO clar i rotund.

Vull en primer lloc saludar solemnement al representant de la societat lliure de Dinamarca.

El vostre preciós himne canta la bellesa de la vostra nació. Jo hi afegeixo, lliure i protegida pel vostre propi estat i les vostres pròpies lleis. Nosaltres, els catalans, també i només, aspirem a poder viure en aquestes mateixes condicions.

El vostre meravellós himne parla de "descansant del conflicte". Jo el suposo un conflicte antic i superat.

El nostre conflicte polític com a mínim fa 300 anys que és viu i present en les nostres vides.

El vostre bonic himne constata que "La vostra llengua és forta i suau". Nosaltres també la volem forta i sense els perills que ara ens l'amenacen dia rere dia.

El vostre emocionant himne deixa clar que "El vostre coratge no és mort". El nostre coratge tampoc no ho serà mai fins a la llibertat de la nostra nació més que mil·lenària.

Ens commou i ens agrada profundament el vostre himne i voldríem poder aplicar-nos-el. El nostre himne, Els Segadors, encara necessita parlar de lluita i voldríem deixar de parlar-ne. Desitgem poder també i finalment "Descansar del conflicte".

El nostre més que mil·lenari país està sotmès a les accions anorreadores d'un altre poble amb el que gairebé no hi tenim res a veure en molts aspectes i sobre tot pel que fa a la nostra llengua agredida cada dia, a la nostra cultura tapada, a la nostra historia tergiversada, als nostres costums ignorats, amb les nostres tradicions perseguides i amb la nostra economia arruïnada, puix cada any ens priven -oficialment reconegut- com a mínim del 8% del nostre PIB. Tenim proves i evidències que en realitat és molt més.

Segons va dir el gran músic Pau Casals l'any 1971 a l'ONU varem ser la primera democràcia del món, molts anys abans que l'anglesa, i la nació més gran del mon afegí, i tot això entre molts altres fets i consideracions ens empeny a voler ser independents i lliures per tal de poder fer les coses a la nostra manera com va ser fa molts segles.

Pel que fa als recursos estem actualment per sota comparativament dels vostres i estem convençuts que podrem ser similars no més disposant dels nostres propis recursos.

Per tot aixó i molt més volem tenir el nostre propi estat puix és l'única manera de poder ser respectats en tot allò que he citat i molt mes, l'única manera!

El nostre assassinat President, el M.H. Lluís Companys, l'únic president democràtic assassinat de tota Europa per culpa de la Gestapo que el va lliurar als espanyols franquistes i els militars espanyols el varen afusellar pel sol fet d'haver estat President de Catalunya, digué que Catalunya estava sola i només ens tenia a nosaltres. Al nostre actual - i 129è President de Catalunya! M.H. Artur Mas - els governants espanyols el volen inhabilitar i fins i tot pot ser empresonat (volen repetir la història) pel sol fet de posar les urnes de votació democràtica.

Moltíssimes gràcies per la seva valenta i democràtica iniciativa política; creiem que és un fet inicial de justícia. Avui, gràcies a vostès ens sentim molt més acompanyats.

MOLTES GRÀCIES EN NOM DE TOTS ELS CATALANS QUE ASPIREM A SER TAN LLIURES COM VOSTÈS!

J.Manel Oronich i Miravet

Ex - Paer en Cap de Lleida

Ex - diputat al Parlament de Catalunya

NO NOMÉS SÓN MISERABLES, SÓN GENT DOLENTA.

Europa incluye a España en la "lista negra" de países sin libertad y el único del mundo que no admite inspeccionar su régimen

"Human Rights Watch sitúa les càrregues policials de l'1-O como el seu segon informe més vist del 2017

https://www.lavanguardia.com/politica/20171218/433743312289/human-rights-watch-cargas-policiales-1o-2017.html

La aplicación del artículo 155 de la Constitución Española es inconstitucional.

La otra parte del 155

La aplicación del artículo 155 de la Constitución Española es inconstitucional. No es que lo diga (y lo venga diciendo) yo, sino que así lo ha manifestado un amplio grupo de juristas y expertos en Derecho Constitucional (así como de otras disciplinas). Se llaman "Colectivo Praga" y cualquier jurista que esté de acuerdo con este planteamiento puede firmar y adherirse a su manifiesto.

Para que el lector pueda seguir los planteamientos que tanto el Colectivo Praga como quienes les apoyamos defendemos, le facilito aquí el texto del citado artículo:

a. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.

b. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

Como puede observar el lector, -sin ser necesario que usted sea Catedrático, ni siquiera Licenciado en Derecho- por ninguna parte se puede entender que este artículo permita cesar a un Gobierno, ni disolver el Parlamento. Por supuesto tampoco el hecho de intervenir ningún medio de comunicación público (ciertamente hasta el momento aún no ha tenido lugar el deseo expresado por Rajoy en su día, pero estaba en la lista de las medidas que vendrían por la vía del 155).

El artículo, respecto al requerimiento, dice literalmente "en el caso de no ser atendido". Repito: "no ser atendido". No se dice nada parecido a "ser atendido de manera poco comprensible", ni "ser atendido de manera confusa". No. Sencillamente habla del hecho de no recibir respuesta por parte del Presidente de la Comunidad en concreto, o sea, Puigdemont. Es evidente que el MHP contestó. Otra cosa es que no quedó claro lo que quiso decir, y por eso se le pidió que se explicase unos días después. Pero hacerlo, lo hizo. Y por lo tanto, no habría motivo para considerar que se cumple lo que determina el 155.

Este precepto atribuye al Gobierno Central, en caso de darse los requisitos que no se dan, a tomar el mando y dirigir al gobierno autonómico para que lleve a cabo aquéllas cuestiones relativas al interés general (y que se les pueda hacer cumplir de manera forzosa). En ningún caso habla este artículo de que puedan ser sustituidos los miembros del gobierno regional por otros. Ni cesados.

El derecho a la autonomía está recogido en el artículo 2 de la Constitución Española, lo que significa que no puede ser transferido al Gobierno Central. Del mismo modo, el artículo 152 de la Constitución establece que los estatutos de autonomía no podrán ser modificados salvo en caso de cumplirse el procedimiento que en ellos se establezca, y por lo tanto, este precepto también respalda todo lo anteriormente dicho (atendiendo al cese del Gobierno y a la disolución del Parlamento).

De manera concreta, la disolución del Parlamento solamente compete al Presidente de la Comunidad, y lo hará en base a los criterios y cauces establecidos, donde no se contempla la injerencia externa del Gobierno central. Además, supone un evidente ataque a un derecho fundamental como es el de la participación política y la libertad de conciencia y expresión.

No se sostiene de ninguna manera el cierre de las oficinas de representación del Gobierno de Cataluña en el exterior (todas menos una), ni la intervención de las cuentas públicas.

No es cuestión de hacer interpretaciones torticeras de la ley, no hace falta sacar nada de contexto para entender que lo sucedido no se ajusta a Derecho. Se mire por donde se quiera mirar. El precepto no es abierto, no deja al albur de la interpretación su posible aplicación. Sobre todo, teniendo en cuenta que nos encontramos ante una situación tremendamente delicada y que, en caso de tener que apercibir a un gobierno regional, en caso de compeler al cumplimiento forzoso de obligaciones para garantizar el interés general, es necesario ser rigurosos, incluso en exceso.

Se ve una peligrosa flexibilidad en la interpretación de las leyes, tanto del 155 como del Código Penal a la hora de iniciar procesos por delitos como la rebelión o la sedición cuando de manera evidente no concurren los requisitos que el tipo penal expresamente determina. Y ya van dos meses en los que dos personas inocentes se encuentran en prisión (Los Jordis), sin haber cometido ninguna de las actividades delictivas que define el Código Penal. Dos ciudadanos pacíficos, sobre todas las cosas cívicos (comprometidos con movimientos sociales culturales, informativos, que han trabajado durante años para promover participación ciudadana, desarrollar derechos sociales), en definitiva: dos perfiles que desde luego no tienen el más mínimo atisbo de peligrosidad desde el sentido penal. Otra cosa será, efectivamente, que puedan resultar peligrosos para los intereses que podría haber detrás de todo lo que está sucediendo. Podría imaginarse que, precisamente los Jordis deben estar encarcelados porque son dos piezas clave en la movilización de la ciudadanía catalana, de esa que sabe organizarse, sabe moverse, sabe informarse e incluso tener pensamiento crítico. Por eso, precisamente, creo que Los Jordis son peligrosos para este sistema. Y por eso están en la cárcel.

Por si todo esto le sabe al lector a poco, paso a relatarle el listado de medidas que, una vez aprobadas en el Parlamento Catalán, y por lo tanto, en trámite de comenzar a ser desarrolladas para su puesta en marcha inmediata, han sido suspendidas por el Tribunal Constitucional a petición del Gobierno del Partido Popular.

• Ley de consultas populares
• Ley sobre material audiovisual
• Decreto ley de horarios comerciales
• Decreto ley de impuestos a la banca
• Decreto ley contra la pobreza energética
• Ley de acompañamiento de presupuestos
• Ley de consultas populares no refrendarias
• Ley de creación de impuestos a la producción de energía nuclear
• Ley del Defensor del Pueblo
• Ley de Acción exterior
• Comisionado parala Transición Nacional
• Tasa de operadores de Internet
• Código de consumo de Cataluña
• Reforma de la ley de comercio de Cataluña
• Agencia Tributaria de Cataluña
• Declaración de Independencia del Parlamento
• Comisión de estudio del Proceso Constituyente
• Consejería de Asuntos Exteriores
• Ley de puestos a las viviendas vacías
• Ley de gobiernos locales
• Ley de igualdad efectiva entre hombres y mujeres
• Ley de prohibición del "Fracking"
• Ley para la prohibición de grandes superficies fuera de las ciudades
• Ley que permitirá la creación de Medinyà como municipio independiente de San Julià de Ramos
• Ley de emergencia habitacional, o contra los desahucios
• Ley sobre el libro sexto del Código Civil de Cataluña relativo a obligaciones y contratos
• Ley de voluntades digitales
• Ley de Referendum
• Ley de transitoriedad jurídica
• Ley de la Agencia de Protección Social
• Declaración de Independencia
• Ley catalana contra el cambio climático
• Ley de creación de la Agencia de Ciberseguridad Catalana

Pues bien, una vez leído el listado detenidamente, es evidente que había otra parte del 155 que no nos han contado. Y era, en definitiva, bloquear todas las iniciativas que podrían dejar en evidencia al gobierno del Partido Popular (apoyado por el PSOE y Ciudadanos), demostrando así que otra política al servicio de la ciudadanía era posible. Y ojo, además, ¡pretendían romper con la Monarquía!

¿Vamos entendiendo ahora por qué los medios de comunicación tratan de tapar lo que realmente supone la revolución social de Cataluña? No, no son las clases de la burguesía las que promueven el independentismo. Son más bien los movimientos de las clases populares que quieren gobernarse de manera mucho más directa, transparente y en su propio beneficio, rompiendo así con las cuerdas tejidas por el poder que han llegado a atar las manos de la política española.

¿Vamos entendiendo ahora por qué es tan complicado enterarse de lo que realmente sucede en Cataluña?

CATALUNYA, UNA ECONOMIA SÒLIDA

Acompanyo el Manifest dels companys economistes de mèrit del Col·legi d'Economistes, tots ells professionals prestigiosos, amb sensibilitats polítiques diferents. Fem callar d'una vegada, els unionistes i botiflers, ignorants, desinformats i malintencionats, que l'únic que els impulsa a dir mentides, és intentar desmoralitzar-nos i provocar desercions.

Creiem en Catalunya, la seva iniciativa i la seva capacitat de tirar endavant. Vostre. Josep Pérez Franco - economista

CATALUNYA, UNA ECONOMIA SÒLIDA

Catalunya viu, com en d'altres etapes de la seva història, un moment crucial. En aquest context, els economistes sotasignants, a títol personal, creuen oportú manifestar la següent opinió. És notori, en primer lloc, que els fets polítics viscuts han pogut erosionar les perspectives de la nostra economia en la incipient sortida de la crisi. Aquesta constatació no hauria de fer-nos oblidar que Catalunya manté els trets fonamentals que han fet forta la seva economia. Una estructura robusta que es concreta en indicadors positius en tot un ventall d'àmbits (inversions, producció, exportacions,...). El resultat d'aquesta evolució no desapareix fàcilment i ens ha de permetre superar qualsevol conjuntura que sigui puntualment adversa, de manera que l'anàlisi circumstancial d'un moment determinat s'ha de contextualitzar tenint present les bases estructurals que han caracteritzat el dinamisme socioeconòmic de Catalunya al llarg de temps, de fort component industrial, exportador, infraestructural i de PIME, el qual es veu corroborat per una elevada confiança dipositada pels inversors internacionals. I tot això sense perdre de vista la sempre necessària perspectiva temporal de llarg termini i la disponibilitat d'una elevada capacitat de resistència i d'adaptació del teixit social i empresarial suficientment demostrada per Catalunya.

En segon lloc, entenem que els partits polítics que concorren a aquestes eleccions no han de negligir la necessitat de fer propostes en favor d'una política econòmica pròpia, que corregeixi els punts febles de la realitat econòmica i recolzi els punts forts esmentats. En aquest sentit, les dades de conjuntura econòmica analitzades amb objectivitat mostren enormes punts forts en l'exportació, en l'impuls industrial, en la confiança dels inversors internacionals...

Hi ha corrents de fons de l'economia catalana que s'han anat acumulant al llarg de la història i que s'han vist reforçades aquests darrers anys com a conseqüència del procés d'adaptació a la "gran recessió" iniciada el 2008, que fan que actualment disposi d'una estructura robusta que es concreta en els indicadors positius que a continuació s'assenyalen:

Model de creixement del PIB

L'any 2017 el PIB de Catalunya creixerà a una taxa estimada mitja d'un 3,2%, mantenint la línia positiva del 2016 (3,5%), quan s'assolí el ritme més elevat dels darrers deu exercicis. Es tracta del quart any consecutiu de dinamisme, que ha estat superior a la mitjana de la zona euro i a la del conjunt d'Espanya, acumulant un creixement diferencial força favorable. El 2016 el PIB català va recuperar els nivells previs a la crisi en termes corrents i en volum, a l'igual que el PIB per càpita en valors corrents. Val a dir, també, que el patró de creixement del PIB català en els darrers temps ha estat molt equilibrat, en quant a l'aportació de la demanda interna i de les exportacions i pel que fa a tots els sectors productius, els quals s'han beneficiat de la bona marxa de l'economia, com no succeïa des de fa gairebé una dècada. A més, cal afegir l'augment registrat per la productivitat, que denota un creixement sostenible de l'economia, darrera del qual hi destaquen les millores tecnològiques, l'automatització i la robòtica, els canvis sectorials, i les innovacions organitzatives i en gestió empresarial.

Demanda agregada i sectors productius

El bon ritme de la formació bruta de capital ha estat una constant des dels inicis del procés de recuperació de l'economia catalana, sobretot en béns d'equipament, al qual s'ha afegit amb una notable força en el darrer any la inversió en construcció. Les previsions apunten que aquest model es mantindrà el 2017. Així mateix, és destacable el dinamisme del consum privat, que tot i que més moderadament, mantindrà enguany la inèrcia del passat.

La tradició industrial de Catalunya és una constant que aporta fortalesa a la seva estructura econòmica i social en molts sentits. La seva creixent contribució al conjunt econòmic català i la forta recuperació experimentada en els darrers anys, superior a la del PIB global, són garantia de futur en un context com l'actual, marcat pels canvis associats a la Quarta Revolució Industrial i a l'intens procés d'internacionalització. Val a dir que el tercer trimestre del 2017 la producció industrial catalana ha crescut un 3,7% en terme interanual, taxa que es situa en el 4,3% en el mes d'octubre, per sobre del conjunt de l'economia i del global de la indústria espanyola.

Juntament amb la indústria, s'ha de destacar la notable recuperació de la construcció, que després de vuit anys de contracció el 2016 tornà al creixement. El tercer trimestre del 2017 ha mostrat un augment anual d'un 6,8%, amb el clar protagonisme de la inversió residencial. També cal esmentar el creixement continuat i gairebé generalitzat de les activitats del sector serveis, amb un ascens d'un 3,3% el tercer trimestre d'enguany. Les branques d'informació i comunicacions i d'activitats professionals, científiques i administratives han estat les més actives. Dins dels serveis s'ha de remarcar la fortalesa del turisme. El 2016 es van superar els 18 milions de turistes estrangers i fins el mes d'octubre del 2017 s'ha experimentat un creixement d'un 6,6%, amb una pujada de la despesa declarada d'un 11,5%.

Teixit empresarial i laboral i sector exterior

Tot i els canvis de domicili social o fiscal d'empreses catalanes produïts en els darrers mesos, cal remarcar el múscul empresarial que tradicionalment i en l'actualitat mostra Catalunya. La demografia empresarial va créixer, segons el Directori Central d'Empreses (DIRCE) de l'INE, un 2,1% el 2016, el major augment des del 2008, i el nombre de societats mercantils ha experimentat, d'acord amb dades del Registre Mercantil, una pujada neta de 15.753 unitats en el període gener-octubre del 2017. Val a dir que el total d'empreses per cada 1.000 habitants és de 86 a Catalunya, per sobre de la del conjunt estatal (75) i de la dels principals països europeus.

Des del punt de vista del mercat de treball, el balanç és molt positiu, tot i que encara insuficient. La recuperació de l'ocupació i el descens de l'atur són fets evidents des del 2013-2014, que es mantenen amb força durant el 2017. El mes de novembre d'enguany l'afiliació a la Seguretat Social ha crescut un 3,6% en termes anuals, mentre

que la desocupació registrada disminuí un 11,4% en el període gener-novembre. Dins de l'ocupació assalariada destaca el bon ritme experimentat per la indefinida, que en el tercer trimestre del 2017 assolí el ritme més intens des de finals del 2008.

En els darrers anys s'ha ampliat extraordinàriament la base exportadora de l'economia catalana, gràcies a una estratègia de futur exitosa que passa pels esforços de moltes empreses en obrir nous mercats, reduir costos i innovar en productes, serveis i gestió. Es tracta d'un canvi estructural força positiu, si es situa en un context de creixent competència internacional, sobretot de països en desenvolupament, i de desacceleració del comerç mundial, front el qual el nombre d'empreses exportadores ha crescut en 4.800 en el període 2011-2016, alhora que augmentava la quota de mercat mundial de Catalunya. Això es veu corroborat per un superàvit de la balança comercial catalana amb la resta del món, que el segon trimestre del 2017 suposava un 11,3% del PIB. Cal esmentar, especialment, el dinamisme dels intercanvis comercials de béns i serveis a l'estranger, que en el cas de les exportacions es preveu creixin un 6,1% enguany. En els nou primers mesos del 2017 les xifres de vendes a l'exterior han estat les millors de la història. És molt rellevant destacar el fort augment de les exportacions internacionals de béns d'alt contingut tecnològic, posant de manifest el potencial innovador i de valor afegit de l'economia catalana.

La inversió estrangera destinada a Catalunya ha assolit xifres rècords des del 2015. En el primer semestre del 2017 el creixement interanual de la inversió forana productiva ha estat d'un 20,6%, mentre que entre el 2013 i el 2016 el 35% d'aquesta dirigida a Espanya s'ha concentrat en territori català, cosa que contrasta amb el seu pes específic sobre el total del PIB estatal (19%).

Finançament i inversió públics

Tot l'anterior s'ha produït en un context de finançament i inversió pública reduïts i per sota del que correspondria pel nivell de l'economia catalana. Les obligacions de contenció de la despesa pública han condicionat les polítiques socials vinculades a l'Estat del Benestar i les actuacions en matèria d'infraestructures.

Totes les societats travessen al llarg de la seva història moments d'incertesa. El que les diferencia és la capacitat d'afrontar-los i els actius acumulats que permeten una estructura econòmica sòlida apta per assumir "shocks" puntuals.

Els economistes redactors d'aquest escrit han renunciat deliberadament a consideracions de caràcter polític, per tal de focalitzar l'atenció en les principals dades i característiques objectives de l'economia catalana, mantenint-les al marge del debat electoral.

Col·legiats de Mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya

Salvador Alemany Mas

Carles A. Gasòliba Böhm

Joan Hortalà Arau

Guillem López Casasnovas

Andreu Mas-Colell

Antoni Serra Ramoneda

Joan B. Casas Onteniente (Degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya)

               Quin és "el punt de vista català"? - I

Estic llegint el primer volum del llibre "La traïció dels líders", d'En Lluís Maria Xirinacs (1932-2007). Publicat el 1993, els seus tres volums sumen més de 900 pàgines que comprenen detalladament el període 1971-79 i, a més, contenen unes ampliacions posteriors. Espero aprendre moltes "coses" que m'ajudin a entendre millor la conducta dels líders independentistes actuals...

A la pàgina 136 diu "(...) Des del punt de vista català, que és el que ens interessa en aquest llibre, (...)". Instantàniament se m'ha encès una llum verda: he rememorat d'una conversa amb En Jordi Miravet, president del Memorial 1714, qui fa dos anys m'explicava la necessitat d'elaborar una Història Nacional de Catalunya ja que no existeix. I després he pensat que això prolongava un camí que ja havia començat arran d'haver-me trobat la cita de Tàcit "La marca de l'esclau és parlar la llengua de l'amo", i haver-ne ampliat l'abast a que "La marca de l'ocupat es fer seva la visió de l'ocupant".

Ajuntant la frase i el record, resulta "Només des del punto de vista català es pot elaborar una Història Nacional de Catalunya". I estenent-t'ho a deixar de tenir la marca de l'ocupat, surt "Només des del punt de vista català es pot deixar de tenir la visió de l'ocupant i aleshores entendre catalanament qualsevol fet, qualsevol situació, qualsevol proposta, etc. I, és clar, això és extensible al passat, al present i al futur".

I aleshores sorgeix la pregunta clau: "Quin és el punt de vista català?" (En Xirinacs no ho explicita), que implica: "Quin és el punt de vista català que ens permetria actuar avui de manera adequada, és a dir, no amb la visió de l'ocupant sinó amb una visió catalana, o sigui, actuar catalanament?".

I això és decisiu... malgrat que jo no m'ho havia plantejat mai conscientment fins avui... i que tampoc vegi que es parli o s'escrigui d'aquesta qüestió que, ara ho entenc així, és cabdal. Perquè ara em sembla clar que si actuem (o analitzem, o interpretem, o proposem, o...) però no ho fem des del punt de vista català, és inevitable que ho estem fent des d'un punt de vista no-català... amb molt de risc que sigui amb "la visió de l'ocupant", és a dir, que haguem fet nostre el punt de vista castellà/estadoespañol, justament el punt de vista dels nostres invasors-ocupants-genocides.

Un exemple que trobo clarificador: quan els actuals dirigents independentistes també diuen, com els no-independentistes d'aquí i com els capitostos de Madrid, que "Les lleis són per a complir-les", estan aplicant el punt de vista castellà del Dret, ja que segons el punt de vista català del Dret, és a dir, segons el Dret Català, les lleis no són per a complir-les sinó que les lleis són per a que contribueixin a fer justícia, i les lleis que no ajuden a fer justícia, NO s'han de complir.

I m'atreveixo a afirmar rotundament això tan subversiu amb el (poc) que he aprés sobre el Dret Català gràcies en especial a "L'Esperit del Dret Públic Català", d'En Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966; Editorial Barcino, 1932). Al fulletó "Conèixer els catalans d'abans de 1714" ho resumeixo així:

"QUATRE CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LES LLEIS CATALANES

1.-La llei té el caràcter d'un pacte entre l'autoritat i els governats, o sigui que al Principat vivien/regien les lleis que se'n deien paccionades. 2.-El predomini del costum sobre la fórmula legal escrita. Uns adagis populars concretaven la força del costum: "Tracte és tracte" i "Tractes rompen lleis". 3.- El dret de rebutjar la llei. Si el poble no acceptava la llei, la llei no obligava: allò que no té raó d'ésser, més val tallar-ho d'arrel. 4.- El dret de faltar a la llei. S'avantposa l'interès de la justícia a l'observança de la llei. Afirma el dret de faltar a la llei en nom del dret de no ésser víctima d'una injustícia.

Comparativament, a Castella: Anti-1.-La llei és la imposició de la voluntat absoluta de l'Autoritat sobre els governats. Anti-2.-El costum no té absolutament cap pes en relació a les lleis i al Dret. Anti-3.-Res pot justificar no complir la llei. Anti-4.-I encara menys, res pot justificar rebutjar la llei.".

Resulta impactant el diferent punt de vista català de la llei i la justícia, respecte del punt de vista castellà, que és el que ens han imposat des de 1714 (convertint-lo en punt de vista estadoespañol), primer militarment i després a través del sistema educatiu (encara que sigui EN català) i de les Universitats (encara que erròniament les adjectivem "catalanes"). I aquest és un bon exemple del diferent que era la visió catalana, del món i de tot, respecte de la visió de l'ocupant, que ens ha imposat i que, en la mesura -a precisar- en que l'hem fet nostra, ens marca com ocupats.

Considero, doncs, decisiu obrir un gran i profund debat per tal de recuperar el punt de vista català i enfortir-lo. I en la mesura que ho aconseguim, la visió catalana s'enfortirà i, simultàniament, la visió de l'ocupant disminuirà, d'igual manera que quan la llum s'enforteix, l'ombra minva.

Acabo d'escriure "Considero decisiu obrir un gran i profund debat per tal de recuperar el punt de vista català i enfortir-lo.". Aleshores, com recuperar i enfortir el punt de vista català? Aquesta és una tasca enorme després de més de 303 anys de GENOCIDI CATALÀ, en els que el genocidi ha avançat tant que la immensa majoria de catalans no saben que estem sent genocidats. O, suavitzant-ho agafant només una part d'aquest terrible camí, la immensa majoria de catalans no saben que estem presos des de 1714.

Poso només un fil a l'agulla i convido a tothom a implicar-se en establir quin és el punt de vista català. I aquest fil és la frase de N'Àngel Guimerà (1845-1924) "La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble".

Aquí és on comença el teu text. Pots clicar aquí i començar a escriure. Porro quisquam est qui dolorem ipsum quia dolor sit amet consectetur adipisci velit sed quia non numquam eius modi tempora incidunt ut labore et dolore magnam aliquam quaerat.

Superem el 27-O. Actuem per la "República del Principat de Catalunya"