MANIFESTOS

EL NIVELL DELS ACTUALS  POLÍTICS

Molts dels problemes actuals ens venen avui d'aquella antiga equivocada recomanació de renovació en la política que deia i diu encara avui "gen jove a la política" en lloc de dir "gen vàlida a la política, sigui o no jove", aquella estratègia és dugué a terme i molta part de la seva conseqüència la tenim avui, en política avui hi ha molt poc nivell.

Per exemple: El tema del Segrià:

És coneix o s'hauria de conèixer el fet que les comarques de la franja de ponen al costat de la circumscripció de Lleida, Binèfar, Fraga, Saidí, Altorricó, Alcampell,.....hui han plantacions fruiteres molt importants i per tant hi ha sempre molts temporers de la fruita i que la major part i dormen a Lleida.

És coneix o s'hauria de conèixer el fet que les comarques de la franja de ponen al costat de la circumscripció de Lleida la gent va a Lleida Binèfar, Fraga, Saidí, Altorricó, Alcampell,.....ho fan tot a Lleida. Sanitat, comerç, ensenyament,...etz.

És coneix o s'hauria de conèixer el fet que a la comarca del segrià hi ha molt temporers.

Coneixent axó s'hagués pogut posar remei i que no passes el que ha passat?. I tant que si, no més fa falta compromís de país i competència.

El actuals polítics, tant de la Paeria com de la resta d'ajuntaments de la comarca no ho coneixent?

El actuals polítics, de la Generalitat, per exemple l'actual Delegat del govern no ho coneix?

El actuals polítics, del departament de salut de la Generalitat no ho coneixent?

Els actuals tècnic dels ajuntaments o de la Generalitat, no ho coneixent?

Si no ho coneixent a dimitir doncs.

Si ho coneixent i no han fet res, encara pitjor, a dimitir.

Els que no som tant joves però tenim experiència i ho coneixem ho hauríem evitat, segur que si.. En casos semblants catastròfics ja ho vàrem evitar.

Convé molt i molt enterrar i erradicar postulats totalment fal·laços com:

Ser independent en política és un valor.

En política ser independent no és garantia de res si no tot el contrari. No més demostra la manca de compromís personal i col·lectiu a res i no més compromís en la pròpia bestia.

S'ha d'acabar amb el mèrit de no pertànyer a cap partit. Prou.

Sembla que no més te valor ser d'esquerres que tot i essent molt respectable és considera que en nom d'axó tot és correcte. Som molts que estrictament parlant no ho som, ni tampoc de dretes, senzillament som catalans (de centre per exemple) i el nostre sentiment d'independència és molt més profund i arrelat que molts dels que és defineixen no més d'esquerres. S'està veient que en la majoria dels casos molta part dels anomenats d'esquerres, primer son d'esquerres que independentistes. Greu error col·lectiu que no més cerca el benefici propi per tant no la solució col·lectiva.

Si perquè moltes d'aquestes anomenades esquerres fa temps que han renunciat a entendre què passa al món i per què passa (i en el cas de Catalunya ja han renunciat a defensar la veritable llibertat), i es limiten a teixir discursos incomprensibles, a llançar-los des del cim de la seva columna, i a bramar contra el poble ignorant que no els fa cas.

Demanar la dissolució del partit PdCat és un menyspreu i un greu insult a molta gent amb compromís de país i forta consciencia nacional i contingut identitari, molta i molta gent, que ja des de CDC va fer aquest immens esforç farcit de moltes nits sense dormir, farcit de molts sacrificis personals, farcit de costos personals i econòmics , esforç al servei del país, la cultura, la llengua, les tradicions, la pròpia identitat etz..................

Amb quin dret els anomenats independents exigeixen la dissolució. Ells no saben res d'aquest esmentat gran esforç puix no hi han participat mai i en molts casos son fruit precisament d'aquest esforç col·lectiu i individual de moltes persones. Si no sou d'acord amb la direcció és canvia i ja està.

Quant aquests "independents" ens critiquen els dic "quant jo era a Esterri d'Aneu amb el meu vehicle particular a les dues de la matinada (i em quedava dues hores de viatge fins a casa) defensant la llengua per exemple, on éreu vosaltres?

Em comés diversos errors greus, un ha estat anorrear CDC (ara el volen repetir) i l'altre fer una anomenada renovació dient que havia d'entrar no més gen jove en lloc de dir que havia d'entrar gent vàlida fossin joves o no, tot i respectant als vàlids que ja hi eren i hi son, el resultat ha estat una manca de nivell polític (i jo crec que una manca de nivell personal també) total. La diferència de nivell amb altres èpoques és bestial i el que volen ara és anar fent i continuar amb l'eixamplament (enximplament) fent entrar a l'acció política menys nivell i menys concepte identitari cada dia. Pot ser que ens cal, es viure una llarga temporada en països lliures amb experiència positiva per la independència (ho han sabut fer i parlar menys, però jugant-se àdhuc la vida quan ha calgut) i amb consciència nacional forta. Soc tip tant dels espanyols com també dels catalanets inexperts.

Diuen que els autonomistes han marxat i marxen del PxDcat, el independentistes han marxat i marxen d'ER i els independents, o no saben on anar o és queden al sofà de casa opinant.


OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

EL MISERABLE FRAU CONTINUAT D'ER

Per Manuel Puerto i Ducet

Manuel Puerto i Ducet

A partir de SÚMATE poden entendre moltes coses. En la seva gènesi va jugar un paper força lloable, però aviat @coquegarcia i @trinitro amb l'afegit de @gabrielrufian van actuar d'agents contaminants per derivar l'associació cap a un projecte partidista amb finalitats ben fosques.

Vaig estar a SÚMATE des de la seva fundació. Tant un servidor com altres companys que no havíem trepitjat mai la seu de cap partit, ens varem adonar que allò no era aigua clara. La màxima preocupació del portaveu @coquegarcia era amagar que ERC era qui remenava les cireres.

L'estratègia es va definir a ERC quan SÚMATE portava a la un any i escaig. Pot sorprendre l'actual festeig ERC-PSOE, però tot va ser dissenyat el 2014 amb la intenció que el projecte confluís en una entesa amb socialistes i comuns amb la mirada fixada en un eventual Tripartit.

L'apropament a l'àmbit socialista es va produir a diferents nivells i resultats dispars, Pel que fa a SÚMATE @coquegarcia (regidor l'Hospitalet) és la baula a l'àmbit local; @trinitro i @eduardorepi al Parlament i @gabrielrufian al Congreso.

L'actual presidenta és una (bona) dona de palla. Remena les cireres @jmbuenomartinez , ex-regidor del PSC encarregat de seguretat ciutadana. Es reunia amb els guàrdies urbans abans que sortissin pets a fer la ronda nocturna. Indepe de cop; acollit per ERC i reciclat a Súmate.

El més preocupant de tot, es que aquest advocat (J.M. Bueno Martínez), vicepresident de SÚMATE i home de confiança de Rufián i Junqueras -malgrat el seu historial-, està actuant de talp d'Esquerra com a funcionari a Presidència del Govern on no tenen més remei que empassar-se'l.

De manera subterrània, Rufiàn va interactuar per enemistar-nos amb @jm_clavero. Quan aquest va deixar le presidencia vam presentar una candidatura alternativa. En aquell moment Chema Clavero no veía clar enfrontar-se a ERC. Per sort, a hores d'ara ho té tot molt més clar que jo

ERC ha assolit el seu 1er. objectiu; projectar l'experiment SÚMATE a l'àmbit institucional. Ara toca sublimar el somni humit del PSC de dividir en dos la societat catalana amb fins electorals. Creuen que la seva subsistència depèn d'enfrontar Perpinyà amb l'Hospitalet i Cornellà.

ERC ha assolit el seu 1er. objectiu; projectar l'experiment SÚMATE a l'àmbit institucional. Ara toca sublimar el somni humit del PSC de dividir en dos la societat catalana amb fins electorals. Creuen que la seva subsistència depèn d'enfrontar Perpinyà amb l'Hospitalet i Cornellà.

OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

CAL DEFINIR-SE EN CADA MOMENT?

QUI ÉS I QUI NO!

Esquerra, ER ( abans ERC) no ha esta mai independentista, la primera vegada que en parlà és en temps d'en Colom, abans sempre es definí com a federalista i sempre ha volgut anar amb els republicans espanyols (Macià, El Cas de Catalunya etc. Etc.). A partir de Colom s'ha volgut definir com a independentista i ara torna als seus orígens i hi renuncia.

El problema ha estat que sempre varen pensar i confiar en que els seus enemics gairebé obsessius, ara en diuen "l'espai convergent" trigaria poc amb abandonar la idea de la independència i com sigui que aquest espai no solament no ho ha fet si no que cada vegada és més fermament convençut independentista (sense necessitat d'eixamplar, amb més no independentistes, llegeixi's Rufians) això els ha descol·locat totalment augmentant la seva obsessiva ràbia i els seus ancestral odi. Senyors Rufian, Tardà i altres, nosaltres els que vostès anomenen "l'espai convergent" i alguns altres cada vegada som més fortament convençuts que la única solució és la independència de Catalunya i vull dir-los-hi que la immensa i gran major part d'aquest espai hem estat, som i serem independentistes, fins la independència es clar, i sense dir-ho a cada trobada u ocasió (aquesta és una excepció en fer-ho) puix ja ho sap tothom. Esteu traint el país i en aquesta ocasió es tant manifest que us hauria de caure la cara de vergonya, encara que se que no ho fareu. El que heu fet no em sorprèn gens puix us conec però em sap molt de greu, molt.

oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

"La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà (1845-1924)El teu títol



Seguint l'afirmació d'En Guimerà podem trobar estris per recuperar la nostra autèntica Història.
Si el Poble Català no sap -com a mínim, a nivell d'hipòtesi- que
1) "el imperio donde nunca se ponía el sol" era l'imperi que durant segles havíem construït les nacions nàutiques -una pregunta que jo mai no m'havia fet fins fa cinc anys: Com nassos es pot muntar un imperi nàutic des de la 'meseta castellana'?- catalanes: Principat de Catalunya, Regne de València, Regne de Mallorca, Virregnats de Nàpols, de Sicília, de Còrsega i Sardenya,...
2) "El Siglo de Oro español" està traduït en un 80% o més del català, començant per "El Quijote"
3) fins i tot ens han robat els colors de la bandera ("Diu Usted que 'España es de matriz castellana'? Perdoni però... on són els colors de Castella a la bandera espanyola?")
4) i que, com a conseqüència, gairebé TOT del que s'enorgulleix -i ens fot a sobre cada dia- Madrid/Castilla/Estado-Español ens ho han robat a nosaltres,
NO és per culpa d'ells, que s'han apropiat de tot el que és nostre,
SINÓ dels "nostres" (polítics, catedràtics, medias,...), que ho callen al servei d'ells.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aquesta és la tal Ranca

ELS DEFENSORS DELS "ESCANYOLITOS"

Els "españolitos" tenen la llisó apresa i l'expliquen anant pel mon i sempre hi ha bípedes estrangers, "amiguitos" seus que se'ls creuen, clar que son essers no arrelats als seus propis països, ciutadans del mon per entendre'ns, son aquells essers que si callessin no demostrarien fefaentment el que son , sabeu allò que diu que un ase pot fingir voler ser un cavall però més aviat o més tard brama (una somera, en aquest cas, pot fingir voler ser una euga però més aviat o més tard brama)i que és millor no dir res i semblar imbecil que parlar i confirmar-ho.

Malgrat tot cal rebatre les afirmacions d'aquests essers com la d'una somera anomenada Ranca ahir.

La tant defensada seva "constitución" (per cert votada en contra pels constitucionalistes peperos) diu que a "escanya" hi ha "nacionalidades y regiones" i ells neguen que Catalunya sigui una nació.

La tant defensada seva "constitución" (per cert votada en contra pels constitucionalistes peperos) diu:

  • La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.
  • Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.

El 4-5 de desembre de 1950 l'Assemblea General de les Nacions Unides, en reafirmació del principi enunciat en la Carta, va reconèixer que "el dret dels pobles i nacions a la lliure determinació" era un dret humà fonamental, i decidí incloure'l en els futurs Pactes Internacionals de Drets Humans. A més a més, disposava que tots els estats han de fomentar l'exercici d'aquest dret. El dret a l'autodeterminació és una norma de ius cogens. Les normes de ius cogens constitueixen el nivell més alt de les normes de dret internacional i han d'ésser obeïdes sempre.

UN DELS PRIMERS ARTICLES DE LA DECLARACIO DELS DRETS HUMANS DIU: "El derecho de autodeterminacion es un principio fundamental de los derechos humanos y da derecho a determinar LIBREMENTE el estatus politico de cualquier territorio si lo desea " ." ESPAÑA MIENTE, LO RATIFICARON I ASUMIERON EN 1977 "

Els "escanyols" han signat els tractats internacionals i tot inclòs aixó "escanya" se ho passa pel forro dels cull.....

El dret d'autodeterminació dels pobles és plenament vigent

Avui fa 53 anys (16 de desembre de 1966) que l'ONU va aprovar i definir el dret d'autodeterminació dels pobles en el Pacte Internacional de drets civils i polítics. Espanya hi va votar en contra tot i que el 1977 el va ratificar i assumir per accedir a la democràcia. https://elnacional.cat/ca/efemerides/

Els "españolitos" diuen que no som prous però no accepten que fem un referèndum pactat i ens puguem comptar oficialment, no solament aixó si no en el que vàrem fer l'1 d'octubre (que ara els convé explicar fora puix venen que no més van votar 2.300.000 persones) varen usar la força bruta policial provocant més de mil ferits a l'intentar evitar que els ciutadans votessin.

De tota manera som un 80% de ciudatans que volem un referèndum, tot aixó sense tenir en consideració tota la gent que vivint a Catalunya no son catalans i els enviats expressament per fer la contra (vegis per exemple la filla del torturador franquista d'estudiants Arrimadas que és de Jaen).

La legislació "escanyola", la seva, diu que fer referèndums no és delicte i pel referèndum de l'1 d'octubre els nostres líders catalans son condemnats a més de 100 anys de presó. Diverses organitzacions internacionals entre elles la ONU han condemnat aquesta sentencia.

La tant defensada seva "constitución" (per cert votada en contra pels constitucionalistes peperos) diu:

La Nació espanyola, amb el desig d'establir la justícia, la llibertat, la seguretat i promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de: Protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans i les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.

Article 3

. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

· La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte "d'especial respecte i protecció".

No més en un trimestre han publicat 49 normes en contra del català. https://www.diaridelallengua.cat/un-49-mes-de-normes-que-discriminen-el-catala/

Aquests essers, els "escanyols" son els primers en incomplir les seves lleis, ells son malvats i els qui els defensen també.

Catalunya fou els primer estat constitucional del mon:

No som separatistes no més reclamem el retorn (devolution) dels drets que ens arrabassaren amb les armes fa més de 300 anys.

https://experiencies-catalanes0.webnode.cat/manifestos/

De tota manera a part d'anar-ne afegint més arguments puix n'hi ha molts més, cal esmentar:

Els esclaus encara serien esclaus si no hagueren desobeït lleis i les dones no podrien votar.

Devolution

No som separatistes no més reclamem el retorn (devolution) dels drets que ens arrabassaren amb les armes fa més de 300 anys.

Com cantà en Raimon. Aquell que perd els orígens perd la identitat, el que ens cal no és que cadascú cerqui els seus particulars orígens ideològics sinó que entre tots es busquin els orígens polítics de l'actual reclamació de llibertat de tot el poble català.

Som els orgullosos hereus d'una nació que nasqué (en tant que independent) el 10 de març del 988 quan el compte Borell II convertí Catalunya en un estat independent. Aquest és el nostre origen. Primer vam impulsar la Pau i Treva (La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l'Església i dels pagesos a les violències perpetrades pels nobles feudals), més tard vam compilar els Usatges (La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona data del 1173, durant el regnat d'Alfons el Cast que formaven el dret consuetudinari barceloní. En el període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat denominat com els tres monuments de la identitat política catalana.. El 1214 tinguérem les premeres Corts. Des del 1283 teníem Constitucions. Des del 1289 un Govern. I des del 1413 la divisió de funcions entre Corts, Govern i Rei era tant clara o més que en països que van fitxar en Constitucions 400 anys més tard.

Les Constitucions catalanes permeten a Pau Claris proclamar la República catalana i les últimes, de 1705, vetaren eternament la casa del Borbó a casa de Catalunya.

Aquests són els nostres orígens i aquestes Constitucions són el llegat dels nostres avantpassats i no totes aquestes ximpleries foranes que ens volen encolomar tant marxistes com liberals.

Deia en Francesc Ferrer Gironès, 21 d'agost 2005: "Hom no pot jugar gratuïtament a la negació dels drets històrics, atès que per aquestes llibertats molts de Catalans han mort, d'altres han estat perseguits, d'altres empresonats, d'altres exiliats i força més hem resultat mutilats en els nostres drets civils."

Partim aleshores de l'arrel de les Constitucions catalanes, podrem inculcar el que realment ens manca, el sentit d'Estat, de l'estat d'una de les nacions més antigues d'Europa, amb un estat constitucional català que perdurà per més de 700 anys, amb prop de 500 anys de tradició constitucional i amb Parlament i bandera dels més antics d'Europa perquè això és el que fórem i el que hem de tornar a ser.

Font. Miquel Manubens

Devolucija

Nismo "separatisti" nego samo trazimo povrat - devoluciju - svih nasih prava koja su nam oruzjem oduzeta prije vise od 300 godina.

Oni koji izgube svoje korijene gube svoj identitet, ono što nam treba nije da svaka stranka traži svoje posebno ideološko podrijetlo, već da među svima njima potraže političko podrijetlo sadašnjeg traženja slobode cijelog katalonskog naroda.

Mi smo baštinici nacije koja je rođena 10. ožujka 988 godine kada Borell II pretvara Kataloniju u neovisnu državu. Ovo je naše porijeklo. Prvo smo u XI stoljeću pokrenuli društveni pokret Pau i Treva de Déu (Božji Mir i Primirje) kao crkveni i seljački odgovor na feudalno plemićko nasilje , kasnije smo prikupili i napisali naše Običaje. 1214.godine smo imali prvi Parlament (Corts). Od 1283. smo imali Ustav. Od 1289. Vladu te od 1413. razdiobu funkcija između Parlamenta (Corts) , Vlade i kralja koja je bila toliko jasna ili čak i više nego u zemljama koje su razdiobu vlasti propisale svojim Ustavima 400 godina kasnije.

Katalonski ustav omogućuje da Pau Claris proglasi katalonsku Republiku i posljednji, od 1705, da u Kataloniji zauvijek zabrani vladavinu Bourbona .

Ovo su naše porijeklo i ovi Ustavi su nasljeđe naših predaka, a ne sve te strane gluposti koje nam žele podvaliti marksisti i liberali.

Francesc Ferrer Gironès, naveo je 21 kolovoza 2005.: "Ne mozemo se besplatno igrati poricanja naših povijesnih prava, jer su za ove slobode mnogi Katalonci umrli, bili progonjeni, ubijani, zatočeni i mučeni te smo potpuno osakaćeni u našim Građanskim pravima. "

Počnimo dakle od korijena katalonskih Ustava kako bismo nadoknadili ono što nam stvarno nedostaje, a to je osjećaj države jednog od najstarijih naroda u Europi, s katalonskom Ustavnom državom koja će izdržati više od 700 godina, s Ustavnom i Parlamentarnom tradicijom gotovo 500 godina starom te najstarijom zastavom u Europi jer je to ono što smo bili i što opet moramo postati.

================================================

La frase d'en Pujol:

Kao što je vrlo dobro kazao Jordi Pujol, 8. ožujka 2012 u svojem predavanju "Razmišljanje na zaokretu puta 1714 - 2014": vjerojatno bi bilo bolje da smo od samog početka političkog i nacionalnog oslobađanja bili precizniji u formuliranju uvjeta nego što se napravilo. Da. To bi vjerojatno bilo dobro, učiniti kao Škoti, koji su također izgubili neovisnost početkom OSAMNAESTOG stoljeća i sada su podigli oporavak samouprave u smislu "devolucija", to jest, da im se vrati ono što su im uzeli a što bi u našem slučaju bilo vratiti Ustav Katalonije koji nam je oduzet 1714. " Naravno, uz izmjene koje zemlja zahtijeva, ali zadržavajući osnovnu činjenicu suvereniteta koja je bazirana na našim povijesnim pravima.


Entitats cristianes davant de la sentència del Tribunal Suprem sobre els líders socials i polítics catalans

Les entitats cristianes sotasignades, davant la sentència del Tribunal Suprem que condemna a diferents líders socials i polítics catalans, volem expressar el següent:

1. Considerem que aquesta sentència és un greu atemptat als principis democràtics essencials de la nostra societat i una greu violació de drets humans dels afectats, tant per la indeguda aplicació de les lleis penals a fets que no són ni poden ser considerats delictius, imposant penes d'una gran crueltat, com per les vulneracions de les garanties processals comeses en el procediment, tal i com ha dictaminat el Grup de Treball sobre detencions arbitràries del Consell de Drets Humans les Nacions Unides i han denunciat múltiples ONG nacionals i internacionals de drets humans (Federació Internacional de Drets Humans, Euromed Rights, Amnistia Internacional, Organització Mundial contra la Tortura, Federació Internacional de Cristians per l'Abolició de la Tortura, Front Line Defenders...)

2. Al nostre parer, aquesta sentència és un seriós pas endarrere per a la resolució del conflicte polític que afecta a Catalunya i posa en perill la convivència i la democràcia. Per això, com a entitats compromeses en el servei a la societat, ens sumarem a iniciatives cíviques i pacífiques que expressin un rebuig a aquesta decisió judicial. Així mateix, fem una crida a les institucions polítiques de l'Estat per tal que cerquin una solució jurídica que porti a l'excarceració de les persones injustament condemnades, que permeti afavorir un clima de diàleg per afrontar el conflicte polític existent.

3. Expressem la nostra profunda preocupació i decepció perquè les reiterades crides al diàleg dels darrers anys no hagin donat cap fruit. Lamentem que no hagi estat possible "avançar en el camí del diàleg i de l'entesa, del respecte als drets i les institucions i de la no confrontació, ajudant que la nostra societat sigui un espai de germanor, de llibertat i de pau" (Nota de la Conferència Episcopal Tarraconense, 15 de maig de 2017).

4. Per tot això, reclamem a totes les institucions i partits polítics que posin fre a la judicialització d'aquesta situació i s'iniciï de manera urgent i immediata un procés multilateral de diàleg polític que permeti avançar cap a una resolució justa, democràtica i duradora d'aquest conflicte que porti a la concòrdia i la pau social ("És hora de saber com dissenyar, en una cultura que privilegiï el diàleg com a forma de trobament, la recerca de consensos i acords, però sense separar-la de la preocupació per una societat justa, memoriosa i sense exclusions". Papa Francesc, Evangelii Gaudium, 239).

Barcelona, 14 d'octubre de 2019

Equips de la Pastoral Política i de la Comunicació

Escola Pia de Catalunya

Federació de Cristians de Catalunya

Fundació Educativa Cor de Maria

Fundació Educativa Dominiques de l'Anunciata del Pare Coll

Fundació Joan Maragall

Fundació Vedruna Catalunya Educació

Grup de Juristes Roda Ventura

Grup Sant Jordi

Justícia i Pau Catalunya

Lliga Mare de Déu de Montserrat

Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona

ELS BOTIFLERS SEMPRE TENEN EL SEU PREMI


Serà el karma...🤔🤔🤔🌈🌈🌈
Es curioso comprobar cómo van terminando la empresas que se trasladaron a Madrid:
-CELLNEX: vendida a Benetton y a Abu Dhabi (pérdidas en el 2018).
-GAES: opada por la italiana AMPLIFON y ERE
-BIMBO: ERE
-Codorniu: vendida al inversor y fabricante de armas Carlyle.
-eDreams: se desplomó en bolsa y pérdida de beneficios en 2018 y 2019
-Naturhouse: ganó un 22% menos en 2018.
-Abertis: opada por Florentino y Atlantia.
-AmRest (La Tagliatella): bajan los beneficios y se hunde en Bolsa.
-Pastas Gallo: vendida a un fondo buitre.
-Pronovias: adquirida por el fondo BC Partners.
-CATA electrodomésticos: quiebra salvada por refinanciación de deuda.
-Solvia: ERE.
-CaixaBank: vendió el 80% de su negocio inmobiliario a Lone Star y sus acciones valen un 30% menos desde que traslado su sede y actualmente está con un ERE.
-Banco Sabadell: perdió 12.000 clientes ingleses por el corralito de TSB y sus acciones valen un 80% menos desde que se fue a Alicante.
-GasNatural: pérdidas en el 2018, vende sede y despido de 1.000 trabajadores
-Planeta: pérdidas por su participación en el Banco Sabadell; ha tenido que vender su sede y la editorial francesa Editis.
-TORROT (Gas Gas): ERE.
-CIRSA: decidió trasladar la sede debido a que Hacienda la investigaba. Una vez en Madrid fue vendida al fondo buitre Blackstone.
-Dogi (Nueva expresión textil): pérdidas en 2017 y 2018. Precio acciones ala mitad.
-Oryzon: números rojos en 2017 y 2018.
-Torraspapel: pérdidas en 2018 y 2019
Recordad también que:
-Freixenet, aunque no trasladó la sede, la empresa unionista ha terminado en manos de la alemana Henkell.
__________________________________________________________________________

MENTRES TANT SENSE "REALPOLITIK" NO TENIM RES A FER

Alguns em diuen radical i jo els dic que radical ve d'arrel.

L'altre dia "La Psicòloga del Born" digué i hi estic totalment d'acord

1r.- Israel és un potencial aliat valuós, amb influència a USA, prou tocar els nassos amb els palestins, no són problema nostre.

2on.- No subvencionar a qui no ens recolza, ni un euro a mitjans de comunicació hostils, entitats culturals que no es decantin a favor de la independència, ni aigua per l'enemic.

Ni aquells que per poder tenir una petita subvenció europea passegen el nom d'Espanya (per exemple una editorial de Zagreb en presentar un llibre traduït al croat)

3r.-Euskadi en mans del PNB no és un aliat, sinó un gran escull.

4rt.- País Valencià, Balears, Catalunya Nord, que s'esperin, ja els ajudarem quan siguem independents.

5é- No utilitzar empreses unionistes, ni tan sols el bar de la cantonada.

6é.- Sense l'espai "convergent", no hi haurà independència. Prou menyspreus i bajanades de Pujol, 3%, etc...

Fora Rufians

Sense Pujol hi hauria ni llengua ni país

7é.Nosaltres tot ho fem bé i Espanya tot malament.

8é.- No som gent de pau, som almogàvers. Si volen hòsties, les tindran.

9é.- Fer la vida molt desagradable als funcionaris colons, ni hola, molt menys amistats.

10e´.-L'enemic del meu enemic és el meu amic: Veneçuela, Gibraltar, Marroc a Ceuta i Melilla, etc... - Xina i Rússia són claus com a pressió a la UE, negociem el que calgui, ports, bases militars, inversions, bancs, dret de cuixa......

11é- Pensem com pensem, ara cal tancar files amb <el MHP @KRLS i el @ConsellxRep , ja decidirem qui governa després en eleccions lliures a la Catalunya independent. És això, mentalitat guanyadora, sense por i un punt de mala llet. Una abraçada a tots. #Guanyarem #HoTornaremAFer #Tsunamidemocratic

(Nota: la cursiva es meva)

La hipocresia sense límits del nacionalisme espanyol


Resideixo gran part de l'any fora de Catalunya a distints països d'Europa, ara parlo des de Croàcia país que en defensa de la seva cultura, en defensa de la seva historia, en defensa de la seva llengua, en defensa de les seves tradicions, en defensa de la seva llibertat en definitiva patí l'agressió militar Servia amb un balanç de molts milers de morts. Com va dir la seva presidenta fa pocs dies tingueren clar que si perdien aquella guerra desapareixent com a poble Croat.

Doncs és també el nostre cas, si nosaltres perdem l'actual batalla ens passarà aixó mateix.

Aquí benauradament no hi ha castellans esdevinguts nacionalistes espanyols, o poquets, nacionalistes espanyols que des de fa anys i panys ens estan intentant fer a nosaltres els catalans el mateix que volien fer els servis al croats (la gran Servia, era "escanya") i com si res van pel mon com si amb ells no va la osa. Tenen més cara (i més mala llet) que cul, son imperialistes genèticament parlant i en lloc de demanar perdó van de prepotents,

Fan mania!

Declaració Miro Bulj

Diputat del parlament Croat pel grup Most

Els Catalans, com qualsevol altre poble tenen dret a autodeterminació i independència.

El poble croat va ser en la mateixa situació en els anys 90 com els Catalans ara. Estàvem feliços quan vam ser reconegut internacionalment. És per això que Croàcia hauria de ser el primer país en donar suport i reconèixer la decisió democràtica del poble de Catalunya i el seu dret a la independència.

No obstant això el govern de Croàcia i la seva diplomàcia servilment han obeït els seus caps i funcionaris de Brussel·les reaccionant ràpidament per a oposar-se al dret a la independència i l'autodeterminació dels Catalans", va escriure en Bulj.

Qui és Miro Bulj

Miro Bulj

Nat 1972.

(Ex?) Regidor independent de la ciutat de SINJ (25.000 habitants)

https://www.google.com/maps/place/21230,+Sinj/@43.7072936,16.604751,13z/data=!3m1!4b1!4m5!3m4!1s0x134aac02b9ce4cd9:0x989748b9af98af73!8m2!3d43.702943!4d16.6375286

Membre de la direcció de l'Associació dels Caballers ALKARS , ex ALKAR https://en.wikipedia.org/wiki/Sinjska_alka

Voluntari de guerra ara ex combatent jubilat amb 30 % de discapacitat

No té pels en la llengua, lluita per a la justícia, dignitat i prosperitat i contra la corrupció política (Cas placa Gotovina, el confilcte d'interessos de Karamarko, la lletera de Sinj...)

Defensa la gent senzilla, molt honrat i molt honest - ha portat la carretera a casa de tots amb l'excepció a si mateix...

https://www.slobodnadalmacija.hr/novosti/hrvatska/clanak/id/314034/tko-je-zapravo-miro-bulj-politicar-kakvog-hrvatska-povijest-ne-pamti-svima-je-doveo-asfalt-do-kuca-osim-sebi

Casat, 2 fills

Presos polítics, exiliats, groc, judici de la repressió, censura, tirania...

"Les coses pel seu nom" és el títol d'una reflexió a les xarxes social sobre l'ofensiva de l'Estat espanyol contra el sobiranisme i la democràcia. Un diccionari dedicat especialment als partits i les institucions d'Espanya que han promogut i promouen el repressiu i vergonyós 155

ABUS POLICIAL. Quan un detingut, sense actitud violenta ni evasiva, rep els insults, les mofes i les humiliacions de la policia que el deté i es emmanillat d'esquenes innecessàriament en el seu trasllat a la presó.

CENSURA. Quan les institucions de l'Estat prohibeixen a una televisió publica dir les coses pel seu nom per motius polítics i/o electorals

CORRUPCIÓ D'ESTAT. Quan un president de Govern cobra sobres en negre.

CORRUPCIÓ JUDICIAL. Quan en un cas de corrupció política es destrueixen impunement proves (discs durs, per exemple) sense cap conseqüència judicial, o el poder judicial no actua d'ofici quan hi ha indicis clars de corrupció d'Estat

EXILI. Quan una persona ha d'emigrar forçadament per no ser empresonat sense judici per motius polítics.

GROC. El llaç groc és un símbol consistent en un llaç de tela groga que al llarg de la història s'ha fet servir per diverses reivindicacions. El 16 d'octubre de 2017, dia en el qual es van empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural van demanar fer ús de llaços grocs per demanar l'alliberament dels polítics catalans presos.


PRES POLITIC. Quan una persona pacífica i sense cap indici de fuga es empresonada preventivament sense judici per motius polítics.

PRESUMCIÓ D'INNOCÈNCIA. Les persones són innocents fins que en un judici amb garanties es dictamini el contrari,PREVARICACIO. Quan un ministre conspira impunement amb la Fiscalia per afinar políticament les seves accions o per destrossar un sistema sanitari

VIOLENCIA POLICIAL. Quan la policia carrega amb violència desproporcionada contra manifestants desarmats i pacífics.

TIRANIA. Quan en un estat hi ha presos polítics, hi ha gent a l'exili, hi ha violència policial, hi ha corrupció d'estat, hi ha prevaricació, hi ha abús policial, hi ha corrupció judicial, hi ha censura, no hi ha presumpció d'innocència.Junta Electoral????

JUDICI DE LA REPRESSIÓ+EXILI+PRESOS POLÍTICS
Pp+Cs+PsoePsc+Vox=155 repressiu
Cayetana+Ines+Meritxell=155

41 senadors francesos de tots els grups donen suport a Catalunya en un manifest a favor dels drets civils

Els senadors francesos solidaris amb Catalunya denuncien 'pressions diplomàtiques molt fortes'

François Calvet, impulsor del manifest, denuncia pressions diplomàtiques perquè els senadors retirin les seves signatures

https://www.vilaweb.cat/noticies/senadors-francesos-catalunya-pressions-diplomatiques/

41 senadors francesos de tots els grups donen suport a Catalunya en un manifest a favor dels drets civils

Denuncien la repressió de la qual són víctimes els representants polítics legítims i demanen la intervenció de l'estat francès

Una altra important mostra de suport a l'estat francès envers Catalunya. Aquesta vegada la iniciativa surt de quaranta-un senadors francesos de tots els grups amb representació que han signat una petició a favor respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya. Una solidaritat tranversal i que només n'exclou l'extrema dreta, sense representació a la cambra. La llista aplega 16 senadors socialistes, 13 de comunistes, 5 representants dels republicans, 4 dels verds i membres també de La República En Marxa del president Emmanuel Macron, de la Generació S i del Partit Radical.

El text denuncia la repressió de la qual són víctimes els representants polítics legítims, empresonats o exiliats, i demanen la intervenció de l'estat francès en el procés polític independentista. La iniciativa és promoguda pels senadors François Calvet, Michel Canevet, Ronan Dantec, André Gattolin, Pierre Ouzoulias i Simon Sutour.

En el text els signants destaquen que, com a europeus i francesos, se senten preocupats pels greus esdeveniments que es produeixen a Catalunya en el judici al Tribunal Suprem espanyol contra antics membres de la Generalitat de Catalunya, l'ex-presidenta del Parlament de Catalunya i dirigents de les associacions catalanes.

Els senadors denuncien que la situació és un veritable atac contra els drets i les llibertats democràtiques. En lamenten la gravetat i el fet que sigui subestimada a l'estat francès. Per això, fan una petició perquè França i els països de la Unió Europea intervinguin per restablir les condicions del diàleg i trobar solucions polítiques a un problema polític.

Aquest és el comunicat sencer traduït al català i la llista de signants:

«El nostre país és veí d'Espanya i la seva gran regió, Catalunya, amb qui compartim una llarga història.

Com a europeus i com a francesos, ens sentim concernits pels greus esdeveniments que han tingut lloc a Catalunya. Al aquest moment en què s'esdevé el judici davant el Tribunal Suprem espanyol d'antics membres del govern regional català, de l'ex-presidenta del parlament català i de dirigents d'associacions catalanes, nosaltres, membres del Senat de la República:

-Exigim el respecte de les llibertats fonamentals i els drets de Catalunya, naturalment sense interferir en els problemes polítics d'un país veí i sense prendre partit en la qüestió de la independència de Catalunya;
-denunciem la repressió de què són víctimes càrrecs electes legítims, representants polítics de la Generalitat de Catalunya empresonats o obligats a exiliar-se per les seves opinions en l'exercici dels mandats encomanats pels seus votants;
-constatem que aquesta situació és una veritable violació dels drets i les llibertats democràtiques;
-lamenten que la gravetat d'aquesta situació sigui subestimada al nostre país;
-reclamem que França i els països de la Unió Europea intervinguin per restablir les condicions per al diàleg i per trobar solucions polítiques a un problema polític.

Michel AMIEL, senador de les Boques del Roine.

Cathy APOURCEAU-POLY, senadora del Pas de Calais

Eliane ASSASSI, senadora de Sena-Sant Denis

Esther BENBASSA, senadora de París

Maryvonne BLONDIN, senadora de Penn-an-Berd

Éric BOCQUET, senador del Nord

Martial BOURQUIN, senador de Dubs

Michel BOUTANT, senador de la Xaranta

Céline BRULIN, senadora del Sena Marítim

François CALVET, senador dels Pirineus Orientals (Catalunya)

Michel CANEVET, senador de Penn-an-Berd

Laurence COHEN, senadora de la Vall del Marne

Pierre-Yves COLLOMBAT, senador de Var

Cécile CUKIERMAN, senadora del Loira

René DANESI, senador de l'Alt Rin

Ronan DANTEC, senador del Loira Atlàntic

Marc DAUNIS, senador dels Alps Marítims

André GATTOLIN, senador de l'Alta Sena

Fabien GAY, senador de Sena-Sant Denís

Guillaume GONTARD, senador d'Isera

Michelle GREAUME, senadora del Nord

Claude HAUT, senador de Valclusa

Jean-Michel HOULLEGATTE, senador de la Mànega

Sophie JOISSAINS, senadora de Boques del Roine

Gisèle JOURDA, senadora de l'Aude,

Antoine KARAM, senador de la Guaiana

Joël LABBE, senador de Mor-bihan

Pierre LAURENT, senador de París

Marie-Noëlle LIENEMANN, senadora de París

Didier MARIE, senador del Sena Marítim

Marie MERCIER, senadora de la Saona i Loira

Michelle MEUNIER, senadora del Loira Atlàntic

Pierre OUZOULIAS, senador dels Alts del Sena

Angèle PREVILLE, senadora del Lot

Christine PRUNAUD, senadora de les Costes d'Armor

André REICHHARDT, senador del Baix Rin

Pascal SAVOLDELLI, senador de la Vall del Marne

Simon SUTOUR, senador del Gard

Sophie TAILLE-POLIAN, senadora de la Vall del Marne

Rachid TEMAL, senador de la Val-d'Oise

Jean-Claude TISSOT, senador del Loira.»

__________________________________________________________________________ https://blogs.mediapart.fr/gattolin-andre/blog/240319/pour-le-respect-des-libertes-et-des-droits-fondamentaux-en-catalogneç

__________________________________________________________________________

Pour le respect des libertés et des droits fondamentaux en Catalogne

Issus de différents groupes politiques de la Haute Assemblée, 41 sénateurs signent un appel au respect des droits fondamentaux en Catalogne. Ils demandent des solutions politiques au niveau européen, dénonçant «les répressions dont sont victimes des élus légitimes, représentants politiques de la Generalitat de Catalogne emprisonnés ou forcés à l'exil pour leurs opinions dans l'exercice des mandats que leur ont confiés les électeurs».

« Notre pays est voisin de l'Espagne et de sa grande Région, La Catalogne, avec qui nous partageons une longue histoire.

En tant qu'européens et en tant que français, nous nous sentons concernés par les événements graves qui se sont déroulés en Catalogne. Au moment où se déroule le procès devant le Tribunal supérieur espagnol d'anciens membres du Gouvernement régional catalan, de l'ancienne Présidente du Parlement catalan et de responsables associatifs catalans, nous, membres du Sénat de la République :

  • demandons le respect des libertés et des droits fondamentaux en Catalogne, sans bien sûr s'immiscer dans les problèmes politiques d'un pays voisin et sans prendre parti sur le sujet de l'indépendance de la Catalogne ;
  • dénonçons les répressions dont sont victimes des élus légitimes, représentants politiques de la Generalitat de Catalogne emprisonnés ou forcés à l'exil pour leurs opinions dans l'exercice des mandats que leur ont confiés les électeurs ;
  • constatons que cette situation est une véritable atteinte aux droits et aux libertés démocratiques ;
  • regrettons que la gravité de cette situation soit sous-estimée dans notre pays ;
  • demandons que la France et les pays de l'Union européenne interviennent pour rétablir les conditions du dialogue afin de trouver des solutions politiques à un problème politique ».

Ce texte est à l'initiative de François CALVET, Michel CANEVET, Ronan DANTEC, André GATTOLIN, Pierre OUZOULIAS et Simon SUTOUR.

__________________________________________________________________________

Presidenta de la República de Croàcia Kolinda Grabar-Kitarović

Inauguració del monument al primer president de Croàcia independent dr. Franjo Tuđman

Presidenta de la República de Croàcia Kolinda Grabar-Kitarović

Inauguració del monument al primer president de Croàcia independent dr. Franjo Tuđman

Previament durant el matí, la Presidenta de la República Kolinda Grabar-Kitarović diposità la corona d'honor en la tomba del primer President de Croàcia dr. Franjo Tuđman en el cementiri de Zagreb, Mirogoj, amb l'ocasió de la 19è aniversari de la seva defunció..

La Presidenta de la República de Croàcia ha presidit la inauguració del Monument al primer President de Croàcia Dr. Franjo Tuđman.

Discurs de la Presidenta de la República de Croàcia:

El dia 10 de desembre fa dinou anys que té per a tota la nació croata i els nostres ciutadans un significat molt especial. Aquell dia del 1999 va morir qui va ser el primer President de la sobirana i independent República de Croàcia, el Dr. Franjo Tuđman. I durant tots aquests anys Zagreb, els seus ciutadans i ciutadanes i també tot el poble croat han esperat el moment quan serà a la capital de Zagreb aixecat un monument al seu primer president.

Avui també és el dia internacional dels drets humans. Dr. Franjo Tuđman sabia que l'ideal dels drets fonamentals no poden ser plenament efectius en una nació que no sigui lliure. Fins i tot en la seva joventut era l'ideal que el motivava i guiava. Això el va inspirar per a participar en el moviment antifeixista, però molt ràpidament, després del final de la gran guerra s'adonà que l'estat nou no proporcionava el marc idoni pels drets humans, socials i nacionals del poble croat. Havent sofert els traumatismes de la gran guerra i la postguerra, diversificada en divisions ideològiques i carregats injustament amb els estigmes, el poble croat estava en l'estat anterior condemnat a una posició de segona classe. Molts Croats no s'han reconciliats amb aquest estatus, però eren molt pocs que tenien la visió clara de la solució adient i encara menys els que sabien donar-li una forma realista i gestionar la posada en pràctica.

I Franjo Tuđman ho sabia! Per a aconseguir aquest objectiu s'ha exposat a la persecució política i judicial, però ell sabia que sense sacrifici no hi havia res que pogués fer. En els anys seixanta es va atrevir a anar a la diàspora croata a buscar el suport per al programa de reconciliació nacional i en els anys vuitanta per a la creació d'un estat independent. Però la clau del seu èxit no va ser només la seva disposició de sacrifici per a defensar les esmentades idees, sinó també la creença que els pobles amb un nombre d'habitants petit, com Croàcia, tenien tot el dret d'executar grans idees tant mateix la capacitat per a aplicar-les. Com a historiador, va reconèixer els signes del temps que proclamaven la fi del fracassat projecte iugoslau. També sabia que el moment històric crucial, quan va arribar, no es podia haver perdut perquè el fracàs significaria una desaparició política, fins i tot biològica del poble croat de l'escena històrica. I quan Croàcia va ser atacada i arrossegada a una guerra no desitjada, no era un moment de dubtar ni de reduir els seus objectius.

Patia de manera molt dolorosa les tragèdies del seu poble però creia que el poble que lluita en una guerra defensiva justa, no podia perdre. I quan la llibertat i la independència de Croàcia finalment fou segellada amb l'operació "Tempesta", no va triomfar de manera prepotent. Va arribar a Vukovar amb la mà estesa de la reconciliació i la pau.

Dr. Franjo Tuđman no només estimava el seu poble, sinó que el coneixia prou bé. Sabia com suprimir els nostres defectes i multiplicar, de forma pintoresca, nostres desavantatges històrics per a crear un gran plus al final i el resultat positiu per a Croàcia. D'altra banda, va dirigir les nostres virtuts, connectant les diverses mentalitats i fent confluir les energies populars per a aconseguir l'objectiu de la llibertat nacional i independència de l'estat.

Sabia que la qüestió croata no es resolia només a Croàcia, sinó més enllà també, però creia fermament que, amb l'ajuda de Déu, com sovint deia, la clau de l'èxit final serà en el poder de convergència entre Croats i tots els Patriotes, independentment de la religió i la nació. A més, era un home de força de voluntat, que no perdia temps en critica no constructiva ni en la teorització infructuosa. Era realista en la valoració de les circumstàncies i utilitzava diferents tàctiques sense perdre mai de vista l'objectiu principal - una Croàcia lliure i independent. Fundant la Unió Democràtica Croata (HDZ) com a mitjà de la seva realització, aplicà els valors i les lliçons de l'herència del croats prínceps i Reis, dels Zrinski i dels Frankopan, del Gubac i del Radić, del Strossmayer i del Starčević, de l'esquerra i la dreta croata, tot en la recerca dels elements d'una síntesi nacional. I tot això va incorporar en la seva gran obra literària i després en la primera Constitució croata.

Les grans fites històriques sempre són l'obra del poble, però no són realitzables sense les persones que donen forma als objectius i valors comuns. I en això el Dr. Franjo Tuđman va ser excepcional, gran i únic, coherent i digne així com un visionari, polític i estratega militar i estadista.

El primer president croat es va inscriure en la nostra història com a gran dels grans (heroi dels herois?). Tenim un deute amb ell pels molts segles i és el nostre deure com també un privilegi i un honor, respectar la seva memòria. La manera com ho fem parla principalment de la nostra autoestima.

Però el nostre primer president certament no voldria que aquest o qualsevol altre monument, fos només una expressió del nostre deute amb els seus mèrits. Aquest tipus d'afecte seria totalment oposat a la importància de la seva personalitat: una gran energia de treball, la fe indestructible en el poble croat i la comprensió dinàmica i creativa de la història. Ell no concebia ni construïa l'estat croat solament com un retorn a un "millor ahir" sinó també per al futur. Com un Croat i un Europeu, va voler establir un marc de llibertat i un mitjà per a preservar les nostres tradicions i identitats, emancipació internacional, construint una societat justa i consolidar valors morals en l'esperit de la civilització cristiana. La seva exclamació "Tenim Croàcia!" en el discurs després de rebre la República de Croàcia a les Nacions Unides, s'entén no només la conclusió d'un fet històric, sinó també l'acceptació permanent de la tasca de responsabilitat comuna i personal de cada un de nosaltres per la nostra vida futura i el desenvolupament de Croàcia i del poble croat. .

És per això que , en lloc de competir en el repte de menystenir o magnificar la figura de Tuđman, seria molt més productiu actualitzar i reafirmar els valors essencials del seu llegat per tal d`incorporar-los en la base política de la construcció de la societat croata i de l'estat.. I això és encara més important perquè Croàcia, com tota Europa, afronta reptes que exigeixen comptar amb persones plenes de patriotisme sacrificant, amb unes clares i consistents visions polítiques.

El poble croat va estimar el seu president. Sabia com expressar-li el seu amor durant la seva vida, en els dies quan s'acomiadava d'ell i en tots els anys des de llavors fins avui. Les seves paraules estan escrites permanentment en l'ànima del nostre poble:"Sempre i tot per a Croàcia però la nostra única i eterna Croàcia no tè preu." Aquestes paraules les tenim gravades tant ahir, com avui i per sempre. I aquest monument en Zagreb, la capital de Croàcia, que sigui el segell i el testimoni permanent."

______________________________________________________________________
Visita al Parlament danès el dia 12 de novembre de 2015


El dijous dia 12 de novembre a les cinc de la tarda l'expedició catalana va ser rebuda al Parlament danès pel diputat Nicolaj Villumsen en nom dels diputats de la coalició roja-verda que van presentar la proposta de resolució. Per part d'Agustí Soler, coordinador de la campanya d'El cas dels catalans se'ls va fer el lliurament del Manifest d'agraïment en versió danesa i catalana. Josep Boladeras, vice-president de l'Associació Francesc de Castellví, féu el lliurament d'un llapis USB amb les 20.000 adhesions corresponents. També se'ls féu donació d'una bandera estelada participant a la darrera Diada així com d'un document especial (un exemplar de paper de carta original que l'onze de setembre del 1938 el govern de la Generalitat va enviar als soldats catalans del front de l'Ebre per poder escriure a llurs famílies) com a element simbòlic i històric i en atenció a que el diputat danès va ser present a la Diada, a la Meridiana.

Jaume Manuel Oronich, president del Moviment Civil Onze de Setembre, féu una intervenció que reflectia l'esperit d'aquell acte i el sentiment dels assistents així com el de tots els signants del manifest.

Discurs:

Benvolgut i il·lustre diputat Nikolaj Villumsen. En el vostre parlament de benvinguda, entre altres coses, ens heu dit que en el tema del dret a decidir el govern espanyol te idees controvertides; ja entenc que la cortesia parlamentària us ho fa dir d'aquesta manera; aquesta controvèrsia al nostre entendre es tradueix en un NO i NO clar i rotund.

Vull en primer lloc saludar solemnement al representant de la societat lliure de Dinamarca.

El vostre preciós himne canta la bellesa de la vostra nació. Jo hi afegeixo, lliure i protegida pel vostre propi estat i les vostres pròpies lleis. Nosaltres, els catalans, també i només, aspirem a poder viure en aquestes mateixes condicions.

El vostre meravellós himne parla de "descansant del conflicte". Jo el suposo un conflicte antic i superat.

El nostre conflicte polític com a mínim fa 300 anys que és viu i present en les nostres vides.

El vostre bonic himne constata que "La vostra llengua és forta i suau". Nosaltres també la volem forta i sense els perills que ara ens l'amenacen dia rere dia.

El vostre emocionant himne deixa clar que "El vostre coratge no és mort". El nostre coratge tampoc no ho serà mai fins a la llibertat de la nostra nació més que mil·lenària.

Ens commou i ens agrada profundament el vostre himne i voldríem poder aplicar-nos-el. El nostre himne, Els Segadors, encara necessita parlar de lluita i voldríem deixar de parlar-ne. Desitgem poder també i finalment "Descansar del conflicte".

El nostre més que mil·lenari país està sotmès a les accions anorreadores d'un altre poble amb el que gairebé no hi tenim res a veure en molts aspectes i sobre tot pel que fa a la nostra llengua agredida cada dia, a la nostra cultura tapada, a la nostra historia tergiversada, als nostres costums ignorats, amb les nostres tradicions perseguides i amb la nostra economia arruïnada, puix cada any ens priven -oficialment reconegut- com a mínim del 8% del nostre PIB. Tenim proves i evidències que en realitat és molt més.

Segons va dir el gran músic Pau Casals l'any 1971 a l'ONU varem ser la primera democràcia del món, molts anys abans que l'anglesa, i la nació més gran del mon afegí, i tot això entre molts altres fets i consideracions ens empeny a voler ser independents i lliures per tal de poder fer les coses a la nostra manera com va ser fa molts segles.

Pel que fa als recursos estem actualment per sota comparativament dels vostres i estem convençuts que podrem ser similars no més disposant dels nostres propis recursos.

Per tot aixó i molt més volem tenir el nostre propi estat puix és l'única manera de poder ser respectats en tot allò que he citat i molt mes, l'única manera!

El nostre assassinat President, el M.H. Lluís Companys, l'únic president democràtic assassinat de tota Europa per culpa de la Gestapo que el va lliurar als espanyols franquistes i els militars espanyols el varen afusellar pel sol fet d'haver estat President de Catalunya, digué que Catalunya estava sola i només ens tenia a nosaltres. Al nostre actual - i 129è President de Catalunya! M.H. Artur Mas - els governants espanyols el volen inhabilitar i fins i tot pot ser empresonat (volen repetir la història) pel sol fet de posar les urnes de votació democràtica.

Moltíssimes gràcies per la seva valenta i democràtica iniciativa política; creiem que és un fet inicial de justícia. Avui, gràcies a vostès ens sentim molt més acompanyats.

MOLTES GRÀCIES EN NOM DE TOTS ELS CATALANS QUE ASPIREM A SER TAN LLIURES COM VOSTÈS!

J.Manel Oronich i Miravet

Ex - Paer en Cap de Lleida

Ex - diputat al Parlament de Catalunya

UN BON RESUM

IL.EGAL TIME

Pilotes de goma, cops de porra i destrosses. La brutalitat policial es va desfermar el passat 1 d'octubre a Catalunya per impedir que la ciutadania pogués votar en el referèndum d'autodeterminació. Un dret, el d'autodeterminació, reconegut internacionalment i que tots els estats de les Nacions Unides estan obligats a adoptar. Per sort, no van poder impedir-ho del tot. La ferma voluntat de resistir de milers i milers de gent anònima va permetre que 2.286.217 persones, el 43,03% de l'electorat sobre un cens de 5,3 milions acabessin votant, això sense comptar els vots de les urnes que es van acabar emportant tant la policia nacional com els mossos d'esquadra. Les imatges d'aquella violència ferotge -que va deixar més de mil ferits, un dels quals va perdre la visió d'un ull-, de la policia entrant als col·legis electorals i agafant les urnes, van recórrer mig món i van mostrar la naturalesa autoritària d'un Estat espanyol que continua  vulnerant  drets humans  bàsics com el

de la llibertat d'expressió. Però igual que la vulneració dels drets democràtics per part de l'estat no començava l'1 d'octubre, tampoc no va acabar aquell dia. Després vingueren la dissolució del Parlament de Catalunya i del govern de la Generalitat elegits democràticament pels catalans i catalanes el 27 de setembre de 2015, la intervenció política de l'autonomia (la intervenció econòmica ja s'havia consumat feia uns mesos), l'encausament judicial i la presó preventiva per a dos activistes civils no-violents i de deu membres del govern, així com l'exili de la resta, i la censura, un altre cop la censura, tancant un centenar de webs, assetjant mitjans de comunicació, investigant i encausant tuitaires, mestres, dibuixants i actors. Aquesta publicació que teniu a les mans vol ser un crit plural i valent per denunciar els atacs contra els drets col·lectius i individuals, i entre aquests la llibertat d'expressió. I ho fem utilitzant com a tota arma la ploma, en forma de vinyetes i de reflexions: les vinyetes que aporten una vintena llarga de dibuixants satírics d'arreu del món, molts dels quals col·laboren amb diaris de prestigi internacional, i les reflexions escrites per una quinzena d'activistes socials i culturals.
Junts alcem la veu per cridar prou repressió. Ni a Catalunya ni enlloc.

"Human Rights Watch sitúa les càrregues policials de l'1-O como el seu segon informe més vist del 2017

https://www.lavanguardia.com/politica/20171218/433743312289/human-rights-watch-cargas-policiales-1o-2017.html

La aplicación del artículo 155 de la Constitución Española es inconstitucional.

La otra parte del 155

La aplicación del artículo 155 de la Constitución Española es inconstitucional. No es que lo diga (y lo venga diciendo) yo, sino que así lo ha manifestado un amplio grupo de juristas y expertos en Derecho Constitucional (así como de otras disciplinas). Se llaman "Colectivo Praga" y cualquier jurista que esté de acuerdo con este planteamiento puede firmar y adherirse a su manifiesto.

Para que el lector pueda seguir los planteamientos que tanto el Colectivo Praga como quienes les apoyamos defendemos, le facilito aquí el texto del citado artículo:

a. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.

b. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

Como puede observar el lector, -sin ser necesario que usted sea Catedrático, ni siquiera Licenciado en Derecho- por ninguna parte se puede entender que este artículo permita cesar a un Gobierno, ni disolver el Parlamento. Por supuesto tampoco el hecho de intervenir ningún medio de comunicación público (ciertamente hasta el momento aún no ha tenido lugar el deseo expresado por Rajoy en su día, pero estaba en la lista de las medidas que vendrían por la vía del 155).

El artículo, respecto al requerimiento, dice literalmente "en el caso de no ser atendido". Repito: "no ser atendido". No se dice nada parecido a "ser atendido de manera poco comprensible", ni "ser atendido de manera confusa". No. Sencillamente habla del hecho de no recibir respuesta por parte del Presidente de la Comunidad en concreto, o sea, Puigdemont. Es evidente que el MHP contestó. Otra cosa es que no quedó claro lo que quiso decir, y por eso se le pidió que se explicase unos días después. Pero hacerlo, lo hizo. Y por lo tanto, no habría motivo para considerar que se cumple lo que determina el 155.

Este precepto atribuye al Gobierno Central, en caso de darse los requisitos que no se dan, a tomar el mando y dirigir al gobierno autonómico para que lleve a cabo aquéllas cuestiones relativas al interés general (y que se les pueda hacer cumplir de manera forzosa). En ningún caso habla este artículo de que puedan ser sustituidos los miembros del gobierno regional por otros. Ni cesados.

El derecho a la autonomía está recogido en el artículo 2 de la Constitución Española, lo que significa que no puede ser transferido al Gobierno Central. Del mismo modo, el artículo 152 de la Constitución establece que los estatutos de autonomía no podrán ser modificados salvo en caso de cumplirse el procedimiento que en ellos se establezca, y por lo tanto, este precepto también respalda todo lo anteriormente dicho (atendiendo al cese del Gobierno y a la disolución del Parlamento).

De manera concreta, la disolución del Parlamento solamente compete al Presidente de la Comunidad, y lo hará en base a los criterios y cauces establecidos, donde no se contempla la injerencia externa del Gobierno central. Además, supone un evidente ataque a un derecho fundamental como es el de la participación política y la libertad de conciencia y expresión.

No se sostiene de ninguna manera el cierre de las oficinas de representación del Gobierno de Cataluña en el exterior (todas menos una), ni la intervención de las cuentas públicas.

No es cuestión de hacer interpretaciones torticeras de la ley, no hace falta sacar nada de contexto para entender que lo sucedido no se ajusta a Derecho. Se mire por donde se quiera mirar. El precepto no es abierto, no deja al albur de la interpretación su posible aplicación. Sobre todo, teniendo en cuenta que nos encontramos ante una situación tremendamente delicada y que, en caso de tener que apercibir a un gobierno regional, en caso de compeler al cumplimiento forzoso de obligaciones para garantizar el interés general, es necesario ser rigurosos, incluso en exceso.

Se ve una peligrosa flexibilidad en la interpretación de las leyes, tanto del 155 como del Código Penal a la hora de iniciar procesos por delitos como la rebelión o la sedición cuando de manera evidente no concurren los requisitos que el tipo penal expresamente determina. Y ya van dos meses en los que dos personas inocentes se encuentran en prisión (Los Jordis), sin haber cometido ninguna de las actividades delictivas que define el Código Penal. Dos ciudadanos pacíficos, sobre todas las cosas cívicos (comprometidos con movimientos sociales culturales, informativos, que han trabajado durante años para promover participación ciudadana, desarrollar derechos sociales), en definitiva: dos perfiles que desde luego no tienen el más mínimo atisbo de peligrosidad desde el sentido penal. Otra cosa será, efectivamente, que puedan resultar peligrosos para los intereses que podría haber detrás de todo lo que está sucediendo. Podría imaginarse que, precisamente los Jordis deben estar encarcelados porque son dos piezas clave en la movilización de la ciudadanía catalana, de esa que sabe organizarse, sabe moverse, sabe informarse e incluso tener pensamiento crítico. Por eso, precisamente, creo que Los Jordis son peligrosos para este sistema. Y por eso están en la cárcel.

Por si todo esto le sabe al lector a poco, paso a relatarle el listado de medidas que, una vez aprobadas en el Parlamento Catalán, y por lo tanto, en trámite de comenzar a ser desarrolladas para su puesta en marcha inmediata, han sido suspendidas por el Tribunal Constitucional a petición del Gobierno del Partido Popular.

  • Ley de consultas populares
  • Ley sobre material audiovisual
  • Decreto ley de horarios comerciales
  • Decreto ley de impuestos a la banca
  • Decreto ley contra la pobreza energética
  • Ley de acompañamiento de presupuestos
  • Ley de consultas populares no refrendarias
  • Ley de creación de impuestos a la producción de energía nuclear
  • Ley del Defensor del Pueblo
  • Ley de Acción exterior
  • Comisionado parala Transición Nacional
  • Tasa de operadores de Internet
  • Código de consumo de Cataluña
  • Reforma de la ley de comercio de Cataluña
  • Agencia Tributaria de Cataluña
  • Declaración de Independencia del Parlamento
  • Comisión de estudio del Proceso Constituyente
  • Consejería de Asuntos Exteriores
  • Ley de puestos a las viviendas vacías
  • Ley de gobiernos locales
  • Ley de igualdad efectiva entre hombres y mujeres
  • Ley de prohibición del "Fracking"
  • Ley para la prohibición de grandes superficies fuera de las ciudades
  • Ley que permitirá la creación de Medinyà como municipio independiente de San Julià de Ramos
  • Ley de emergencia habitacional, o contra los desahucios
  • Ley sobre el libro sexto del Código Civil de Cataluña relativo a obligaciones y contratos
  • Ley de voluntades digitales
  • Ley de Referendum
  • Ley de transitoriedad jurídica
  • Ley de la Agencia de Protección Social
  • Declaración de Independencia
  • Ley catalana contra el cambio climático
  • Ley de creación de la Agencia de Ciberseguridad Catalana

Pues bien, una vez leído el listado detenidamente, es evidente que había otra parte del 155 que no nos han contado. Y era, en definitiva, bloquear todas las iniciativas que podrían dejar en evidencia al gobierno del Partido Popular (apoyado por el PSOE y Ciudadanos), demostrando así que otra política al servicio de la ciudadanía era posible. Y ojo, además, ¡pretendían romper con la Monarquía!

¿Vamos entendiendo ahora por qué los medios de comunicación tratan de tapar lo que realmente supone la revolución social de Cataluña? No, no son las clases de la burguesía las que promueven el independentismo. Son más bien los movimientos de las clases populares que quieren gobernarse de manera mucho más directa, transparente y en su propio beneficio, rompiendo así con las cuerdas tejidas por el poder que han llegado a atar las manos de la política española.

¿Vamos entendiendo ahora por qué es tan complicado enterarse de lo que realmente sucede en Cataluña?

====================================================================================

CATALUNYA, UNA ECONOMIA SÒLIDA

Acompanyo el Manifest dels companys economistes de mèrit del Col·legi d'Economistes, tots ells professionals prestigiosos, amb sensibilitats polítiques diferents. Fem callar d'una vegada, els unionistes i botiflers, ignorants, desinformats i malintencionats, que l'únic que els impulsa a dir mentides, és intentar desmoralitzar-nos i provocar desercions.

Creiem en Catalunya, la seva iniciativa i la seva capacitat de tirar endavant. Vostre. Josep Pérez Franco - economista

CATALUNYA, UNA ECONOMIA SÒLIDA

Catalunya viu, com en d'altres etapes de la seva història, un moment crucial. En aquest context, els economistes sotasignants, a títol personal, creuen oportú manifestar la següent opinió. És notori, en primer lloc, que els fets polítics viscuts han pogut erosionar les perspectives de la nostra economia en la incipient sortida de la crisi. Aquesta constatació no hauria de fer-nos oblidar que Catalunya manté els trets fonamentals que han fet forta la seva economia. Una estructura robusta que es concreta en indicadors positius en tot un ventall d'àmbits (inversions, producció, exportacions,...). El resultat d'aquesta evolució no desapareix fàcilment i ens ha de permetre superar qualsevol conjuntura que sigui puntualment adversa, de manera que l'anàlisi circumstancial d'un moment determinat s'ha de contextualitzar tenint present les bases estructurals que han caracteritzat el dinamisme socioeconòmic de Catalunya al llarg de temps, de fort component industrial, exportador, infraestructural i de PIME, el qual es veu corroborat per una elevada confiança dipositada pels inversors internacionals. I tot això sense perdre de vista la sempre necessària perspectiva temporal de llarg termini i la disponibilitat d'una elevada capacitat de resistència i d'adaptació del teixit social i empresarial suficientment demostrada per Catalunya.

En segon lloc, entenem que els partits polítics que concorren a aquestes eleccions no han de negligir la necessitat de fer propostes en favor d'una política econòmica pròpia, que corregeixi els punts febles de la realitat econòmica i recolzi els punts forts esmentats. En aquest sentit, les dades de conjuntura econòmica analitzades amb objectivitat mostren enormes punts forts en l'exportació, en l'impuls industrial, en la confiança dels inversors internacionals...

Hi ha corrents de fons de l'economia catalana que s'han anat acumulant al llarg de la història i que s'han vist reforçades aquests darrers anys com a conseqüència del procés d'adaptació a la "gran recessió" iniciada el 2008, que fan que actualment disposi d'una estructura robusta que es concreta en els indicadors positius que a continuació s'assenyalen:

Model de creixement del PIB

L'any 2017 el PIB de Catalunya creixerà a una taxa estimada mitja d'un 3,2%, mantenint la línia positiva del 2016 (3,5%), quan s'assolí el ritme més elevat dels darrers deu exercicis. Es tracta del quart any consecutiu de dinamisme, que ha estat superior a la mitjana de la zona euro i a la del conjunt d'Espanya, acumulant un creixement diferencial força favorable. El 2016 el PIB català va recuperar els nivells previs a la crisi en termes corrents i en volum, a l'igual que el PIB per càpita en valors corrents. Val a dir, també, que el patró de creixement del PIB català en els darrers temps ha estat molt equilibrat, en quant a l'aportació de la demanda interna i de les exportacions i pel que fa a tots els sectors productius, els quals s'han beneficiat de la bona marxa de l'economia, com no succeïa des de fa gairebé una dècada. A més, cal afegir l'augment registrat per la productivitat, que denota un creixement sostenible de l'economia, darrera del qual hi destaquen les millores tecnològiques, l'automatització i la robòtica, els canvis sectorials, i les innovacions organitzatives i en gestió empresarial.

Demanda agregada i sectors productius

El bon ritme de la formació bruta de capital ha estat una constant des dels inicis del procés de recuperació de l'economia catalana, sobretot en béns d'equipament, al qual s'ha afegit amb una notable força en el darrer any la inversió en construcció. Les previsions apunten que aquest model es mantindrà el 2017. Així mateix, és destacable el dinamisme del consum privat, que tot i que més moderadament, mantindrà enguany la inèrcia del passat.

La tradició industrial de Catalunya és una constant que aporta fortalesa a la seva estructura econòmica i social en molts sentits. La seva creixent contribució al conjunt econòmic català i la forta recuperació experimentada en els darrers anys, superior a la del PIB global, són garantia de futur en un context com l'actual, marcat pels canvis associats a la Quarta Revolució Industrial i a l'intens procés d'internacionalització. Val a dir que el tercer trimestre del 2017 la producció industrial catalana ha crescut un 3,7% en terme interanual, taxa que es situa en el 4,3% en el mes d'octubre, per sobre del conjunt de l'economia i del global de la indústria espanyola.

Juntament amb la indústria, s'ha de destacar la notable recuperació de la construcció, que després de vuit anys de contracció el 2016 tornà al creixement. El tercer trimestre del 2017 ha mostrat un augment anual d'un 6,8%, amb el clar protagonisme de la inversió residencial. També cal esmentar el creixement continuat i gairebé generalitzat de les activitats del sector serveis, amb un ascens d'un 3,3% el tercer trimestre d'enguany. Les branques d'informació i comunicacions i d'activitats professionals, científiques i administratives han estat les més actives. Dins dels serveis s'ha de remarcar la fortalesa del turisme. El 2016 es van superar els 18 milions de turistes estrangers i fins el mes d'octubre del 2017 s'ha experimentat un creixement d'un 6,6%, amb una pujada de la despesa declarada d'un 11,5%.

Teixit empresarial i laboral i sector exterior

Tot i els canvis de domicili social o fiscal d'empreses catalanes produïts en els darrers mesos, cal remarcar el múscul empresarial que tradicionalment i en l'actualitat mostra Catalunya. La demografia empresarial va créixer, segons el Directori Central d'Empreses (DIRCE) de l'INE, un 2,1% el 2016, el major augment des del 2008, i el nombre de societats mercantils ha experimentat, d'acord amb dades del Registre Mercantil, una pujada neta de 15.753 unitats en el període gener-octubre del 2017. Val a dir que el total d'empreses per cada 1.000 habitants és de 86 a Catalunya, per sobre de la del conjunt estatal (75) i de la dels principals països europeus.

Des del punt de vista del mercat de treball, el balanç és molt positiu, tot i que encara insuficient. La recuperació de l'ocupació i el descens de l'atur són fets evidents des del 2013-2014, que es mantenen amb força durant el 2017. El mes de novembre d'enguany l'afiliació a la Seguretat Social ha crescut un 3,6% en termes anuals, mentre

que la desocupació registrada disminuí un 11,4% en el període gener-novembre. Dins de l'ocupació assalariada destaca el bon ritme experimentat per la indefinida, que en el tercer trimestre del 2017 assolí el ritme més intens des de finals del 2008.

En els darrers anys s'ha ampliat extraordinàriament la base exportadora de l'economia catalana, gràcies a una estratègia de futur exitosa que passa pels esforços de moltes empreses en obrir nous mercats, reduir costos i innovar en productes, serveis i gestió. Es tracta d'un canvi estructural força positiu, si es situa en un context de creixent competència internacional, sobretot de països en desenvolupament, i de desacceleració del comerç mundial, front el qual el nombre d'empreses exportadores ha crescut en 4.800 en el període 2011-2016, alhora que augmentava la quota de mercat mundial de Catalunya. Això es veu corroborat per un superàvit de la balança comercial catalana amb la resta del món, que el segon trimestre del 2017 suposava un 11,3% del PIB. Cal esmentar, especialment, el dinamisme dels intercanvis comercials de béns i serveis a l'estranger, que en el cas de les exportacions es preveu creixin un 6,1% enguany. En els nou primers mesos del 2017 les xifres de vendes a l'exterior han estat les millors de la història. És molt rellevant destacar el fort augment de les exportacions internacionals de béns d'alt contingut tecnològic, posant de manifest el potencial innovador i de valor afegit de l'economia catalana.

La inversió estrangera destinada a Catalunya ha assolit xifres rècords des del 2015. En el primer semestre del 2017 el creixement interanual de la inversió forana productiva ha estat d'un 20,6%, mentre que entre el 2013 i el 2016 el 35% d'aquesta dirigida a Espanya s'ha concentrat en territori català, cosa que contrasta amb el seu pes específic sobre el total del PIB estatal (19%).

Finançament i inversió públics

Tot l'anterior s'ha produït en un context de finançament i inversió pública reduïts i per sota del que correspondria pel nivell de l'economia catalana. Les obligacions de contenció de la despesa pública han condicionat les polítiques socials vinculades a l'Estat del Benestar i les actuacions en matèria d'infraestructures.

Totes les societats travessen al llarg de la seva història moments d'incertesa. El que les diferencia és la capacitat d'afrontar-los i els actius acumulats que permeten una estructura econòmica sòlida apta per assumir "shocks" puntuals.

Els economistes redactors d'aquest escrit han renunciat deliberadament a consideracions de caràcter polític, per tal de focalitzar l'atenció en les principals dades i característiques objectives de l'economia catalana, mantenint-les al marge del debat electoral.

Col·legiats de Mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya

Salvador Alemany Mas

Carles A. Gasòliba Böhm

Joan Hortalà Arau

Guillem López Casasnovas

Andreu Mas-Colell

Antoni Serra Ramoneda

Joan B. Casas Onteniente (Degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya)

               Quin és "el punt de vista català"? - I

Estic llegint el primer volum del llibre "La traïció dels líders", d'En Lluís Maria Xirinacs (1932-2007). Publicat el 1993, els seus tres volums sumen més de 900 pàgines que comprenen detalladament el període 1971-79 i, a més, contenen unes ampliacions posteriors. Espero aprendre moltes "coses" que m'ajudin a entendre millor la conducta dels líders independentistes actuals...

A la pàgina 136 diu "(...) Des del punt de vista català, que és el que ens interessa en aquest llibre, (...)". Instantàniament se m'ha encès una llum verda: he rememorat d'una conversa amb En Jordi Miravet, president del Memorial 1714, qui fa dos anys m'explicava la necessitat d'elaborar una Història Nacional de Catalunya ja que no existeix. I després he pensat que això prolongava un camí que ja havia començat arran d'haver-me trobat la cita de Tàcit "La marca de l'esclau és parlar la llengua de l'amo", i haver-ne ampliat l'abast a que "La marca de l'ocupat es fer seva la visió de l'ocupant".

Ajuntant la frase i el record, resulta "Només des del punto de vista català es pot elaborar una Història Nacional de Catalunya". I estenent-t'ho a deixar de tenir la marca de l'ocupat, surt "Només des del punt de vista català es pot deixar de tenir la visió de l'ocupant i aleshores entendre catalanament qualsevol fet, qualsevol situació, qualsevol proposta, etc. I, és clar, això és extensible al passat, al present i al futur".

I aleshores sorgeix la pregunta clau: "Quin és el punt de vista català?" (En Xirinacs no ho explicita), que implica: "Quin és el punt de vista català que ens permetria actuar avui de manera adequada, és a dir, no amb la visió de l'ocupant sinó amb una visió catalana, o sigui, actuar catalanament?".

I això és decisiu... malgrat que jo no m'ho havia plantejat mai conscientment fins avui... i que tampoc vegi que es parli o s'escrigui d'aquesta qüestió que, ara ho entenc així, és cabdal. Perquè ara em sembla clar que si actuem (o analitzem, o interpretem, o proposem, o...) però no ho fem des del punt de vista català, és inevitable que ho estem fent des d'un punt de vista no-català... amb molt de risc que sigui amb "la visió de l'ocupant", és a dir, que haguem fet nostre el punt de vista castellà/estadoespañol, justament el punt de vista dels nostres invasors-ocupants-genocides.

Un exemple que trobo clarificador: quan els actuals dirigents independentistes també diuen, com els no-independentistes d'aquí i com els capitostos de Madrid, que "Les lleis són per a complir-les", estan aplicant el punt de vista castellà del Dret, ja que segons el punt de vista català del Dret, és a dir, segons el Dret Català, les lleis no són per a complir-les sinó que les lleis són per a que contribueixin a fer justícia, i les lleis que no ajuden a fer justícia, NO s'han de complir.

I m'atreveixo a afirmar rotundament això tan subversiu amb el (poc) que he aprés sobre el Dret Català gràcies en especial a "L'Esperit del Dret Públic Català", d'En Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966; Editorial Barcino, 1932). Al fulletó "Conèixer els catalans d'abans de 1714" ho resumeixo així:

"QUATRE CARACTERÍSTIQUES ESSENCIALS DE LES LLEIS CATALANES

1.-La llei té el caràcter d'un pacte entre l'autoritat i els governats, o sigui que al Principat vivien/regien les lleis que se'n deien paccionades. 2.-El predomini del costum sobre la fórmula legal escrita. Uns adagis populars concretaven la força del costum: "Tracte és tracte" i "Tractes rompen lleis". 3.- El dret de rebutjar la llei. Si el poble no acceptava la llei, la llei no obligava: allò que no té raó d'ésser, més val tallar-ho d'arrel. 4.- El dret de faltar a la llei. S'avantposa l'interès de la justícia a l'observança de la llei. Afirma el dret de faltar a la llei en nom del dret de no ésser víctima d'una injustícia.

Comparativament, a Castella: Anti-1.-La llei és la imposició de la voluntat absoluta de l'Autoritat sobre els governats. Anti-2.-El costum no té absolutament cap pes en relació a les lleis i al Dret. Anti-3.-Res pot justificar no complir la llei. Anti-4.-I encara menys, res pot justificar rebutjar la llei.".

Resulta impactant el diferent punt de vista català de la llei i la justícia, respecte del punt de vista castellà, que és el que ens han imposat des de 1714 (convertint-lo en punt de vista estadoespañol), primer militarment i després a través del sistema educatiu (encara que sigui EN català) i de les Universitats (encara que erròniament les adjectivem "catalanes"). I aquest és un bon exemple del diferent que era la visió catalana, del món i de tot, respecte de la visió de l'ocupant, que ens ha imposat i que, en la mesura -a precisar- en que l'hem fet nostra, ens marca com ocupats.

Considero, doncs, decisiu obrir un gran i profund debat per tal de recuperar el punt de vista català i enfortir-lo. I en la mesura que ho aconseguim, la visió catalana s'enfortirà i, simultàniament, la visió de l'ocupant disminuirà, d'igual manera que quan la llum s'enforteix, l'ombra minva.

Acabo d'escriure "Considero decisiu obrir un gran i profund debat per tal de recuperar el punt de vista català i enfortir-lo.". Aleshores, com recuperar i enfortir el punt de vista català? Aquesta és una tasca enorme després de més de 303 anys de GENOCIDI CATALÀ, en els que el genocidi ha avançat tant que la immensa majoria de catalans no saben que estem sent genocidats. O, suavitzant-ho agafant només una part d'aquest terrible camí, la immensa majoria de catalans no saben que estem presos des de 1714.

Poso només un fil a l'agulla i convido a tothom a implicar-se en establir quin és el punt de vista català. I aquest fil és la frase de N'Àngel Guimerà (1845-1924) "La llengua i la història són els botins més preuats a l'hora de sotmetre un poble".

Aquí és on comença el teu text. Pots clicar aquí i començar a escriure. Porro quisquam est qui dolorem ipsum quia dolor sit amet consectetur adipisci velit sed quia non numquam eius modi tempora incidunt ut labore et dolore magnam aliquam quaerat.

Superem el 27-O. Actuem per la "República del Principat de Catalunya"