OBRE LA TEVA MENT

Korčula

HEUS ACÍ UN INTENT D'AMAGAR LA NOSTRA HISTÒRIA, NI DE BON TROS REEIXIT

Moreska Korčula
Moreska Korčula
Moreska Korčula
Moreska Korčula
Morisca Gerri de la Sal (lleida)
Morisca Gerri de la Sal (lleida)
Morisca Gerri de la Sal (lleida)
Morisca Gerri de la Sal (lleida)

Korčula

HEUS ACÍ UN INTENT D'AMAGAR LA NOSTRA HISTÒRIA, NI DE BON TROS REEIXIT

La presencia catalana a la Mediterrània en la edat mitjana i moderna ha estat, encara és avui, amagada per part de la personal i econòmicament rendible "historiografia oficial" d'abans i del present. Sota histories, falsificades producte de la censura i de la manipulació es clar, com el que ens venen sota títols com "la Gran Armada Espanyola", entre moltes altres.

Vet aquí, però, que la cultura popular, molt tossuda en la explicació dels veritables fet succeïts, desarma qualsevulla mentida i tergiversació d'aquest malaltís intent de negar l'existència de la gran nació que fou Catalunya i que tornarem a ser molt properament en el moment que tornem a tenir el nostre propi Estat per explicar-la i defensar-la.

Heus ací que viatjant per l'Adriàtic, per la seva costa Dàlmata trobareu una preciosa Illa anomenada Korčula on cada any i des de fa segles, fins avui, es representa una obra teatralitzada a la manera de ball de sabres anomenat MORESKA ("Morisca") en quina pàgina Web es pot llegir:

"We do know for certain that it is one of the oldest traditional European dances still performed, and that records exist of it being danced in Lerida in 1156 in a form portraying a Christian and National victory over the Moors and their expulsion from Aragon."

La pàgina web esmentada d'aquesta illa de Korcula fa constar clarament que la dansa "Moreska" (Morisca) és "una de les més antigues danses tradicionals europees que encara s'està ballant" i que segons els documents existents , ja es ballava l'any 1156 a Lleida, retratant la victòria nacional i cristiana sobre els moros i la seva expulsió del gran regne de Catalunya.

Veure: https://www.korcula.net/naselja/korcula/moreska.htm

I Veure també:

https://www.croatia.org/crown/articles/9959/1/Moreska-in-Croatia-the-last-authentic-sword-dance-in-the-Mediterranean.html

Vet ací que el cert és, però, que cap fet cultural de fa tant i tant de temps, no arrelaria amb tanta força en aquells indrets si la presencia catalana (en aquesta cas també la Lleidatana) hagué estat poc important o de poca durada.

Heus ací , però, que a la bonica vila de Gerri de la Sal, el Pallars Sobirà (encara circumscripció de Lleida) des de fa anys és realitza en cada festa major l'anomena't Ball de la Morisca. Que segons ells mateixos citen:

Representació del Ball de la Morisca

El ball de la Morisca, és el ball típic de Gerri que es balla des de fa molts anys el diumenge de la Festa Major. Aquest ball el balla una sola parella amb el vestuari típic de l'època.

Després de representar l'obra comença el Ball de la Morisca, una vegada finalitzat, es tiren caramels des dels balcons de la plaça per a que els nen els agafin i s'acaba la festa amb una segona ballada de la Morisca, aquesta vegada per tota la gent que vulgui ballar-la.

Vet aquí també que a la ciutat de Lleida es celebra també la Festa de Moros i Cristians que segons ells diuen:

La tradició ens parla que la Festa de Moros i Cristians de Lleida pot ser la més antiga de l'estat, essent documentada l'any 1458 en motiu de la visita del rei Alfons el Magnànim. Després de 97 anys sense celebrar-se, es va reprendre l'any 1996 i ha esdevingut, ja, tota una tradició a les terres de Ponent.

Cada any se celebra amb tota la seva intensitat, majestuositat i solemnitat, amb desfilades de comparses de moros i de cristians amb els seus esplèndids vestits i armament.

Vet ací que "Els Moreskans" de Korčula , grup molt nombrós de persones, diuen que esser Moreskà es una manera de viure, una manera de veure el mon.... es clar és la manera estrictament respectuosa de veure un mon en llibertat individual i col·lectiva, de veure el mon, a la manera com els Catalans l'hem vist i el veiem tradicionalment des de sempre i avui també.

Heus ací que a d'adriàtic hi ha moltes mes petjades catalanes, els cognoms com Roca i altres son molt comuns; els noms de tots els estris marins, la Vela Llatina etc.

Vet ací que continuant el viatge trobareu una altra Illa, Lastovo, on per carnestoltes cremen el "pirata català" des de fa segles (però aquesta és una altra historia que te la seva explicació, un dia en parlarem).

Heus ací que l'associació " Els amics Croats de la Cultura Catalana" amb qui hem compartit importants estones conversant, explicant-los, a ells i a altres persones en conferències a la Universitat de Zagreb, Catalunya, la nostra veritable historia, la situació actual i on explicarem dintre de poques setmanes la "Cultura Popular Catalana", ens narraren ells per la seva iniciativa, que tenen constància que en la edat mitjana i moderna els comerciants de tota Europa entre ells, a l'hora de fer transaccions i en els seus normals diàlegs, l'idioma que parlaven era el Català, a Venècia per exemple. La llengua franca de la Mediterrània era la nostra, el Català.

Amb motiu d'aquests fets esmentats (fonamentalment MORISKA) el dies 20 I 21 d'Agost d'aquest 2011 serem a Gerri de la Sal per tal de gaudir, una altra vegada, de la contemplació dels bells paisatges del Pallars, de la bonica Vila, del Ball de la Morisca i a l'ensems per tal de parlar també de "La presencia Catalana a l'Adriàtic"

La veritable historia no es pot amagar, sempre hi ha racons plens de llibertat, tard o d'hora surt i es coneix la veritat.

Any 1988, acte de signatura del conveni de creació del Museu de Lleida
Any 1988, acte de signatura del conveni de creació del Museu de Lleida

EL MUSEU DE LLEIDA

Una realitat cultural ambiciosa realitzada

La veritable sensibilitat cultural i de fer país queda demostrada una vegada més, no més caldria tenir memòria per saber qui hi pensa o hi ha pensat, en aquest cas no gaire llunyana.

Vagi per endavant la meva més entusiasta i emotiva felicitació en constatar la realitat del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida i la meva gran satisfacció de veure feta una realitat, al menys en una part important, la "Illa Cultural" (Biblioteca, Arxiu i Museus....).

Vagi per endavant també el meu agraïment al Diari el Segre de Lleida pel tractament donat al fet aprofitant l'oportunitat de la inauguració del Museu. Evidentment el tractament esmentat feia i fa justícia al que gosaria dir es tracta de la infraestructura cultural més important per a Lleida dels darrers molts i molts anys.

La repercussió cultural és i serà molt i molt important per la ciutat de Lleida i en general per la nostra nació i un dels objectius que tota ciutat ha de tenir, que és el d'aconseguir ser "punt de referència", s'assolirà amb aquesta realitat. La repercussió també serà per tant econòmica en benefici de la nostra ciutat

El mes de setembre de l'any 1.987 el tinent d'alcalde de cultura en Jordi Marimón i jo mateix, en tant que Paer en Cap, varem ser rebuts solemnement en la seu de la Conselleria de Cultura en una reunió amb tots els directors generals d'aquest departament per tal de presentar-los-hi el "Pla Global de Cultura de Lleida". Aquest pla que contenia moltes novadores i ambicioses iniciatives va esser molt ben rebut pel Departament de Cultura. Una en especial va tenir una rebuda molt concreta, va esser el MUSEU de LLEIDA dintre del nostre concepte de l'anomenada "Illa Cultural". Varem posar fil a l'agulla tot seguit, no solament en aquest tema però si especialment en ell.

Aquella iniciativa va concretar-se l'any 1.988, el govern municipal de la paeria de Lleida, presidit per mi en tant que Paer en Cap, havia desenvolupat aquella iniciativa de tirar endavant l'esmentat punt del seu programa cultural, la "Illa Cultural". El tema recolzat amb fort entusiasme per la Generalitat de Catalunya (Govern Nacionalista), per la Diputació de Lleida (Govern Nacionalista), el Bisbat i el Consell Comarcal (Govern Nacionalista). Va materialitzar-se amb la signatura del corresponent conveni, acte de signatura presidit pel Molt Honorable President de La Generalitat de Catalunya en Jordi Pujol i Soley acompanyat del Honorable Joaquim Ferrer, Conseller de Cultura. Aquest conveni va provocar immediatament el continuar treballant amb la catalogació de les obres, la restauració de talles i llibres etc. etc.

La iniciativa de la Paeria d'aleshores seguia la idea de "per Lleida mai n'hi ha prou" i avui ens hem de felicitar de la realitat existent.

El anys posteriors la Paeria, governada pel PSC i pel Tripartit, no va exercir el seu deure, en aquest tema, no van fer de motor com calia i el tema va anar adormint-se. Clar! No havia estat idea seva i calia continuar amb la feina de "tapar" allò que no era idea pròpia i el tema s'ha endarrerit 20 anys, com sempre!

No més i de nou la iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va tornar a animar el projecte el 1.997. Tard però efectivament es va anant concretant el projecte. Unes preguntes: Quina aportació museística ha fet la Paeria? On és el Museu Morera per exemple? Si aquell primer conveni i els treballs posteriors esmentats i continuats no haguessin existit, aquells que ara ens volen arrabassar algunes de les obres que estan catalogades ja ho hagueren aconseguit.

Sí senyor, aquesta es la infraestructura cultural més important dels darrers 70 o 90 anys i que una idea pròpia i ambiciosa sigui una realitat m'omple de satisfacció. Recordo tristament encara un anomenat "manifest cultural" concebut en la Paeria governada pel PSC, que ens tractava de ser dels "país de les cols". El temps a anat demostrant qui tenia programa i model de ciutat i qui no. Entenc que sigui molt dur no voler reconèixer els errors i voler mantenir tapat durant anys projectes per sol fet de no ser propis. En moltes ocasions quant les idees i el projectes són bons, la realitat s'imposa a la crítica per la crítica. Vull reivindicar la autoria d'aquella idea que avui s'ha fet realitat per a l'equip de persones que hi van creure i que han lluitat per aquesta realitat d'avui.

De debò el dia que ens trobem de nou amb en Jordi Marimon, amb la Carme Torres, amb l'Eugeni Nadal i amb la resta de les persones d'aquell govern municipal del 1.988, recordarem amb satisfacció fortament emocional que el treball i la feina ben fets d'aleshores, com sempre passa, es vegi convertida en realitat avui al servei dels Lleidatans i de Catalunya

J. Manel Oronich i Miravet

Ex Paer en Cap de la Paeria de Lleida.

QUE ÉS PRIMER LA IDEOLOGIA O ELS PRINCIPIS I ELS SENTIMENTS


Convé molt i molt enterrar i erradicar postulats totalment fal·laços com:

Ser independent en política és un valor.

En política ser independent no és garantia de res si no tot el contrari. No més demostra la manca de compromís personal i col·lectiu a res i no més compromís en la pròpia bestia.

S'ha d'acabar amb el mèrit de no pertànyer a cap partit. Prou.

Sembla que no més te valor ser d'esquerres que tot i essent molt respectable és considera que en nom d'axó tot és correcte. Som molts que estrictament parlant no ho som, ni tampoc de dretes, senzillament som catalans (de centre per exemple) i el nostre sentiment d'independència és molt més profund i arrelat que molts dels que és defineixen no més d'esquerres. S'està veient que en la majoria dels casos molta part dels anomenats d'esquerres, primer son d'esquerres que independentistes. Greu error col·lectiu que no més cerca el benefici propi per tant no la solució col·lectiva.

Si perquè moltes d'aquestes anomenades esquerres fa temps que han renunciat a entendre què passa al món i per què passa (i en el cas de Catalunya ja han renunciat a defensar la veritable llibertat), i es limiten a teixir discursos incomprensibles, a llançar-los des del cim de la seva columna, i a bramar contra el poble ignorant que no els fa cas.

Demanar la dissolució del partit PdCat és un menyspreu i un greu insult a molta gent amb compromís de país i forta consciencia nacional i contingut identitari, molta i molta gent, que ja des de CDC va fer aquest immens esforç farcit de moltes nits sense dormir, farcit de molts sacrificis personals, farcit de costos personals i econòmics , esforç al servei del país, la cultura, la llengua, les tradicions, la pròpia identitat etz..................

Amb quin dret els anomenats independents exigeixen la dissolució. Ells no saben res d'aquest esmentat gran esforç puix no hi han participat mai i en molts casos son fruit precisament d'aquest esforç col·lectiu i individual de moltes persones. Si no sou d'acord amb la direcció és canvia i ja està.

Quant aquests "independents" ens critiquen els dic "quant jo era a Esterri d'Aneu amb el meu vehicle particular a les dues de la matinada (i em quedava dues hores de viatge fins a casa) defensant la llengua per exemple, on éreu vosaltres?

Em comés diversos errors greus, un ha estat anorrear CDC (ara el volen repetir) i l'altre fer una anomenada renovació dient que havia d'entrar no més gen jove en lloc de dir que havia d'entrar gent vàlida fossin joves o no, tot i respectant a més a més a les persones vàlides que ja hi eren i hi son, el resultat ha estat una manca de nivell polític (i jo crec que una manca de nivell personal també) total. La diferència de nivell amb altres èpoques és bestial i el que volen ara és anar fent i continuar amb l'eixamplament (enximplament) fent entrar a l'acció política menys nivell i menys concepte identitari cada dia. Pot ser que ens cal, es viure una llarga temporada en països lliures amb experiència positiva per la independència (ho han sabut fer i parlar menys, però jugant-se àdhuc la vida quan ha calgut) i amb consciència nacional forta. Soc tip tant dels espanyols com també dels catalanets inexperts.

Diuen que els autonomistes han marxat i marxen del PxDcat, el independentistes han marxat i marxen d'ER i els independents, o no saben on anar o és queden al sofà de casa opinant.

PUIGDEMONT

M.H. PRESIDENT

Antonio Alvarez-Solís és un dels periodistes i assagistes més brillants d'això que en diem l'Estat espanyol. Asturià de neixença, ara fa anys que viu entre Madrid i Euskadi -on l'adoren- però coneix, compren i estima sincerament Catalunya, on va passar-hi molts anys, i on va exercir, entre altres comeses, de redactor en cap de La Vanguardia - càrrec que abandonà per deiscrepancies ideològiques- i de director d'Interviu i d'Economia Mediterrània. Personalment vaig tenir l'honor que volgués ser el meu "padrí de promoció", a l'Escola de Periodisme del CIC, de la qual era professor. """

.SOBRE EL PRESIDENT (Article)

El presidente catalán, Sr. Puigdemont, será en la época actual el gobernante europeo que pase a la historia con capítulo propio. Los demás son gerentes de negocios, incluyendo a la Sra. Merkel, al Sr. Macron...

A mí el Sr. Puigdemont me recuerda a aquellos ingleses del siglo XIX que enseñaron a los ingleses a hacer política. Como catalán de adopción me siento orgulloso del «molt honorable».

Me queda poco para irme con la «Rosa de abril», pero triunfante o derrotado, lo haré con el Sr. Puigdemont en la memoria. Modestamente, irrelevantemente, pero propietario de la moral que sostiene la libertad de los pueblos y que hoy nos sirve de consuelo a los que la «democracia» ha dejado en manos de los antidisturbios.

Me complace su fortaleza interior, Sr. Puigdemont, en una hora en que todo ha de pasar por la caja de los «mercados», más bien féretro de la convivencia entre iguales. Yo voté por usted, aunque fuera imaginariamente, el 1-0. Me movilizó no solo mi carácter catalán, adquirido en una larga serie de años en Catalunya, en la que forjé familia e ilusiones, sino también me movilizaron los indestructibles hacedores del pensamiento mediterráneo, que quedaron impresos en el alma catalana mucho antes de que existiera Castilla o Aragón como abanderados de un modo de vivir que no complace mi terca entraña erasmista".

Antonio ALVAREZ-SOLÍS.

EXPERIÉNCIES BEN POC COMPLICADES

Mireu si n'és fàcil


Fou per allà l'any 1987, feia pocs dies que vaig ser elegit Paer en Cap de la Paeria de Lleida i en una de les primeres experiències vaig tenir que presidir una comissió corresponent a la signatura d'un contracte de compravenda d'una propietat immobiliaria (un edifici antic) que un matrimoni de vellets venien a la Paeria, la comissió era formada per:

Un notari, valencià o dels països catalans.

El secretari de l'Ajuntament.

Un altre alt funcionari de l'Ajuntament

El matrimoni esmentat

I Jo mateix.

Vaig fixar-me que ambdues persones del matrimoni estaven asseguts amb el cap cot.

En començar el notari a llegir l'escriptura de compravenda dient "En la ciudad de Lérida..." en aquell mateix moment vaig aixecar la sessió dient que no és preocupessin que la repetiríem en uns dies i vaig tranquil·litzar a la parella de venedors.

El secretari es quedà una mica sorprès, vaig reunir-me amb ell per tal de dir-li que des d'aleshores volia les escriptures en català.

Al cap de pocs dies varem repetir la reunió amb els mateixos participants i en començar el notari dient: A la ciutat de Lleida....., les dues persones venedores, venerables vellets, aixecaren el cap puix vaig captar que varen sentir-se a casa seva, quina cosa va provocar-me una gran satisfacció i emoció pel fet d'haver complert amb el meu deure.

Es tant senzill com aixó fer que la llengua catalana sigui prioritària en la nostra administració no més cal també exercir-ho, es clar que cal tenir aquesta inequívoca voluntat.

En altres ocasions, com que feia que els documents em fossin presentats abans, ells intentaven fer-los en castellà, ja ho intentaren ja, no se'n sortiren.

Defensar els nostres signes d'identitat de vegades és tan senzill com exercir de català i després tot funciona millor.

J. Manel Oronich i Miravet

Ex-Paer en Cap de Lleida

Veure:https://www.ara.cat/opinio/Gent-normal-problemes-reals_0_411558914.html

La líder del Sinn Féin: "La independència de Catalunya no serà vençuda als tribunals
La líder del Sinn Féin: "La independència de Catalunya no serà vençuda als tribunals

EXPERIENCIES BEN POC COMPLICADES

Fou per allà l'any 1987, feia pocs dies que vaig ser elegit Paer en Cap de la Paeria de Lleida i en una de les primeres experiències vaig tenir que presidir una comissió corresponent a la signatura d'un contracte de compravenda d'una propietat immobiliaria (un edifici antic) que un matrimoni de vellets venien a la Paeria, la comissió era formada per:

Un notari, valencià o dels països catalans.

El secretari de l'Ajuntament.

Un altre alt funcionari de l'Ajuntament

El matrimoni esmentat

I Jo mateix.

Vaig fixar-me que ambdues persones del matrimoni estaven asseguts amb el cap cot.

En començar el notari a llegir l'escriptura de compravenda dient "En la ciudad de Lérida..." en aquell mateix moment vaig aixecar la sessió dient que no és preocupessin que la repetiríem en uns dies i vaig tranquil·litzar a la parella de venedors.

El secretari es quedà una mica sorprès, vaig reunir-me amb ell per tal de dir-li que des d'aleshores volia les escriptures en català.

Al cap de pocs dies varem repetir la reunió amb els mateixos participants i en començar el notari dient: A la ciutat de Lleida....., les dues persones venedores, venerables vellets, aixecaren el cap puix vaig captar que varen sentir-se a casa seva, quina cosa va provocar-me una gran satisfacció i emoció pel fet d'haver complert amb el meu deure.

Es tant senzill com aixó fer que la llengua catalana sigui prioritària en la nostra administració no més cal també exercir-ho, es clar que cal tenir aquesta inequívoca voluntat.

En altres ocasions, com que feia que els documents em fossin presentats abans, ells intentaven fer-los en castellà, ja ho intentaren ja, no se'n sortiren.

Defensar els nostres signes d'identitat de vegades és tan senzill com exercir de català i després tot funciona millor.

J. Manel Oronich i Miravet

Ex-Paer en Cap de Lleida

© 2017 Col·lisió de Móns. Tots els drets reservats.
Optimitzat per Webnode
Fes la teva web gratuïtament!