CATALUNYA LLIURE


Moja Domovina

La meva pàtria

Hrvatski Band Aid - Band- Aid croat

L'any 1991, 168 cantants croats i una cinquantena d'organitzadors , es juntàren en condicions adverses per a crear aquesta cançó que el director de la TV croata , sense ni tant sols pensar-s'ho el va emetre en el principal telenotícies del 15 de setembre del 1991

Ni 20 ni 30, 168! i 50


Svakog dana mislim na tebe
Slušam vijesti, brojim korake
Nemir je u srcima, a ljubav u nama
Ima samo jedna istina
Svaka zvijezda sija za tebe
Kamen puca, pjesma putuje
Tisuću generacija noćas ne spava
Cijeli svijet je sada sa nama (sa nama)
Moja domovina, moja domovina
Ima snagu zlatnog žita
Ima oči boje mora
Moja zemlja Hrvatska
Moja domovina, moja domovina
Ima snagu zlatnog žita, ima oči boje mora
Moja zemlja Hrvatska
Svakog dana mislim na tebe
Slušam vijesti, brojim korake
Nemir je u srcima, a ljubav u nama
Ima samo jedna istina
Svaka zvijezda sija za tebe
Kamen puca, pjesma putuje
Tisuću generacija noćas ne spava
Cijeli svijet je sada sa nama (sa nama)
Moja domovina, moja domovina
Ima snagu zlatnog žita
Ima oči boje mora
Moja zemlja Hrvatska
Vratit ću se, moram doći
Tu je moj dom, moje sunce, moje nebo
Dobri dan se budi kao sreća osvaja
Ti si tu, sa nama (sa nama)
Moja domovina, moja domovina
Ima snagu zlatnog žita
Ima oči boje mora,
Moja zemlja Hrvatska
Ima snagu zlatnog žita
Ima oči boje mora,
Moja zemlja Hrvatska

Cada dia penso en tu

Escolto les notícies, compto els passos

La inquietud està en els cors, i l'amor està dins nostre.

Només hi ha una veritat

Cada estrella brilla per tu

La pedra s'esquerda, les cançons s'enlairen

Mil generacions no dormen aquesta nit

Tot el món és amb mi, està amb nosaltres

La meva pàtria, la meva pàtria

Té el poder del gra d'or

Té els ulls de color mar

El meu país Croàcia

La meva pàtria, la meva terra

Té el poder del gra daurat, té els ulls de color mar.

El meu país Croàcia

Cada dia penso en tu

Escolto les notícies, compto els passos

La inquietud està en els cors, i l'amor està dins nostre.

Només hi ha una veritat

Cada estrella brilla per tu

Esquerdes de pedra, viatges de cançons

Mil generacions no dormen aquesta nit

Tot el món és amb mi, és amb nosaltres

La meva pàtria, la meva terra

Té el poder del gra d'or

Té els ulls de color mar

El meu país Croàcia

Tornaré, he de venir

Hi ha la meva casa, el meu sol, el meu cel

El bon dia es desperta quan guanya la felicitat

Ets aquí, amb nosaltres, amb tots nosaltres

La meva pàtria, la meva pàtria

Té el poder del gra d'or

Té els ulls de color mar,

El meu país Croàcia

Té el poder del gra d'or

Té els ulls de color mar,

El meu país Croàcia

El comportament típic espanyol

El comportament típic espanyol

Una amiga croata ens envia axó

Tipično španjolsko ponašanje

Ovo nam šalje hrvatski prijatelj

Dragi prijatelji, jako sam ljuta. Volim ljude sa svih strana svijeta ali kulturne. Danas na Mirogoju su tri mlade Spanjolke dugo i glasno pricale da se nitko nije mogao pomoliti. Kako su sjedile na klupama blizu nase grobnice osobno sam ih zamolila na engleskom da budu tise i da se kod nas na groblje dolazi odati pocast pokojnicima. Jedna je rekla da su turistkinje i da su tu u setnji i nastavile jos glasnije i brze pricati. Kakva je to kultura? U cetvrtak nam se to godilo u busu sto vozi s Kaptola prema Britancu. Kad sam usla u bus jedna spanjolka je tako glasno, brzo, bez prestanka pricala da se putnici medusobno nisu mogli poudraviti. Bus bozi preko Zvijezde, Palainovke, Cmroka do moje stanice ( spanjolske ambasade). Ona je cijelo vrijeme glasno i brzo pricala. Sisla je i nastavila pricati hodajuci prema veleposlanstvu. Bus je manji i kad je silazila vozac i putnici su govorili: hvala Bogu . Nije mi jasno: zar se tako ponasaju ljudi kod tebe. Kako izdrzis

El comportament tipic espanyol

Una amiga croata ens envia aixó

Bon dia, estimats amics, estic molt enfadada. M'agrada la gent de tot el món, però bàsicament, si són gent civilitzada.

Avui al cementiri de Mirogoj, a prop meu, tres joves espanyoles xerrben molt i en veu molt alta tabt que ningú no podia resar. Mentre s'asseien als bancs proper a la nostra tomba, els vaig demanar personalment en anglès que fossin més discretes ja que nosaltres venim al cementiri a retre homenatge als nostrtes difunts resant. Em varen contestar que eren turistes i que estaven allà passejant i van continuar parlant encara més fort i més ràpidament. Jo em pregunto: però quin tipus de cultura és aquesta?!?

A més a més, després vaig agafar l'autobús que va des del Kàptol fins a la plaça Britànica. Quan vaig pujar a l'autobús, a dins em vaig trobar amb una dona espanyola que parlava sense parar tan fort i tant ràpid que els passatgers no podien ni saludar-se entre ells. Fins a casa meva - ubicada davant de l'ambaixada espanyola, l'autobús passa per Zvijezda, Palainovka, Cmrok, és un trajecte de ben bé uns 20 minuts fins a la meva estació i de l'ambaixada espanyola. Doncs aquesta dona no va tancar la boca i tot el temps parlava en veu molt alta i ràpidament. Al baixar de l'autobús i veient-la com continuava parlant caminant cap a l'ambaixada, tots els passatgers inclòs el conductor, a l'uníson varen exclamar: GRÀCIES A DÉU!!! No ho entenc: si aquesta és la manera de comportar-se dels espanyols, com es pot conviure amb la gent tant pesada i tant mal educada? El que sí que entenc ara encara millor és el perquè Catalunya es vol independitzar!


Una molt bonica historia.

Fa 28 anys (el 1993) una femella de cigonya fou trobada quant anava a pescar, pel conserge retirat a l'escola primària local Stjepan Vokić natural de la vila de Brodski Varos, amb una ala trencada per caçadors furtius que la van ferir i que va deixar restringides les seves capacitats de vol. En Stjepan la recollí i l'anomenà Malena i se la endú a casa seva, malgrat que intentà guarir-la la Malena no pogué volar mai més i pet tant no pogué emigrar cap al sud. Aleshores Stjepan Vokić li construí un niu sobre la teulada de la seva casa, amb plataformes per que pogués passejar i amb una escala per que pugues baixar a casa seva i fou cuidada per Stjepan cada hivern des d'aleshores.

Klepetan anidà en aquest niu el 2001 i des d'aleshores són parella estable. Cada any en Klepletan retornà al niu comú des del sud al costat de la seva companya Malena amb qui ha tingut 66 descendents.

RESUM D'AQUESTA HISTORIA:

Klepetan i Malena foren un parell de cigonyes blanques (Ciconia ciconia) que es feren famoses a Croàcia per les seves gestes romàntiques. Des del 2001, Klepetan ha volat cada primavera de Sud-àfrica a Brodski Varos prop de Slavonski Brod per aparellar-se amb Malena, que no podia volar a causa del ala trencada. El 2019, tothom pensava que Klepetan morií lluny, però el 2020 Klepetan encara va tornar a l'abril. Malena ha mort aques 29 de juny de 2021, posant fi a la seva història d'amor de 21 anys.


OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO