CATALUNYA LLIURE

                        ENERGIA ELÈCTRICA A CATALUNYA


ENERGIA ELÈCTRICA

CATALUNYA COM ESTAT PROPI : SERÀ DEPENDENT ENERGETICAMENT?

PER : Antoni Tahull Palacín, Enginyer Industrial. Consultor Energètic i Jaume Manel Oronich i Miravet Enginyer T. Industrial i empresari.

En el debat sobre les possibles conseqüències a Catalunya sobre el subministrament elèctric , sovint afloren opinions , ( àdhuc sostingudes per experts en el tema ) tot dient que el sistema elèctric català no té assegurada la cobertura de la demanda Eléctrica.

Alguns es basen en que efectivament ara , avui en que es dona la circumstancia de que Catalunya presenta un saldo anual importador des de el mercat Ibèric que ens subministra del ordre del 10 % de la nostra demanda.

Catalunya , disposa d'un conjunt equip generador més que suficient, sense necessitat de fer més instal·lacions de generació elèctrica, per a cobrir la demanda previsible d'ací al any 2020. Ara l'operador del Mercat Ibèric , manté equips instal·lats a Catalunya o aturats o a regim mínim que podrien generar energia a preus molt més reduïts .L'equip generador disponible a regim normal de funcionament comandat des de Catalunya i alimentant el mercat català li sobra potencia energia i gaudim d'una capacitat d'interconnexió absolutament extraordinària.

Alguns experts sostenen que Catalunya independent hauria de estar integrada en el Mercat Ibèric per tal de complir la normativa de la UE 27 . No es així , perquè a França, per exemple, Brussel·les ni ningú els obliga a estar lligades a un altre mercat d'energia més que el propi.

Catalunya , que ara pertany a un mercat que ja es el tercer més car en ordre de preus a la UE27 i encara els preus tenen que pujar més per poder eixugar el " dèficit tarifari " generat per la mala política energètica dels espanyols (PP i PSOE), podria gaudir d'energia elèctrica a preus situats entre el 5 mes baixos de la UE27. L'avantatge competitiva que axó suposaria tant per la industria com pels serveis i els particulars a Catalunya li permetria situar-se en quotes altíssimes de capacitat exportadora i d'abaratiment de serveis turístics entre altres.

La preocupació molt estesa sobre que la propietat actual de la generació , de la xarxa de transport , així com de la distribució , no es preocupant . Els que tenim experiència en control i conducció de xarxes elèctriques , que coneixem be les de Catalunya , sabem que gaudim de bons equips, bona xarxa de transport i una xarxa de distribució que cal millorar i un cop assumida pel Govern d ela Generalitat la capacitat d'establir la regulació de l'activitat dels operadors elèctrics , no es té que plantejar problemes. El sistema elèctric en illa serà l'Ibèric i no pas el Català . Si des de Madrid volguessin jugar brut ells i perdrien més, puix nosaltres tindríem la clau de les interconnexions amb França.

La dependència de recursos exteriors es evident ara i després d'assolir la condició d'estat propi . Però el sistema elèctric català , que gaudeix d'una capacitat de producció de les seves centrals nuclears de quasi el 50 % de la demanda, el subministrament del combustible nuclear ( urani enriquit ) està assegurat per França , on s'acaba de inaugurar una planta d'enriquiment que no es previsible que entri en inestabilitat política com es el cas dels països majoritàriament subministrador del petroli i del gas natural.

El sistema elèctric Català es molt més sostenible que l'Ibèric i gaudeix d'un índex d'emissions de CO2 de uns 150 grams / kwh , quant l'espanyol es de 250 grams/ kwh.

Problemes poden sorgir : Les discussions sobre el dèficit tarifari , sobre els fons pel emmagatzemant dels residus nuclears , l explotació dels rius fronterers ( Ebre i Noguera Ribagorçana ), però seran fàcilment solucionables.

Per a nosaltres el repte més important es arribar a establir una bona regulació de les activitats : generació , transport , distribució i comercialització . Els oligopolis actuals dels tres primers exigeixen no caure en errors com el comesos pel sistema espanyol en els darrers anys que s'han escapat de les mans de Governs tant del PP com del PSOE.

I el tant pregonat principi del 20/20/20 fixat per Brussel·les , on el factor més decisiu com es el de l'eficiència energètica a Catalunya per moltes raons podrem ser i serem capdavanters a la UE.

Si som capaços de preparar amb seny la transició, com ja estem començant a fer, l'energia Eléctrica a Catalunya pot ser també un factor importantissim de competitivitat.

Per tant cal que actuem amb seny i amb anticipació . Per la transició si es que volem aprofitar be les avantatges que tenim fa falta temps . L' improvisació o les decisions equivocades , com alguns dogmàtics pregonen en podrien fer perdre la " pole position " de que gaudim en el mercat elèctric.

PER ALTRA BANDA

II

Degut a la protecció a les energies renovables que marca Espanya, Catalunya és veu abocada a comprar a Espanya 5.000 Gwh cada any d'energia elèctrica d'aquestes característiques (bàsicament, si no totalment de procedència eòlica estatal) mentre les centrals de cicle combinat existents a al nostre país funcionen una mitjana de 1.500 h a l'any en lloc de les 6.000 hores que haurien de funcionar normalment per fer-les rendibles. Tot això degut a la obligació preferent de fer us de la energia elèctrica provinent de les energies renovables que marca la legislació Espanyola.

Essent la situació energètica catalana la següent:

Capacitat generació actual de les centrals de transformació (producció com és coneix popularment) : 73 Twh/any (Terawatts)

Demanda utilitzada el 2010: 48 Twh/any

Sobrant de capacitat Catalana: 73 - 48 = 25 Twwh/any

Preu de cicle combinat funcionant actualment 1500 hores/any :110 €/Mwh (Megawatts)

Preu de cicle combinat a rendiment normal o sia 6.000 hores/any : 55 €/Mwh

Preu mig de l'energia generada en centrals clàssiques (hidràulica, carbó, nuclear, cicle combinat etz...) : de 43 a 45 €/Mwh

Preu de les energies de generació renovable:

Eòlica (que comprem gairebé tota per

obligació ) : 77 €/Mwh

Cogeneració: 80 €/Mwh

Fotovoltaica: 320 €/Mwh

Si fóssim independents avui ja, tindríem els següent beneficis, entre altres:

.- Assegurat els subministrament puix podem disposar d'una capacitat de 73 Terawattsh/any en front d'una demanda de 48 Terawattsh/any

.- A "grosso modo" Un estalvi de (5.000.000 x 77) - (5.000.000 x 55) = 110.000.000 € / any.

NOTA:

Articles de fa 5 o sis anys, bons avui, la situació per Catalunya encara és millor o pitjor avui.


Moja Domovina

La meva pàtria

Hrvatski Band Aid - Band- Aid croat

L'any 1991, 168 cantants croats i una cinquantena d'organitzadors , es juntàren en condicions adverses per a crear aquesta cançó que el director de la TV croata , sense ni tant sols pensar-s'ho el va emetre en el principal telenotícies del 15 de setembre del 1991

Ni 20 ni 30, 168! i 50


Svakog dana mislim na tebe
Slušam vijesti, brojim korake
Nemir je u srcima, a ljubav u nama
Ima samo jedna istina
Svaka zvijezda sija za tebe
Kamen puca, pjesma putuje
Tisuću generacija noćas ne spava
Cijeli svijet je sada sa nama (sa nama)
Moja domovina, moja domovina
Ima snagu zlatnog žita
Ima oči boje mora
Moja zemlja Hrvatska
Moja domovina, moja domovina
Ima snagu zlatnog žita, ima oči boje mora
Moja zemlja Hrvatska
Svakog dana mislim na tebe
Slušam vijesti, brojim korake
Nemir je u srcima, a ljubav u nama
Ima samo jedna istina
Svaka zvijezda sija za tebe
Kamen puca, pjesma putuje
Tisuću generacija noćas ne spava
Cijeli svijet je sada sa nama (sa nama)
Moja domovina, moja domovina
Ima snagu zlatnog žita
Ima oči boje mora
Moja zemlja Hrvatska
Vratit ću se, moram doći
Tu je moj dom, moje sunce, moje nebo
Dobri dan se budi kao sreća osvaja
Ti si tu, sa nama (sa nama)
Moja domovina, moja domovina
Ima snagu zlatnog žita
Ima oči boje mora,
Moja zemlja Hrvatska
Ima snagu zlatnog žita
Ima oči boje mora,
Moja zemlja Hrvatska

Cada dia penso en tu

Escolto les notícies, compto els passos

La inquietud està en els cors, i l'amor està dins nostre.

Només hi ha una veritat

Cada estrella brilla per tu

La pedra s'esquerda, les cançons s'enlairen

Mil generacions no dormen aquesta nit

Tot el món és amb mi, està amb nosaltres

La meva pàtria, la meva pàtria

Té el poder del gra d'or

Té els ulls de color mar

El meu país Croàcia

La meva pàtria, la meva terra

Té el poder del gra daurat, té els ulls de color mar.

El meu país Croàcia

Cada dia penso en tu

Escolto les notícies, compto els passos

La inquietud està en els cors, i l'amor està dins nostre.

Només hi ha una veritat

Cada estrella brilla per tu

Esquerdes de pedra, viatges de cançons

Mil generacions no dormen aquesta nit

Tot el món és amb mi, és amb nosaltres

La meva pàtria, la meva terra

Té el poder del gra d'or

Té els ulls de color mar

El meu país Croàcia

Tornaré, he de venir

Hi ha la meva casa, el meu sol, el meu cel

El bon dia es desperta quan guanya la felicitat

Ets aquí, amb nosaltres, amb tots nosaltres

La meva pàtria, la meva pàtria

Té el poder del gra d'or

Té els ulls de color mar,

El meu país Croàcia

Té el poder del gra d'or

Té els ulls de color mar,

El meu país Croàcia

El comportament típic espanyol

El comportament típic espanyol

Una amiga croata ens envia axó

Tipično španjolsko ponašanje

Ovo nam šalje hrvatski prijatelj

Dragi prijatelji, jako sam ljuta. Volim ljude sa svih strana svijeta ali kulturne. Danas na Mirogoju su tri mlade Spanjolke dugo i glasno pricale da se nitko nije mogao pomoliti. Kako su sjedile na klupama blizu nase grobnice osobno sam ih zamolila na engleskom da budu tise i da se kod nas na groblje dolazi odati pocast pokojnicima. Jedna je rekla da su turistkinje i da su tu u setnji i nastavile jos glasnije i brze pricati. Kakva je to kultura? U cetvrtak nam se to godilo u busu sto vozi s Kaptola prema Britancu. Kad sam usla u bus jedna spanjolka je tako glasno, brzo, bez prestanka pricala da se putnici medusobno nisu mogli poudraviti. Bus bozi preko Zvijezde, Palainovke, Cmroka do moje stanice ( spanjolske ambasade). Ona je cijelo vrijeme glasno i brzo pricala. Sisla je i nastavila pricati hodajuci prema veleposlanstvu. Bus je manji i kad je silazila vozac i putnici su govorili: hvala Bogu . Nije mi jasno: zar se tako ponasaju ljudi kod tebe. Kako izdrzis

El comportament tipic espanyol

Una amiga croata ens envia aixó

Bon dia, estimats amics, estic molt enfadada. M'agrada la gent de tot el món, però bàsicament, si són gent civilitzada.

Avui al cementiri de Mirogoj, a prop meu, tres joves espanyoles xerrben molt i en veu molt alta tabt que ningú no podia resar. Mentre s'asseien als bancs proper a la nostra tomba, els vaig demanar personalment en anglès que fossin més discretes ja que nosaltres venim al cementiri a retre homenatge als nostrtes difunts resant. Em varen contestar que eren turistes i que estaven allà passejant i van continuar parlant encara més fort i més ràpidament. Jo em pregunto: però quin tipus de cultura és aquesta?!?

A més a més, després vaig agafar l'autobús que va des del Kàptol fins a la plaça Britànica. Quan vaig pujar a l'autobús, a dins em vaig trobar amb una dona espanyola que parlava sense parar tan fort i tant ràpid que els passatgers no podien ni saludar-se entre ells. Fins a casa meva - ubicada davant de l'ambaixada espanyola, l'autobús passa per Zvijezda, Palainovka, Cmrok, és un trajecte de ben bé uns 20 minuts fins a la meva estació i de l'ambaixada espanyola. Doncs aquesta dona no va tancar la boca i tot el temps parlava en veu molt alta i ràpidament. Al baixar de l'autobús i veient-la com continuava parlant caminant cap a l'ambaixada, tots els passatgers inclòs el conductor, a l'uníson varen exclamar: GRÀCIES A DÉU!!! No ho entenc: si aquesta és la manera de comportar-se dels espanyols, com es pot conviure amb la gent tant pesada i tant mal educada? El que sí que entenc ara encara millor és el perquè Catalunya es vol independitzar!


Una molt bonica historia.

Fa 28 anys (el 1993) una femella de cigonya fou trobada quant anava a pescar, pel conserge retirat a l'escola primària local Stjepan Vokić natural de la vila de Brodski Varos, amb una ala trencada per caçadors furtius que la van ferir i que va deixar restringides les seves capacitats de vol. En Stjepan la recollí i l'anomenà Malena i se la endú a casa seva, malgrat que intentà guarir-la la Malena no pogué volar mai més i pet tant no pogué emigrar cap al sud. Aleshores Stjepan Vokić li construí un niu sobre la teulada de la seva casa, amb plataformes per que pogués passejar i amb una escala per que pugues baixar a casa seva i fou cuidada per Stjepan cada hivern des d'aleshores.

Klepetan anidà en aquest niu el 2001 i des d'aleshores són parella estable. Cada any en Klepletan retornà al niu comú des del sud al costat de la seva companya Malena amb qui ha tingut 66 descendents.

RESUM D'AQUESTA HISTORIA:

Klepetan i Malena foren un parell de cigonyes blanques (Ciconia ciconia) que es feren famoses a Croàcia per les seves gestes romàntiques. Des del 2001, Klepetan ha volat cada primavera de Sud-àfrica a Brodski Varos prop de Slavonski Brod per aparellar-se amb Malena, que no podia volar a causa del ala trencada. El 2019, tothom pensava que Klepetan morií lluny, però el 2020 Klepetan encara va tornar a l'abril. Malena ha mort aques 29 de juny de 2021, posant fi a la seva història d'amor de 21 anys.


OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

© 2017 Col·lisió de Móns. Tots els drets reservats.
Optimitzat per Webnode
Fes la teva web gratuïtament!