Informacions especials

Aquest dia rebo aquesta sol.licitud:

Enviats: Dimecres, 6 Juliol de 2022 12:59:40
Assumpte: Especial 40è aniversari Diari Segre

Benvolgut Sr. Manel Oronich,

Aquest any, el diari Segre celebra el seu 40è aniversari, per aquest motiu editarem un número especial commemoratiu de la efemèride en el que recollirem diferents articles sobre la transformació de la nostra societat i els canvis experimentats en tots els àmbits durant aquests 40 anys. L'especial es publicarà durant el mes d'octubre.

L'article, de 1.300 caràcters i amb un titular de 40 caràcters màxim, espais inclosos, hauria de ser a les nostres mans abans del 15 de setembre i el podeu enviar a pjovellar@segre.com . Ens pot adjuntar una fotografia, la qual es publicarà juntament amb l´article.

Tot confiant amb la vostra col·laboració com a ex-alcalde de la ciutat de Lleida, rebeu una cordial salutació,

Patricia Jovellar Capdevila
Diari Segre S.L.U.

Veient la oferta fel diari Segre de fer-los-hi un article pel seu 40é aniversari pensava dir-los-hi:

Pensant en la vostra proposta i com sigui que no es "virtut" meva la hipocresia, tot recordant el sectari i polititzat maltractament que aquest mitja i qualcuns "professionals" no arrelats a la nació catalana em vàrem dispensar en aquella època, cosa que ja havia oblidat i vull mantenir fora del meus records, he decidit declinar el vostre oferiment per simple neteja mental.

Després vaig repensar-ho i vaig fer l'article i en enviar-lo em digueren que era massa extens. Vaig dir-los que ho deixéssim estar però degut a la insistència de la subdirecció i al fet de disculpar-se (entenc Jo, desprès de 30 anys però ) del comportament de la època, "no hi vàrem tenir res a veure" m'ha dit, i a la seva oferta d'elaborar ells un resum l'article s'ha fet.

Tot ha quedat en el resum indicat al final d'aquesta inicial proposta.

L'article original

La importància de l'embolcall.

Com veiem els fets succeïts en el passat depèn en molta part de l'embolcall en el que et trobes quant els mires a l'hora de recordar-los.

No fa pas massa dies tenia una conversa Telefònica amb un bon amic, ell a Lleida i jo a Zagreb, ell em parlava de la situació de la política catalana actual i opinava sobre el que passa a Catalunya i a Lleida i en un moment determinat em digué:

Tu com ho veus?

La meva resposta fou:

Estic mirant des del balcó de casa i veig un país lliure i independent!

L'aire sembla més net!

La sensació és molt satisfactòria, em sento lliure!

La meva opinió influenciada per un embolcall de llibertat és molt clara i dura, ara mateix ho veig......força trist, decebedor, de molt poc o cap nivell polític i massa ridícul.

Avui penso que el més important que hem de fer és sentir-nos lliures, primer anímicament, puix sense la sensació de llibertat no hi ha res ni tan sols la mínima creativitat.

Vist des d'aquest embolcall qualcuns dels records dels fets viscuts a Lleida en aquells anys que vaig tenir l'honor d'exercir, no simultàniament però, de delegat del govern de la Generalitat, de diputat al Parlament de Catalunya i de Paer en Cap, et fan donar molta més importància a allò que no hi seria, que no existiria, sense les pròpies i personals aportacions.

A més a més de dos ponts nous sobre el Segre, degut al nou embolcall creat, van haver-hi moltes d'aquestes aportacions que impulsaren nova creativitat impulsant nou desenvolupament. No més en referiré dues puix no s'acabaria mai.

Dues recordances:

Una important aportació fou MUSEU DELLEIDA DIOCESÀ I COMARCAL.

No respectar o no tenir memòria històrica, te poc futur.

Desprès de la ingent feina feta pel bisbe Messeguer , molt i molt important, encara que no més cultural (que Déu n'hi do) sense cap implicació de la corresponent de intel·ligència emocional nacional i per tant eliminant la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments de pertanyenca.

Tots els pobres intents de fer un museu, com Lleida és mereixia, fallaren estrepitosament puix cap persona responsable institucional ni cap entitat (ni la de Paeria, ni de l'Ajuntament, ni de la Diputació, ni de l'estat, ni ..............ni la fal·làcia de l'anomenat "leridanismo" (auto negació de la pròpia intel·ligència emocional) com tampoc per "lleidatanisme mal entès" no van adonar-se'n de la importància que després s'ha demostrat que té aquesta qüestió per Lleida, per Catalunya i pels Països Catalans. De fet , en fallar el contingut nacional, la consciència de país, en resum el nacionalisme identitari, aleshores falla tot.

"Sense la Consciència Nacional, la terra és un paisatge, la història és un fantasma, el dret és una rutina, la llengua és una varietat fonètica." A. Rovira i Virgili.

El dels castellans esdevinguts nacionalistes espanyols no ha fallat.

Un museu no és no més un edifici, una exposició i unes obres, que també. El que és pretenia, com ha estat, era que Lleida, entre altres objectius, esdevingués PUNT DE REFERÈNCIA CULTURAL, un punt fort d'atracció a i per Catalunya i a i pels Països Catalans inclosa la Catalunya de la Franja de ponent i és clar també la Catalunya Nord.

Hi han persones amb veritable sensibilitat nacional i cultural que defensem que aquesta fita, idea de l'anterior paràgraf, era tant avançada que molta gent i sobretot una part ampla de la classe política, a les hores a la oposició a Lleida, no podia (o no volia) entendre, car el tema els superava de molt.

Per fi, i ja fou hora, el 1988 un programa de política cultural del nacionalista català govern de la Paeria de Lleida encapçalat pel Paer en Cap amb suficient consciencia nacional, que tenia les idees clares també sobre aquesta qüestió, inclogué en la seva política cultural, entre altres, el tema del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Tot allò positiu esdevingut a posteriori té aquest origen i no altre.

Vista i coneguda la importància del fet. els castellans esdevinguts nacionalistes espanyols i els seus amics i seguidors incondicionals, els actuals polítics aragonesos i els col·laboradors interns , no han fallat realitzant les seves imperialistes intencions de robar i espoliar propietats catalanes consolidades.

L'origen del Museu de Lleida, Comarcal i Diocesà actual, neix el 1.988 per iniciativa de La Paeria de Lleida d'aleshores, i més concretament del Paer en Cap i d'En Jordi Marimón (E.P.D.) , axó es així, no reconèixer-ho és oblidar i renegar dels orígens i així ha anat.

Si no et respectes a tu mateix no et queixis si els altres tampoc ho fan.

La web del museu no ho accepta (per obra i gràcia dels del PSC i els "tristspartits", però avui continuen amagant el veritable origen) i passa el que passa.

Aragó pateix, des de fa segles, una enorme adversitat envers Catalunya. De fet, la historia ens brinda nombrosos episodis d'una relació tensa entre els dos territoris, no només en els últims anys, sinó també en el passat, com la protagonitzada pel rei Pere III, el Cerimoniós, anomenat també "el del Punyalet". L'àlies li ve donat perquè sempre portava un punyal a la faixa, però també pel fet que la noblesa aragonesa a les Corts a Saragossa l'any 1339, el van amenaçar, fins i tot amb armes, i mig segrestat va ser obligat a signar uns documents per salvar la vida, que beneficiaven els interessos aragonesos. Un cop alliberat, en arribar al Castell del Rei a Lleida, va agafar el seu punyal i va estripar els pergamins signats a Saragossa. Els aragonesos s'aixecarien en armes, però la seva rebel·lió va ser esclafada a la Batalla d'Èpila (21 de juliol de 1348).

Però si Aragó té un complex, crec que els governants de Lleida i de Catalunya posteriors als governs nacionalistes, han fet gala de deixadesa de les seves funcions. El silenci, o les fluixes i porugues manifestacions dels darrers temps des de la Paeria i des de la Diputació, són esglaiadores i s'han convertit en testimonis muts de l'espoli patit aquella primera setmana de març del 2021. Més greu és encara el que veiérem des de la Generalitat amb un president en funcions, que tenia molts punts per acabar sent el màxim dirigent català de la nova legislatura (com ha estat).

Per acabar aquest escrit voldria fer esment a l'altra senzilla i colpidora recordança:

Mireu si n'és de fàcil

Fou per allà l'any 1987, pocs dies després de ser elegit Paer en Cap en una de les primeres experiències fou presidir una comissió corresponent a la signatura d'una escriptura contracte de compravenda d'una propietat immobiliària (un edifici antic) que un matrimoni de vellets venien a la Paeria, la comissió era formada per:

Un notari, valencià o dels països catalans.

El secretari de l'Ajuntament.

Un altre alt funcionari de l'Ajuntament

El matrimoni esmentat

I Jo mateix en tant que Paer en Cap.

Vaig fixar-me que ambdues persones del matrimoni estaven asseguts amb el cap cot.

En començar el notari a llegir l'escriptura de compravenda dient "En la ciudad de Lérida..." en aquell mateix moment vaig aixecar la sessió dient que no és preocupessin que és repetiria en uns dies i vaig tranquil·litzar a la parella de venedora.

El secretari es quedà una mica sorprès, vaig reunir-me amb ell per tal de dir-li que des d'aleshores volia totes les escriptures en català.

Als pocs dies repetirem la reunió amb els mateixos participants i en començar el notari dient: A la ciutat de Lleida....., les dues persones , venerables vellets, aixecaren el cap puix vaig captar que varen sentir-se a casa seva, quina cosa va provocar-me una gran satisfacció i emoció pel fet d'haver complert amb el meu deure.

Defensar els nostres signes d'identitat de vegades és tan senzill com exercir de català i després tot funciona millor.

Jaume Manel Oronich i Miravet.

Ex-Paer en Cap de Lleida.

Nota:

En les fotos hi ha els impulsors, signants del conveni de creació del museu, junt al iniciador principal de tot el tema, el Paer en Cap de Lleida el 1.988.

El resum que quedarà:

La importància de l'embolcall.

Com veiem els fets succeïts en el passat depèn en molta part de l'embolcall en el que et trobes quant els mires a l'hora de recordar-los. Vist des d'un embolcall de llibertat qualcuns dels records dels fets viscuts a Lleida en aquells anys que vaig tenir l'honor d'exercir, no simultàniament però, de delegat del govern de la Generalitat, de diputat al Parlament de Catalunya i de Paer en Cap, et fan donar molta més importància a allò que no hi seria, que no existiria, sense les pròpies i personals aportacions. A més a més de dos ponts nous sobre el Segre entre altres fets, degut al nou embolcall creat, van haver-hi moltes d'aquestes aportacions que despertaren noves creativitats impulsant nou desenvolupament. No més en referiré una més puix no s'acabaria mai. Una important aportació fou El MUSEU DELLEIDA DIOCESÀ I COMARCAL.

Desprès de la ingent feina feta pel bisbe Messeguer , molt i molt important, tots els pobres intents de fer un museu, com Lleida és mereixia, fallaren estrepitosament puix cap persona responsable institucional ni cap entitat no van adonar-se'n de la importància que després s'ha demostrat que té aquesta qüestió per Lleida, per Catalunya i pels Països Catalans. De fet , en fallar el contingut nacional, la consciència de país, en resum el nacionalisme identitari, aleshores falla tot. L'origen del Museu de Lleida, Comarcal i Diocesà actual (sense l'espoli patit), neix el 1.988 per iniciativa de La Paeria de Lleida d'aleshores, i més concretament del Paer en Cap i d'En Jordi Marimón (E.P.D.) , axó es així, no reconèixer-ho és oblidar i renegar dels orígens i així ha anat.

"Sense la Consciència Nacional, la terra és un paisatge, la història és un fantasma, el dret és una rutina, la llengua és una varietat fonètica." A. Rovira i Virgili.

0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000


HEUS ACÍ UN INTENT D'AMAGAR LA NOSTRA HISTÒRIA, NI DE BON TROS REEIXIT

HEUS ACÍ UN INTENT D'AMAGAR LA NOSTRA HISTÒRIA, NI DE BON TROS REEIXIT

(Encara que en part aconseguit)

La presencia catalana a la Mediterrània en la edat mitjana i moderna ha estat, encara és avui, amagada per part de la personal i econòmicament rendible "historiografia oficial" d'abans i del present. Sota histories, falsificades producte de la censura i de la manipulació es clar, com el que ens venen sota títols com "la Gran Armada Espanyola", entre moltes altres.

Vet aquí, però, que la cultura popular, molt tossuda en la explicació dels veritables fet succeïts, desarma qualsevulla mentida i tergiversació d'aquest malaltís intent de negar l'existència de la gran nació que fou Catalunya i que tornarem a ser molt properament en el moment que tornem a tenir el nostre propi Estat per explicar-la i defensar-la.

Heus ací que viatjant per l'Adriàtic, per la seva costa Dàlmata trobareu una preciosa Illa anomenada Korcula on cada any i des de fa segles, fins avui, es representa una obra teatralitzada a la manera de ball de sabres anomenat MORESKA ("Morisca") en quina pàgina Web es pot llegir:

"We do know for certain that it is one of the oldest traditional European dances still performed, and that records exist of it being danced in Lerida in 1156 in a form portraying a Christian and National victory over the Moors and their expulsion from Aragon."

(Catalònia)

La pàgina web esmentada d'aquesta illa de Korcula fa constar clarament que la dansa "Moreska" (Morisca) és "una de les més antigues danses tradicionals europees que encara s'està ballant" i que segons els documents existents , ja es ballava l'any 1156 a Lleida, retratant la victòria nacional i cristiana sobre els moros i la seva expulsió del gran regne de Catalunya.

Veure: https://www.korcula.net/naselja/korcula/moreska.htm

I Veure també:

https://www.croatia.org/crown/articles/9959/1/Moreska-in-Croatia-the-last-authentic-sword-dance-in-the-Mediterranean.html

Vet ací que el cert és, però, que cap fet cultural de fa tant i tant de temps, no arrelaria amb tanta força en aquells indrets si la presencia catalana (en aquesta cas també la Lleidatana) hagué estat poc important o de poca durada.

Heus ací , però, que a la bonica vila de Gerri de la Sal, el Pallars Sobirà (encara circumscripció de Lleida) des de fa anys és realitza en cada festa major l'anomena't Ball de la Morisca. Que segons ells mateixos citen:

Representació del Ball de la Morisca

El ball de la Morisca, és el ball típic de Gerri que es balla des de fa molts anys el diumenge de la Festa Major. Aquest ball el balla una sola parella amb el vestuari típic de l'època.

Després de representar l'obra comença el Ball de la Morisca, una vegada finalitzat, es tiren caramels des dels balcons de la plaça per a que els nen els agafin i s'acaba la festa amb una segona ballada de la Morisca, aquesta vegada per tota la gent que vulgui ballar-la.

Vet aquí també que a la ciutat de Lleida es celebra també la Festa de Moros i Cristians que segons ells diuen:

La tradició ens parla que la Festa de Moros i Cristians de Lleida pot ser la més antiga de l'estat, essent documentada l'any 1458 en motiu de la visita del rei Alfons el Magnànim. Després de 97 anys sense celebrar-se, es va reprendre l'any 1996 i ha esdevingut, ja, tota una tradició a les terres de Ponent.

Cada any se celebra amb tota la seva intensitat, majestuositat i solemnitat, amb desfilades de comparses de moros i de cristians amb els seus esplèndids vestits i armament.

Vet ací que "Els Moreskans" de Korcula, grup molt nombrós de persones, diuen que esser Moreskà es una manera de viure, una manera de veure el mon.... es clar és la manera estrictament respectuosa de veure un mon en llibertat individual i col·lectiva, de veure el mon, a la manera com els Catalans l'hem vist i el veiem tradicionalment des de sempre i avui també.

Heus ací que a d'adriàtic hi ha moltes mes petjades catalanes, els cognoms com Roca i altres son molt comuns; els noms de tots els estris marins, la Vela Llatina etc.

Vet ací que continuant el viatge trobareu una altra Illa, Lastovo, on per carnestoltes cremen el "pirata català" des de fa segles (però aquesta és una altra historia que te la seva explicació, un dia en parlarem).

Heus ací que l'associació " Els amics Croats de la Cultura Catalana" amb qui hem compartit importants estones conversant, explicant-los, a ells i a altres persones en conferències a la Universitat de Zagreb, Catalunya, la nostra veritable historia, la situació actual i on explicarem dintre de poques setmanes la "Cultura Popular Catalana", ens narraren ells per la seva iniciativa, que tenen constància que en la edat mitjana i moderna els comerciants de tota Europa entre ells, a l'hora de fer transaccions i en els seus normals diàlegs, l'idioma que parlaven era el Català, a Venècia per exemple. La llengua franca de la Mediterrània era la nostra, el Català.

Amb motiu d'aquests fets esmentats (fonamentalment MORISKA) el dies 20 I 21 d'Agost del 2011 fórem a Gerri de la Sal per tal de gaudir, una altra vegada, de la contemplació dels bells paisatges del Pallars, de la bonica Vila, del Ball de la Morisca i a l'ensems per tal de parlar també de "La presencia Catalana a l'Adriàtic"

La veritable historia no es pot amagar, sempre hi ha racons plens de llibertat, tard o d'hora surt i es coneix la veritat.

De la mateixa manera que la major part (gairebé tots) els catalans que he conegut caminant per Zagreb i per tot Croàcia no saben que en aquesta ciutat hi ha una delegació del govern de Catalunya, una ambaixada, també els catalans que han visitat aquestes esmentades illes, n'he conegut més d'un tant a Croàcia, a Zagreb com a Barcelona, no saben aquests fets tant importants de l'expansió de la nostra cultura.

Per aquests fet i en general crec molt important, molt i molt, que sobre tot les criatures que visitin Croàcia visquin aquestes realitats gaudint d'aquestes oportunitats inoblidables,

Jaume Manel Oronich i Miravet.

Empresari.

Ex Paer en Cap de Lleida.

Ex diputat al Parlament de Catalunya.

Ex delegat de la Generalitat a Lleida.



LA NOSTRA VERITABLE HISTORIA

No se d'on ni quant m'han arribat aquestes frases:

Son els vencedors els que escriuen la historia.

Però els vençuts son els que la fan.

I quant aquests la comencen a escriure amb rigor i fidelitat als fets, deixen de ser vençuts i comencen a guanyar la seva llibertat.

Vull afegint-hi:

La historia que ens han explicat, i encara avui ens expliquen, a les escoles, als instituts i a les universitats i aquella que fan córrer els mitjans espanyolistes, ès en una percentatge molt elevat, més del 80%, una manipulació, mentides i falsedats i el 10% restant cal posar-ho en qüestió.

Benauradament avui ja hi ha investigadors com l'equip d'en Jordi Bilbeny d l'INH o En Francesc Maspons i Anglasell entre d'altres que estan demostrant això i el que diu el tercer paràgraf d'aquest escrit.

Que quant els vençuts comencem a escriure la història amb rigor i fidelitat als fets, nosaltres deixem de ser vençuts i comencem a guanyar la nostra llibertat, com ja estem fent.

1714

Commemorant proclamació 9/juliol/1713: Guerra a ultrança de Catalunya contra Felip V, per a conservar les Constitucions i no entregar-se a discreció a l'arbitri borbònic sense altra llei ni drets!
J. Manel Oronich. Ex-Paer en Cap de Lleida
A tall d'introducció digué:
El 1707 (desprès d'Almansa) Lleida patí l'agressió que anys desprès patí Barcelona.
Més de 400 persones, dones, jubilats, ancians i canalla és refugiaren en el convent del Roser rendint-se i el Borbó assassí ordenà "Al deguello"i va assassinar-los a tots.
Lleida, com Catalunya tampoc te alcaldes, en el cas de Lleida és tracta de Paer En Cap en virtut d'un privilegi atorgat per en Rei En Jaume I per que a Lleida uns regidors anomenats Paers poguessin exercir la Pau (justícia) Paer be de pau.


DEL NO A LA GUERRA A LA INDEPENDÈNCIA POLÍTICA D'EUROPA DELS EUA.

Amb motiu de la guerra d'agressió a Ucraïna, vivim un moment excepcional de canvi de rom europeu. Del ben intencionat no a la guerra, s'acaba objectivament ajudant a la agressió imperialista russa. Cal que tinguem criteri propi europeu sostingut. Es ben clar que ningú vol la guerra, fins i tot el mateix Putin, ja que aquest vol la rendició i submissió rapida dels ucrainians, txetxens, georgians, etc. Aquells que volem la democràcia i la llibertat, ho volem encara que haguem de lluitar malauradament amb armes, tot i que no ens agradi, per que mai no acceptarem la submissió, guanyem o perdem però lluitem. En Aquest sentit son ben clars els casos del Polisario, de Cuba, dels palestins, etc. Aquests han de recorrir necessariament a les armes. Nosaltres els catalans lluitem pacifica i democràticament, també contra un estat que es imperialista, que es opressor, però que el nostre marc jurídic estatal i europeu, tot i molt imperfecte i sectari, ens ho permet, no es el cas dels ucrainians. Les negociacions son necessàries sempre, però sovint no son possibles per que un costat es inflexible per que te la força, recordem els casos de casa nostra, el de Sèrbia, Palestina, i d'altres. Tot sembla indicar que ara a Ucraïna, tampoc serà possible, excepte si Putin comença a perdre. Per això es necessari subministrar armes defensives al poble d'Ucraïna. De manera resumida, i per entendre el que passa, cal conèixer la dinàmica històrica que provoca el conflicte actual, la qual comença als s. XVIII i XIX, amb la creació de la consciencia imperial russa, Putin s'hi ha referit de manera concreta quan va enaltir les gestes dels grans zars Ivan el Terrible i Pere el Gran, cal tenir present que aquest tema es encara viu entre la població russa i es alimentat pel Kremlin. A la mort de Lenin, el comunisme -consequent es va acabar. Lenin havia liquidat l'imperi rus zarista, donant la independència a Polònia, Finlàndia, les Bàltiques, Bielorússia, Ucraïna, Moldàvia, les repúbliques caucàsiques, i les centreasiàtiques. Les de la Europa de l'est es van consolidar. Les altres, Stalin les va sotmetre de nou dins de la URSS, creant l'imperi rus - sovietic, continuador del zarista. L'any 1939 Stalin sense cap mena de justificació i per sorpresa, es va annexionar militarment mitja Polònia, les repúbliques bàltiques i una part de Finlàndia, va ser un mestre i un antecessor de Putin. En la desfeta de la URSS, l'any 1989, Gorbatxov va facilitar la independència de les repúbliques bàltiques, i també de Moldàvia, Bielorússia, Ucraïna, les caucàsiques i les centreasiàtiques, i va quedar tota sola la Federació Russa, la qual intenta de nou sotmetre les restants, i refer l'imperi rus. Putin argumenta que aquestes repúbliques, especialment en el cas d'Ucraïna, son creacions artificials dels bolxevics, i que no tenen raó d'existir. També aquí a l'estat espanyol, el mantra de la sagrada unitat imperial, es escuca per a fer algunes deplorables i inadmissibles actuacions antidemocràtiques. El poble rus sempre sumis i mal informat, per que a Rússia no hi han llibertats democràtiques, es majoritàriament pro de la Gran Rússia. Desprès de la desfeta de la URSS, Rússia s'ha quedat en un país molt extens i molt ric en recursos naturals, però no desenvolupat ,i molt atracat, excepte la industria militar i la aereo espacial. La seva renda per càpita es de 10.749,- dòlars, quan la Española es de 27.048,- la alemanya es de 42.920,.i la dels EUA es de 58.955,-. Rússia es econòmicament i socialment un país del tercer mon, que vol ser considerat com una gran primera potencia mundial, que dicta les decisions dels altres països. El fracàs econòmic i social del stalinisme i dels 22 anys del propi Putin, son allò que aquest vol fer tapar amb l'èxit imperial amb la formació de la nova Gran Rússia, la qual fora de les grans ciutats es encara volguda per molta gent. Putin ha aprofitat la debilitat preelectoral de Europa, l'OTAN i els EUA, a mes a mes de la passivitat ucraïnesa vista amb el tema de Crimea, per a fer l'agressió colonial, però li ha sortit malament, per que ha creat la consciencia nacional ucraïnesa, i la unitat europea i l'atlàntica. Amb la demanda actual d'ajuda a Xina, Putin reconeix la seva debilitat econòmica, i quedarà com a satèl·lit de Xina, la qual li xuclara de les seves grans riqueses naturals. Solament una situació militar, si mes no empantanada o perdent Putin, pot forçar unes negociacions que portin la llibertat a Ucraïna, i de retruc la consolidació d'Europa, la qual deurà tenir a partir d'ara, un paper mes important a nivell mundial. I un paper mes exigent en l'acompliment dels drets democràtics, especialment dins de l'àmbit europeu. En aquest cas hem de ser exigents en el control de les futures i també revisar les passades, accions d'àmbit mundial, especialment entre altres actors, dels EUA, (cal recordar Cuba, Palestina, Veneçuela ,etc.) Crec que sempre haurien d'estar presidides per criteris democràtics avalats per la ONU .Desprès d'Ucraïna Europa ha de ser diferent. Per augmentar la nostra participació europea, la qual cosa ara serà obligada, haurem d'augmentar els pressupostos militars i tenir mes control sobre el seu personal. No podem continuar com escolanets dels EUA, no podem dubtar. Sense això no hi haurà independència d'Europa dels EUA, ni mes democràcia al món.

Miquel-Angel Soriano-Montagut i Marcos.

15 de març 2022.

QUE POT PASSAR A UKRAÏNA

https://www.telegram.hr/politika-kriminal/vojni-analiticar-i-bivsi-pilot-sto-su-ukrajinske-snage-pokazale-u-ovih-12-dana-i-mogu-li-pobijediti-mocnu-rusku-vojsku/

Què han demostrat les forces ucraïneses en aquests 12 dies i si poden derrotar un poderós exèrcit rus.

Analista militar i antic pilot Croat, en Goran Redžepović, analitza les possibilitats de les forces de defensa.

Malgrat el control total dels mitjans de comunicació, les notícies de la guerra i el patiment dels joves soldats russos s'escampen per Rússia. Les mares han començat a cercar els seus fills. Es prohibeixen les protestes i les concentracions públiques. Malgrat els esforços de l'estat per controlar totalment el flux d'informació, les males notícies arriben als ciutadans de Rússia.

La part ucraïnesa afirma que l'Exèrcit de la Federació Russa ha perdut 12.000 persones. No hi ha cap confirmació independent d'aquesta afirmació. No obstant això, les pèrdues de combat de l'Exèrcit de la Federació Russa en morts, ferits, desapareguts i capturats ja són milers.

No volen lluitar

Fins i tot el totpoderós Vladimir Putin, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, va prometre no enviar reclutes a la batalla. També va prometre que no hi hauria mobilitzacions. La societat russa, per molt que doni suport a Putin, no està entusiasmada amb morir pels seus objectius imperialistes.

Va ser similar al nostre país l'any 1991. Tot i que Slobodan Milosevic va comptar amb el suport aclaparador del seu electorat, la participació a la mobilització a bona part de Sèrbia no va superar el deu per cent. Ens agradi o no, el fet és que la majoria dels ciutadans de Belgrad no estaven disposats a lluitar per objectius totalment irraonables. Al final, l'exèrcit Iugoslau (el JNA) va haver de comptar amb diversos grups de voluntaris reunits a partir de mala gent (criminals, mafiosos, presoners, drogoaddictes etc.).

Estat totpoderós

No obstant això, Rússia és un país en què l'aparell estatal té tot el poder. El poder executiu pot, sense grans problemes, recollir una nova ronda de joves imberbes o reservistes completament desinteressats i enviar-los a la guerra. És difícil escapar de Rússia. Però aquest "material" humà desmotivat no és gaire útil en el camp de batalla.

Quan els exèrcits van començar a dependre de les mobilitzacions massives de la població, els soldats sovint eren enviats al combat amb molt poc entrenament. No era estrany que els soldats, sense saber-ho, no disparessin a un oponent quan es trobaven cara a cara. Després de la batalla més sagnant de la guerra civil nord-americana a prop de Gettysburg, molts dels guerrers caiguts tenien mosquets amb dos o tres cartutxos sense disparar als seus barrils. Els soldats van carregar les armes, però no van disparar!

Joves russos nus

Vaig llegir fa temps un estudi que diu que fins a un dos per cent de la població són psicòpates potencials, persones disposades a treure la vida a un altre ésser humà si es creen determinades condicions. Amb l'exercici militar, la preparació per treure la vida d'una altra persona va arribar al voltant del 50 per cent durant la Segona Guerra Mundial. La voluntat actual dels soldats professionals de disparar a un oponent, quan es troben cara a cara, s'estima en un 90 per cent. Això es va aconseguir mitjançant un entrenament llarg, intens i costós.

Què es pot esperar dels joves nus de Rússia? També es confonen quan es troben davant de civils ucraïnesos. Hi han casos en què civils desarmats han bloquejat la carretera i han aturat tota una columna blindada de l'Exèrcit de la Federació Russa. El vídeo en què una dona ucraïnesa, mare amb un nen petit, es nega a donar documents a un soldat ocupant s'ha convertit en llegendari.

"No ets policia, aquest és el meu país i no et donaré els documents", l'hi va etzibar la fràgil rossa al soldat rus, que l'hi exigia documentació, ben confús. Primer se'ls va dir als soldats de l'Exèrcit de la Federació Russa que anessin a l'exercici, després es va dir que serien benvinguts com a alliberadors. Al final, s'han d'adonar de l'amarga veritat que no són més que ocupants. Molts d'ells ploren i criden a la seva mare per treure'ls del remolí de la guerra.

Portat a l'engany

Una gran part dels membres de l'exèrcit de la Federació Russa, òbviament, no estan motivats per lluitar. Els nens, portats al frau, renuncien molt fàcilment a la lluita. Es rendeixen fàcilment si estan fora del control dels seus oficials. Famolencs i freds, abandonen les armes i busquen refugi en la fugida o la rendició. Aviat, la quantitat d'equips abandonats podria superar el nombre de tancs, transportistes i camions destruïts.

Per animar l'exèrcit a avançar més, els oficials superiors de l'Exèrcit de la Federació Russa van al front. Llavors també es converteixen en objectius de franctiradors de les Forces Militars d'Ucraïna. Diversos oficials d'alt rang de l'Exèrcit de la Federació Russa han estat morts per franctiradors. De moment, no hi ha indicis de rendició massiva d'unitats senceres de l'Exèrcit de la Federació Russa. Aquests són majoritàriament grups més petits de soldats desorientats i desorganitzats.

Però no s'ha d'oblidar que l'Exèrcit de la Federació Russa té un nombre bastant gran d'unitats professionals que encara no s'han introduït al combat. És d'esperar que els portin d'arreu de Rússia. Els professionals poden assumir una part limitada de la tasca, principalment trencant les primeres línies de defensa de les Forces Armades d'Ucraïna. Però fins i tot les millors unitats es desgasten.

A punt per defensar la llibertat

Després de l'ocupació de Crimea, el meu compatriota ucraïnès em va preguntar com es podia defensar Ucraïna d'un possible atac general de Rússia. La primera i bàsica condició és la disposició del poble per defensar la seva llibertat, va ser la meva resposta. Quan Rússia va llançar una invasió general el 24 de febrer de 2022, un col·lega em va mirar i em va dir: "Lluitarem!" ("Lluitarem!").

En els primers dotze dies, els ciutadans d'Ucraïna van demostrar la seva disposició a defensar la seva llibertat. Tothom pot disparar? Certament no. Però òbviament hi ha hagut una homogeneïtzació de la comunitat cap a un objectiu comú. S'aconsegueix un efecte sinèrgic de tots els recursos disponibles de tota la nació.

Així, l'arquitecte es converteix en un excel·lent expert en el càlcul dels elements del foc d'artilleria, el serraller utilitza les seves habilitats per fer eriçons antitancs, mentre que els radioaficionats escolten i interfereixen en la comunicació enemiga. Els camperols ucraïnesos transporten amb els seus tractors una sèrie d'equips russos abandonats per preparar-lo de nou per a la batalla. Aquesta vegada al costat de les Forces Militars d'Ucraïna.

Valents lluitadors ucraïnesos

En aquest sentit, l'exèrcit agressor de la Federació Russa no pot comptar amb el suport de la població. Un camperol ucraïnès alimenta el seu exèrcit. Els proporcionen allotjament. Fortifiquen la defensa amb les seves màquines. Els soldats de l'Exèrcit de la Federació Russa han de saquejar per aconseguir menjar. Dormen sota tendes de campanya o a l'aire lliure. Quedar-se en vehicles és molt perillós perquè mai se sap quan arribarà un míssil de les Forces Armades d'Ucraïna!

En totes les guerres, des dels inicis de la raça humana fins als nostres dies, el factor humà sempre ha estat decisiu. La característica més important del factor humà és la motivació per lluitar. I la característica més important d'un soldat, tant si és un comandant com si és un comandant, és el coratge. Evidentment, als soldats de les Forces Armades d'Ucraïna no els falta coratge.

Quan un ciutadà normal, els membres de la seva família, la comunitat a la qual pertany es troben sota l'amenaça de destrucció, hi ha prou motivació per lluitar. No es requereix cap entrenament militar per a això. Encara més si es perd un dels membres de la família, es crea un sentiment d'odi, la necessitat de venjança. Malauradament, emocions tan fortes i negatives sovint poden conduir a una espiral de crims.

Conscients que són ocupants

Com reaccionen els ciutadans davant l'ocupació russa es pot veure amb l'exemple de la ciutat de Kherson, al sud d'Ucraïna. A l'inici del conflicte, la ciutat tenia uns tres-cents mil habitants. Va ser ocupada sense grans enfrontaments. L'exèrcit de la Federació Russa controla la sortida i l'entrada a la ciutat, però no hi ha patrulles a la ciutat.

Els carrers estaven buits, les botigues tancades i l'exèrcit rus estacionat en una caserna abandonada. Conscients que són ocupants, no es mouen per la ciutat. Van intentar distribuir ajuda humanitària a la població local. Els ciutadans de Kherson amb menyspreu van boicotejar l'intent de l'Exèrcit de la Federació Russa de guanyar "els seus cors i ànimes".

Les afirmacions de propaganda de Rússia

Si escolteu la propaganda de Rússia, Ucraïna està governada pels feixistes. A partir d'un grup d'extrema dreta, s'afirma que el govern és feixista. El president Volodymyr Zelensky, un jueu ucraïnès, es diu que és feixista. Això és tan estúpid com afirmar que el Papa és ateu. Gairebé tota la seva família va morir a l'Holocaust, i el seu avi era un combatent de l'Exèrcit Roig.

Putin afirma que els russos ètnics tenen prohibit parlar la seva llengua. Quan vaig estar a Kíev per primera vegada l'any 1995, només es va publicar un petit diari en ucraïnès. Tot i que l'URSS va fer milers de llargs metratges, el 1991 no se n'havia fet cap en llengua ucraïnesa. Als restaurants de Kíev cantàvem molt més cançons russes que ucraïneses.

Els ucraïnesos només volen que la seva llengua sigui igual. És un pecat? Els ucraïnesos són un poble eslau càlid sense un complex col·lectiu de més valor. Mai van governar altres nacions. La seva ànima és tan lliure i àmplia com les vastes estepes d'Ucraïna. Algú va escriure que Rússia es pot estimar des de lluny. Jo afegiria, i Ucraïna és estimada de prop.

Sever patiment dels ucraïnesos

Els ucraïnesos són la nació que més va patir a Europa durant el segle XX. Les batalles més sagnants de la Primera Guerra Mundial es van lliurar al territori d'Ucraïna. Per decisió de Stalin, l'Holodomor es va dur a terme a Ucraïna entre 1932 i 1933. Sis milions de persones van morir de fam com a conseqüència de la confiscació forçosa d'aliments.

Vuit milions d'ucraïnesos van morir a la Segona Guerra Mundial. Van alliberar moltes ciutats europees del nazisme, inclosa Belgrad. L'alliberament de Belgrad va ser ordenat per un nadiu d'Ucraïna, el coronel general Vladimir Jdanov.

No tenen la intenció de rendir-se

Qualsevol que tingui intenció d'ocupar Ucraïna ha de tenir present el potencial de mobilització de l'estat de dos milions i mig de reclutes. Tot i que l'estat rus ha llançat una campanya a favor de la guerra, és d'esperar que l'estat d'ànim contra la guerra a Rússia creixi. Això pot frenar una mica, però no aturar la màquina criminal de l'Exèrcit de la Federació Russa. A més, no hi ha indicis de rendició massiva o negativa a participar en la lluita d'unitats senceres de l'Exèrcit de la Federació Russa.

Les pèrdues fins ara han reduït seriosament l'eficiència de les unitats de l'agressor. No obstant això, les conseqüències negatives d'un esperit de lluita feble, l'Exèrcit de la Federació Russa aconsegueix compensar amb més tècnica i una potència de foc més forta.

D'altra banda, la disposició dels ucraïnesos per lluitar, així com el nombre de membres de les forces militars d'Ucraïna, seguiran creixent. És obvi que els ucraïnesos no tenen la intenció de rendir-se. Ja sigui que lluiten amb un rifle a la mà, protesten davant soldats de l'exèrcit de la Federació Russa o llencen còctels Molotov a l'ocupant, el poble s'ha fet costat. "Temeu aquell que plora sense gran pena".


                        ENERGIA ELÈCTRICA A CATALUNYA


ENERGIA ELÈCTRICA

CATALUNYA COM ESTAT PROPI : SERÀ DEPENDENT ENERGETICAMENT?

PER : Antoni Tahull Palacín, Enginyer Industrial. Consultor Energètic i Jaume Manel Oronich i Miravet Enginyer T. Industrial i empresari.

En el debat sobre les possibles conseqüències a Catalunya sobre el subministrament elèctric , sovint afloren opinions , ( àdhuc sostingudes per experts en el tema ) tot dient que el sistema elèctric català no té assegurada la cobertura de la demanda Eléctrica.

Alguns es basen en que efectivament ara , avui en que es dona la circumstancia de que Catalunya presenta un saldo anual importador des de el mercat Ibèric que ens subministra del ordre del 10 % de la nostra demanda.

Catalunya , disposa d'un conjunt equip generador més que suficient, sense necessitat de fer més instal·lacions de generació elèctrica, per a cobrir la demanda previsible d'ací al any 2020. Ara l'operador del Mercat Ibèric , manté equips instal·lats a Catalunya o aturats o a regim mínim que podrien generar energia a preus molt més reduïts .L'equip generador disponible a regim normal de funcionament comandat des de Catalunya i alimentant el mercat català li sobra potencia energia i gaudim d'una capacitat d'interconnexió absolutament extraordinària.

Alguns experts sostenen que Catalunya independent hauria de estar integrada en el Mercat Ibèric per tal de complir la normativa de la UE 27 . No es així , perquè a França, per exemple, Brussel·les ni ningú els obliga a estar lligades a un altre mercat d'energia més que el propi.

Catalunya , que ara pertany a un mercat que ja es el tercer més car en ordre de preus a la UE27 i encara els preus tenen que pujar més per poder eixugar el " dèficit tarifari " generat per la mala política energètica dels espanyols (PP i PSOE), podria gaudir d'energia elèctrica a preus situats entre el 5 mes baixos de la UE27. L'avantatge competitiva que axó suposaria tant per la industria com pels serveis i els particulars a Catalunya li permetria situar-se en quotes altíssimes de capacitat exportadora i d'abaratiment de serveis turístics entre altres.

La preocupació molt estesa sobre que la propietat actual de la generació , de la xarxa de transport , així com de la distribució , no es preocupant . Els que tenim experiència en control i conducció de xarxes elèctriques , que coneixem be les de Catalunya , sabem que gaudim de bons equips, bona xarxa de transport i una xarxa de distribució que cal millorar i un cop assumida pel Govern d ela Generalitat la capacitat d'establir la regulació de l'activitat dels operadors elèctrics , no es té que plantejar problemes. El sistema elèctric en illa serà l'Ibèric i no pas el Català . Si des de Madrid volguessin jugar brut ells i perdrien més, puix nosaltres tindríem la clau de les interconnexions amb França.

La dependència de recursos exteriors es evident ara i després d'assolir la condició d'estat propi . Però el sistema elèctric català , que gaudeix d'una capacitat de producció de les seves centrals nuclears de quasi el 50 % de la demanda, el subministrament del combustible nuclear ( urani enriquit ) està assegurat per França , on s'acaba de inaugurar una planta d'enriquiment que no es previsible que entri en inestabilitat política com es el cas dels països majoritàriament subministrador del petroli i del gas natural.

El sistema elèctric Català es molt més sostenible que l'Ibèric i gaudeix d'un índex d'emissions de CO2 de uns 150 grams / kwh , quant l'espanyol es de 250 grams/ kwh.

Problemes poden sorgir : Les discussions sobre el dèficit tarifari , sobre els fons pel emmagatzemant dels residus nuclears , l explotació dels rius fronterers ( Ebre i Noguera Ribagorçana ), però seran fàcilment solucionables.

Per a nosaltres el repte més important es arribar a establir una bona regulació de les activitats : generació , transport , distribució i comercialització . Els oligopolis actuals dels tres primers exigeixen no caure en errors com el comesos pel sistema espanyol en els darrers anys que s'han escapat de les mans de Governs tant del PP com del PSOE.

I el tant pregonat principi del 20/20/20 fixat per Brussel·les , on el factor més decisiu com es el de l'eficiència energètica a Catalunya per moltes raons podrem ser i serem capdavanters a la UE.

Si som capaços de preparar amb seny la transició, com ja estem començant a fer, l'energia Eléctrica a Catalunya pot ser també un factor importantissim de competitivitat.

Per tant cal que actuem amb seny i amb anticipació . Per la transició si es que volem aprofitar be les avantatges que tenim fa falta temps . L' improvisació o les decisions equivocades , com alguns dogmàtics pregonen en podrien fer perdre la " pole position " de que gaudim en el mercat elèctric.

PER ALTRA BANDA

II

Degut a la protecció a les energies renovables que marca Espanya, Catalunya és veu abocada a comprar a Espanya 5.000 Gwh cada any d'energia elèctrica d'aquestes característiques (bàsicament, si no totalment de procedència eòlica estatal) mentre les centrals de cicle combinat existents a al nostre país funcionen una mitjana de 1.500 h a l'any en lloc de les 6.000 hores que haurien de funcionar normalment per fer-les rendibles. Tot això degut a la obligació preferent de fer us de la energia elèctrica provinent de les energies renovables que marca la legislació Espanyola.

Essent la situació energètica catalana la següent:

Capacitat generació actual de les centrals de transformació (producció com és coneix popularment) : 73 Twh/any (Terawatts)

Demanda utilitzada el 2010: 48 Twh/any

Sobrant de capacitat Catalana: 73 - 48 = 25 Twwh/any

Preu de cicle combinat funcionant actualment 1500 hores/any :110 €/Mwh (Megawatts)

Preu de cicle combinat a rendiment normal o sia 6.000 hores/any : 55 €/Mwh

Preu mig de l'energia generada en centrals clàssiques (hidràulica, carbó, nuclear, cicle combinat etz...) : de 43 a 45 €/Mwh

Preu de les energies de generació renovable:

Eòlica (que comprem gairebé tota per

obligació ) : 77 €/Mwh

Cogeneració: 80 €/Mwh

Fotovoltaica: 320 €/Mwh

Si fóssim independents avui ja, tindríem els següent beneficis, entre altres:

.- Assegurat els subministrament puix podem disposar d'una capacitat de 73 Terawattsh/any en front d'una demanda de 48 Terawattsh/any

.- A "grosso modo" Un estalvi de (5.000.000 x 77) - (5.000.000 x 55) = 110.000.000 € / any.

NOTA:

Articles de fa 5 o sis anys, bons avui, la situació per Catalunya encara és millor o pitjor avui.


Moja Domovina

La meva pàtria

Hrvatski Band Aid - Band- Aid croat

L'any 1991, 168 cantants croats i una cinquantena d'organitzadors , es juntàren en condicions adverses per a crear aquesta cançó que el director de la TV croata , sense ni tant sols pensar-s'ho el va emetre en el principal telenotícies del 15 de setembre del 1991

Ni 20 ni 30, 168! i 50


Svakog dana mislim na tebe
Slušam vijesti, brojim korake
Nemir je u srcima, a ljubav u nama
Ima samo jedna istina
Svaka zvijezda sija za tebe
Kamen puca, pjesma putuje
Tisuću generacija noćas ne spava
Cijeli svijet je sada sa nama (sa nama)
Moja domovina, moja domovina
Ima snagu zlatnog žita
Ima oči boje mora
Moja zemlja Hrvatska
Moja domovina, moja domovina
Ima snagu zlatnog žita, ima oči boje mora
Moja zemlja Hrvatska
Svakog dana mislim na tebe
Slušam vijesti, brojim korake
Nemir je u srcima, a ljubav u nama
Ima samo jedna istina
Svaka zvijezda sija za tebe
Kamen puca, pjesma putuje
Tisuću generacija noćas ne spava
Cijeli svijet je sada sa nama (sa nama)
Moja domovina, moja domovina
Ima snagu zlatnog žita
Ima oči boje mora
Moja zemlja Hrvatska
Vratit ću se, moram doći
Tu je moj dom, moje sunce, moje nebo
Dobri dan se budi kao sreća osvaja
Ti si tu, sa nama (sa nama)
Moja domovina, moja domovina
Ima snagu zlatnog žita
Ima oči boje mora,
Moja zemlja Hrvatska
Ima snagu zlatnog žita
Ima oči boje mora,
Moja zemlja Hrvatska

Cada dia penso en tu

Escolto les notícies, compto els passos

La inquietud està en els cors, i l'amor està dins nostre.

Només hi ha una veritat

Cada estrella brilla per tu

La pedra s'esquerda, les cançons s'enlairen

Mil generacions no dormen aquesta nit

Tot el món és amb mi, està amb nosaltres

La meva pàtria, la meva pàtria

Té el poder del gra d'or

Té els ulls de color mar

El meu país Croàcia

La meva pàtria, la meva terra

Té el poder del gra daurat, té els ulls de color mar.

El meu país Croàcia

Cada dia penso en tu

Escolto les notícies, compto els passos

La inquietud està en els cors, i l'amor està dins nostre.

Només hi ha una veritat

Cada estrella brilla per tu

Esquerdes de pedra, viatges de cançons

Mil generacions no dormen aquesta nit

Tot el món és amb mi, és amb nosaltres

La meva pàtria, la meva terra

Té el poder del gra d'or

Té els ulls de color mar

El meu país Croàcia

Tornaré, he de venir

Hi ha la meva casa, el meu sol, el meu cel

El bon dia es desperta quan guanya la felicitat

Ets aquí, amb nosaltres, amb tots nosaltres

La meva pàtria, la meva pàtria

Té el poder del gra d'or

Té els ulls de color mar,

El meu país Croàcia

Té el poder del gra d'or

Té els ulls de color mar,

El meu país Croàcia

El comportament típic espanyol

El comportament típic espanyol

Una amiga croata ens envia axó

Tipično španjolsko ponašanje

Ovo nam šalje hrvatski prijatelj

Dragi prijatelji, jako sam ljuta. Volim ljude sa svih strana svijeta ali kulturne. Danas na Mirogoju su tri mlade Spanjolke dugo i glasno pricale da se nitko nije mogao pomoliti. Kako su sjedile na klupama blizu nase grobnice osobno sam ih zamolila na engleskom da budu tise i da se kod nas na groblje dolazi odati pocast pokojnicima. Jedna je rekla da su turistkinje i da su tu u setnji i nastavile jos glasnije i brze pricati. Kakva je to kultura? U cetvrtak nam se to godilo u busu sto vozi s Kaptola prema Britancu. Kad sam usla u bus jedna spanjolka je tako glasno, brzo, bez prestanka pricala da se putnici medusobno nisu mogli poudraviti. Bus bozi preko Zvijezde, Palainovke, Cmroka do moje stanice ( spanjolske ambasade). Ona je cijelo vrijeme glasno i brzo pricala. Sisla je i nastavila pricati hodajuci prema veleposlanstvu. Bus je manji i kad je silazila vozac i putnici su govorili: hvala Bogu . Nije mi jasno: zar se tako ponasaju ljudi kod tebe. Kako izdrzis

El comportament tipic espanyol

Una amiga croata ens envia aixó

Bon dia, estimats amics, estic molt enfadada. M'agrada la gent de tot el món, però bàsicament, si són gent civilitzada.

Avui al cementiri de Mirogoj, a prop meu, tres joves espanyoles xerrben molt i en veu molt alta tabt que ningú no podia resar. Mentre s'asseien als bancs proper a la nostra tomba, els vaig demanar personalment en anglès que fossin més discretes ja que nosaltres venim al cementiri a retre homenatge als nostrtes difunts resant. Em varen contestar que eren turistes i que estaven allà passejant i van continuar parlant encara més fort i més ràpidament. Jo em pregunto: però quin tipus de cultura és aquesta?!?

A més a més, després vaig agafar l'autobús que va des del Kàptol fins a la plaça Britànica. Quan vaig pujar a l'autobús, a dins em vaig trobar amb una dona espanyola que parlava sense parar tan fort i tant ràpid que els passatgers no podien ni saludar-se entre ells. Fins a casa meva - ubicada davant de l'ambaixada espanyola, l'autobús passa per Zvijezda, Palainovka, Cmrok, és un trajecte de ben bé uns 20 minuts fins a la meva estació i de l'ambaixada espanyola. Doncs aquesta dona no va tancar la boca i tot el temps parlava en veu molt alta i ràpidament. Al baixar de l'autobús i veient-la com continuava parlant caminant cap a l'ambaixada, tots els passatgers inclòs el conductor, a l'uníson varen exclamar: GRÀCIES A DÉU!!! No ho entenc: si aquesta és la manera de comportar-se dels espanyols, com es pot conviure amb la gent tant pesada i tant mal educada? El que sí que entenc ara encara millor és el perquè Catalunya es vol independitzar!


Una molt bonica historia.

Fa 28 anys (el 1993) una femella de cigonya fou trobada quant anava a pescar, pel conserge retirat a l'escola primària local Stjepan Vokić natural de la vila de Brodski Varos, amb una ala trencada per caçadors furtius que la van ferir i que va deixar restringides les seves capacitats de vol. En Stjepan la recollí i l'anomenà Malena i se la endú a casa seva, malgrat que intentà guarir-la la Malena no pogué volar mai més i pet tant no pogué emigrar cap al sud. Aleshores Stjepan Vokić li construí un niu sobre la teulada de la seva casa, amb plataformes per que pogués passejar i amb una escala per que pugues baixar a casa seva i fou cuidada per Stjepan cada hivern des d'aleshores.

Klepetan anidà en aquest niu el 2001 i des d'aleshores són parella estable. Cada any en Klepletan retornà al niu comú des del sud al costat de la seva companya Malena amb qui ha tingut 66 descendents.

RESUM D'AQUESTA HISTORIA:

Klepetan i Malena foren un parell de cigonyes blanques (Ciconia ciconia) que es feren famoses a Croàcia per les seves gestes romàntiques. Des del 2001, Klepetan ha volat cada primavera de Sud-àfrica a Brodski Varos prop de Slavonski Brod per aparellar-se amb Malena, que no podia volar a causa del ala trencada. El 2019, tothom pensava que Klepetan morií lluny, però el 2020 Klepetan encara va tornar a l'abril. Malena ha mort aques 29 de juny de 2021, posant fi a la seva història d'amor de 21 anys.


OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

© 2017 Col·lisió de Móns. Tots els drets reservats.
Optimitzat per Webnode
Fes la teva web gratuïtament!