OBRE LA TEVA MENT
EXPERIÉNCIES CATALANES 

                               ENTREVISTA AMB MANEL ORONICH

                Encara que molt antiga, fa més de cinc anys, paga la pena recordar-la

Els socialistes afirmen amb certa ironia que l'única obra que va fer el seu govern van ser les fonts de la Banqueta, que van costar 16 milions de pessetes de l'època. Precisament l'alcalde Àngel Ros va ordenar fer-les desaparèixer l'any passat. Què n'opina de tot plegat?

Com acostumen els politics "Espanyols" en el seu relat simple s'amaga en les mitges veritats, en la mentida i en la negació dels fets passats, presents i actuals. Ja fa més de 300 anys que tenen aquesta costum arrelada en els seus gens i no més cal repassar la nostra veritable historia.

Quant jo vaig entrar a la Paeria aquesta estava pràcticament "quebrada" amb un endeutament insuportable, tant és així que és feia gairebé impossible poder justificar acomplir la limitació de que aquest endeutament no superés el 25% legal, del total del pressupost, de càrrega financera. De fet cal esmentar que no fa tant de temps la Paeria va tenir que presentar a la Generalitat un pla de viabilitat (també oblidat oi?) Pràcticament no quedava res per a invertir, jo no vaig voler augmentar aquest endeutament i per tant calia trobar recursos d'altres administracions per poder fer quelcom important i així va ser en moltes i moltes accions com explico seguidament.

El Museu Diocesà i Comarcal quin conveni fundacional està signat per mi com a Paer en Cap i com a president del Consell Comarcal del Segrià i que malgrat els endarreriments i pals a la roda posats per la Paeria de desprès aquest s'ha fet realitat (gràcies a la intervenció de la Generalitat i gràcies a aquell conveni encara no ens han pogut robar les obres d'art discutides) en una parcel·la molt gran i molt cèntrica en la Rambla D'Aragó que vaig aconseguir ens traspasses la diputació i on per cert també es va fer i ubicar la Biblioteca Pública de Lleida (principal biblioteca de la ciutat de Lleida) en la casa de maternitat. Cal indicar que aquesta esmentada cessió va suposar la construcció de la nova Residencia Lleida Balafia i la nova seu de la llar de sords - muts. Tot això és inversió oi?

El pont sobre el Segre de Pardinyes quin conveni amb l'Estat Espanyol, està signat per mi en tant que Paer en Cap.

El pont sobre el Segre anomenat avui Universitat, finançat per la Generalitat de Catalunya degut al compromís meu amb la nostra Generalitat i que consta en el pressupost de 1989 i quina subvenció de més de 350 milions de pessetes ens permeté poder no sobrepassar (junt amb altres inversions compromeses) el 25% de carrega financera en el pressupost de la Paeria. Sobre aquell pressupost hi ha dos fets curiosos, primer l'oposició (PSC-PSOE) va presentar un pressupost alternatiu que no quadrava entre ingressos i despeses em sembla recordar que hi havia una diferencia de 8 milions de pessetes i segon se'm va advertir que el compromisos econòmics (el pont anomenat Universitat per exemple) havien de ser fefaents (o sigui per escrit, jo els vaig recordar que l'any 1982 la Paeria va fer constar en el seu pressupost la subvenció de 800 milions de pessetes que demanava a la Generalitat en concepte d'arranjament del barri de Cap Pont pels efectes de les inundacions del 1982 i jo que en era a les hores el Delegat no en vaig saber res de res. Cal dir que quant ens ho van demanar mesos després la subvenció va ser concedida.

La portada d'aigua potable als Magraners, tants i tants anys demanada i reclamada pels veïns.

El nou polígon industrial "El Camí dels Frares". Per cert aquesta infraestructura anava acompanyada d'un conveni d'industrialització amb empreses del midí francès (entre altres), que se'n ha fet d'allò?

I del conveni de col·laboració de la Fira de Lleida professionalitzada per nosaltres amb Ferrara (Itàlia)?

L'arranjament (urbanització) complert del barri del Secà de Sant Pere que si be era previst en el pressupost anterior amb una finançament del 90% a càrrec dels veïns i un 10% a càrrec de la Paeria nosaltres vàrem invertir a un 90% de la Paeria i un 10% dels veïns.

Tot l'important tema de la Fira de la Música al Carrer que nosaltres varem començar i que ara te Vic amb un èxit importantissim. I el tema de la Seu de l'Orquestra Nacional de Cambra de Catalunya per la que teníem seu (el casino), director i que hagués situat Lleida en el circuit de ciutats musicals del mon, tema començat i escapçat pel sol fet que era la idea i els fets eren meus o sigui nostres.

De tota manera el fet pel que em pregunta, era un projecte anterior diferent puix el que volien fer era el típic desert de Sauló i nosaltres no més hi varem afegir uns brolladors que durant aquests anys no han mantingut fins que el seu deteriorament els ha justificat a eliminar-lo. Les seves afirmacions semblen una broma de mal gust oi?

No insisteixo més puix la llista podria ser interminable des de qualsevol sector i qualsevol punt de vista.

Els regidors que van presentar la moció de censura l'any 1989, van al·legar "la no voluntat política per part del seu Govern per afrontar els temes urgents de la ciutat". Quins eren aquests temes urgents?

Això mateix, quins eren els temes urgents?

Voleu dir que ells fora dels seus personals en sabien algun més d'urgent?

Pot ser que la creació d'una comissió de compres presidida pels trànsfugues ( que després es va fer) n'era un?

O pot ser que l'afer del carbó de la mitjana n'era una altre?

O pot ser era la exigència de la presidència (també per a un dels trànsfugues) de la companyia d'autobusos o era?

Per a mi alguns dels temes urgents els he relacionat anteriorment i seguramnt posteriorment en aquesta entrevista.

També es queixaven de "la proliferació d'organismes, com patronats i comissions especials, sense cap control municipal i de representació del poble de Lleida".

Quins organismes, quins patronats i quines comissions vàrem crear noves?

Pot ser el fet que vàrem dotar a cada grup polític de la Paeria d'una oficina i serveis per tal poguessin exercir democràticament molt millor la seva feina, fet inexistent fins a les hores i desprès de tants any de democràcia. Pot ser això els va preocupar?

A excepció d'aquesta esmentada cap de nova és va crear.

Desprès en varen suprimir alguna o en varen crear més?

No em varen suprimir cap i deu ni do les que varen crear ells de nou.

Però és curiós que la gota que va fer vessar el got fos la supressió de 160 metres de carril bus, a la que s'hi oposaven els dos dissidents del seu Govern.

Si molt curiós i força transcendental oi?

Aquell carril bus desertitzava comercialment les voreres dels carrers per on passava i mai els vaig sentir oposar-hi.

En la invenció d'excuses de "mal pagador" si que eren artistes. Calia i pel que veig encara cal justificar la malifeta. Sembla obsessió o mala consciencia duradora.

Siurana també l'acusava de falta de diàleg.

Encara és hora que acceptés o que hem demanés per parlar i ja no solament duran la meva època de Paer en Cap si no també durant els 8 anys com a Delegat del Govern de la Generalitat en els que mai va voler parlar (si no era atacant i menystenint a traves dels mitjans de comunicació) malgrat les nombroses vegades que el vaig visitar, coincidència en actes etc. en les que vaig demanar de veure'ns personalment, no més en una ocasió va acceptar dinar plegats.

En certa ocasió vaig llegir que em tractava "d'estúpid" (quina manera de dialogar oi?). I segurament te raó puix hi ha persones que pensen que si estàs en un càrrec públic i no et "forres" és que ets "estúpid", des d'aquest punt de vista he de donar-li la raó.

Va notar que l'enfrontament Oronich - Siurana es va traduir al carrer amb una crispació entre els ciutadans de Lleida?

No, en tot cas el grau de participació ciutadana va augmentar a tots els nivells, els plens municipals sempre eren plens de gent interessada, els mitjants de comunicació circulaven lliurement per tot arreu de la Paeria,etc. etc.

A això jo en dic llibertat, altres en diuen d'altra manera sobre tot si els molesta.

Lleida té dues lloses que no li deixen volar: el marc legal de l'estat espanyol, retrògrad i obstructiu de la creativitat empresarial pròpia així com el govern municipal socialista, enrocat en mantenir l'estatu quo, consumit aquells dies per un deute estratosfèric.

El que jo vaig fer, des del punt de vista polític, per als ciutadans de Lleida i de les seves comarques, ho vaig fer perquè no sabia que era impossible! Em vaig esforçar al màxim, juntament amb el meu equip, fermament creient en la democràcia i la creativitat de la nostra gent. Malauradament però, massa vegades vaig topar amb la mentalitat de la subsistència, purament "què hay de lo mío"... Els meus adversaris polítics ho varen saber aprofitar més bé i ho continuen practicant per tal de mantenir els lleidatans adormits, forçant a marxar els talents "discutidors" i la gent preparada i emprenedora de debò. Els plantejaments d'aleshores eren a 20 anys vista i ells això no ho entenien.

Té constància que es van oferir molts diners per als regidors trànsfugues. Es parla de 25 milions de pessetes a cadascun que oferia Siurana, i que si vostè oferia el mateix votarien a vostè?

Això ho he llegit en una medi de comunicació de Lleida i no he vist cap desmentit.

Doncs això.

I sap qui va ser el misteriós 15è regidor que va donar suport a Siurana?

Jo ja he canviat de registre, no m'interessen les aquelles misèries humanes. Penso que bon profit els faci.

Creu que el seu partit, Convergència, del que tinc entès que encara és militant, el va trair d'alguna manera?

No em sento traït, cada època és cada època.

I si, soc militant de CDC.

Ha pensat tornar en política?

Mai se sap!

Al referèndum del 9-N va votar Sí - Sí?

Vaig fer de voluntari al lloc que em va tocar i si, és clar, vaig votar Si - Si.

Fa molt de temps, anys i panys, que treballo per la llibertat de Catalunya on he estat ho he fet i des de moltes organitzacions que ens hi dediquem i no solament a Catalunya, també anem per Europa donant conferències sobre els nostres drets i motivacions. Hem estat per exemple a Wensmister, a Escòcia, a Croàcia, a Dinamarca, a Viena etc....

Veure per exemple la Web "El Cas dels Catalans".

Com veu el procés sobiranista. Arribarem a Ítaca?

El procés el veig més fort que mai, malgrat el que exclamen els espanyolistes.

Com veig jo el viatge a Ítaca:

Aquest viatge és basa en el nostre comportament històric en tant que garantia d'una mentalitat democràtica i de llibertat determinades i en la imperiosa i urgent necessitat d'aconseguir un millor i més gran grau de benestar social i econòmic basat en la gestió total dels nostres propis recursos.

És parla de garantir el futur i les característiques del nou estat català. Doncs una societat, que si no ens la fan canviar (i encara no ho han aconseguit) fou, fa segles, la primera democràcia del mon, el primer estat de dret (és nomenaven jutges), hi havia parlament (les corts), teníem govern executiu (la Generalitat), cal recordar les assemblees de Pau i Treva, els interventors de comptes, les constitucions etc. etc. Una societat que històricament fou d'aquestes característiques garanteix un model d'estat molt millor que aquest que ara ens té sotmesos i ens tracta com a súbdits. És una qüestió de mentalitat, de manera de ser i de fer, oberts al món com nosaltres o centralistes i imperialistes com ells.

Com va dir Pau Casals a l'ONU en el 1971, Catalunya va ser (ja al segle 11é) la nació més gran del món, jo hi afegeixo que aviat ho tornarem a ser.

Al considerar els temes econòmics i financers el tema encara és més punyent. Catalunya en té prou amb els recursos que genera, no necessitarà d'altres recursos aliens. Sense l'espoli fiscal més ( molts més) de 16.000 milions d'€ anyals, les inversions que l'Estat Espanyol no fa com per exemple el corredor mediterrani (cal també considerar la pèrdua exorbitant en concepte de lucre cessant de tot això per l'economia Catalana).

Si a tot això explicat sobradament per especialistes en aquestes matèries hi sumem els atacs a la nostra llengua i a la nostra cultura, el que ens cal és sortir de l'Estat Espanyol amb urgència.

Una llengua és una manera de veure el món, ni millor ni pitjor, per exemple nosaltres quant pronunciem el nom de la ciutat de Mont-real ho diem així o sigui hi veiem una ciutat al peu o junt a una muntanya i ells dient Montreal, no hi veuen aquesta muntanya.

Aquest camí s'està fent primer aconseguir un mandat democràtic clar i rotund del nostre parlament, desprès fent una llei de consultes amb el corresponent decret de convocatòria d'una consulta, més tard en cercar l'acord no aconseguit amb l'estat (intents d'acordar la realització d'un referèndum), desprès fent la consulta o procés participatiu. Fent estructures d'Estat, explicar a tot Europa i al món Catalunya, fer eleccions plebiscitàries i si guanya la posició d'independència negociar-la amb l'estat i si no és possible proclamar un període constituent i ser lliures per sempre més.

Artur Mas és el seu gran líder?

Si, sense discussió és el gran líder que necessita Catalunya.

El mateix Jordi Pujol el va cridar, mesos després de deixar de ser alcalde, perquè anés a Barcelona, per ocupar-se de les relacions de CDC amb el món empresarial. Per a vostè va ser un alleujament deixar la Paeria i deixar de veure al Siurana assegut a la cadira que l'hi havia pres?

De la primera afirmació no en tinc constància.

Un dels errors comesos per part meva va ser el de pensar que a la política lleidatana si podia anar de bona fe i exercint d'honest. En el moment que vaig veure que això no era així el que calia és sortir-ne. En aquest sentit si va ser un alleujament deixar la Paeria, veure o no veure a en Siurana no em fa cap preocupació ni pensament.

El desprestigi actual de la política municipal ve de l'estràtegia del "s'hi val a tot"?,

Pot ser cal reflexionar-ho, oi?

Jo vaig cometre un altre "imperdonable" error que va ser guanyar totes les eleccions en les que vaig treballar incloses les de la Paeria i aquest fet per a mentalitats dictatorials no és pot perdonar, varen aplicar l'estratègia del "s'hi val a tot" i això cansa.

La transformació que ha tingut Lleida en els darrers anys, és la que somiava vostè o no? Hagués construït la Llotja? I el pont de Príncep de Viana? S'ha fracassat al Centre Històric? Què hagués fet vostè que no s'ha fet?

Hi ha un grup que en lloc de Llotja en diu Lletja oi?

El que calia fer era un parc tecnològic agroalimentari com el que teníem previst i gairebé posat en començament amb serveis tecnològic al servei de industria agroalimentària, amb servei de mercat de subhasta com eren a tot Europa. Ja teníem el lloc a la Femosa i l' Incasol ens ho finançava i ens estava fent el projecte i ja teníem llista d'espera de persones físiques i jurídiques que volien ser-hi, per cert algunes de fora de Catalunya i D'Espanya. Això era lo urgent i prioritari. Jo hauria fet (entre moltes altres coses) això per tal de situar l'economia Lleidatana a Catalunya i a Europa d'una manera eficient.

A mi també se'm va acudir en principi fer un pont penjat molt bonic i de molt lluïment personal però els que vaig decidir fer eren molt mes eficients, més adients, mes barats i molt més útils això si.

El nostre projecte del casc antic era molt diferent i la premsa de la època ja l'explicava provocant per cert una reacció fortíssima per part de l'economia especuladora d'aleshores, el que s'ha fet és evident que és un fracàs.

En tot l'explicat, i em deixo moltes coses, em sembla que queda clar allò que volíem fer, hi ha coses varem fer (Déu n'hi do, i en només dos anys), altres varen quedar en el calaix. En realitat mes d'una ells l'han trobada i l'han executada no tant bé com l'haguéssim fet nosaltres (per exemple l'exagerat aeroport molt més gran i menys adient que el projectat per nosaltres) però suposo que encara es podran arreglar.

Resumint:


En el meu pas per la política lleidatana vaig intentar "despertar" Lleida per tal d'assegurar que els lleidatans visquessin en democràcia, llibertat i prosperitat, atraient i mantenint talents, fomentant la creativitat i creant llocs de treball de qualitat tot hi col·laborant amb Catalunya i amb el món.