OBRE LA TEVA MENT

La Paeria (Ajuntament) de Lleida ha commemorat aquest diumenge el 30è aniversari de la recuperació de la democràcia en la vida municipal: el Saló de Sessions del Palau de la Paeria ha acollit l'acte de celebració, que ha comptat amb la participació de la majoria d'electes dels 8 plens municipals sorgits de les successives eleccions i dels tres Paers en Cap (Batlles) que han presidit l'Ajuntament de Lleida d'ençà de la recuperació democràtica al 1979, Antoni Siurana (PSOE), Manuel Oronich (CDC) i l'actual paer en cap, Àngel Ros (PSOE).

20/04/2009

                               ENTREVISTA A MANEL ORONICH

                Encara que molt antiga, fa més de deu anys, paga la pena recordar-la.

Gairebé actual

Els socialistes afirmen amb certa ironia que l'única obra que va fer el seu govern van ser les fonts de la Banqueta, que van costar 16 milions de pessetes de l'època. Precisament l'alcalde Àngel Ros va ordenar fer-les desaparèixer l'any passat. Què n'opina de tot plegat?

Primer cal dir avui (2024) que els suposats nostres d'aleshores, avui a Junts, calladets i atemoridets renegant i perdent en cada compresa electoral.

Com acostumen a fer els polítics "Espanyols", el seu relat simple es basa en les mitges veritats, o en la mentida i en la negació dels fets passats, presents i actuals. Ja fa més de 300 anys que tenen aquest costum arrelat en els seus gens i només cal repassar la nostra història (la real, no la manipulada).

Quant vaig entrar a la Paeria estava pràcticament en fallida, tenia un endeutament insuportable, tant és així que és feia gairebé impossible poder justificar acomplir la limitació que fixava per llei que aquest endeutament no superés el 25% , del total del pressupost, . De fet cal esmentar que no fa tant de temps la Paeria va haver de presentar a la Generalitat un pla de viabilitat (també oblidat oi?). Pràcticament no quedava res per a invertir, jo no vaig voler augmentar aquest endeutament i per tant calia trobar recursos d'altres administracions per poder fer quelcom important i així va ser en moltes i moltes accions com explico seguidament.

El Museu Diocesà i Comarcal quin conveni fundacional està signat per mi com a Paer en Cap i com a president del Consell Comarcal del Segrià i que malgrat els endarreriments i bastons a la roda posats per la Paeria de desprès, aquest museu es va fer realitat, i gràcies a la intervenció de la Generalitat i a aquell conveni encara no ens han pogut robar les obres d'art discutides en una parcel·la molt gran i molt cèntrica en la Rambla D'Aragó que vaig aconseguir ens traspassés la diputació i on per cert també es va ubicar fer i construir la Biblioteca Pública de Lleida (principal biblioteca de la ciutat de Lleida) en la casa de maternitat. Cal indicar que aquesta esmentada cessió va suposar la construcció de la nova Residència Lleida Balafia i la nova seu de la llar de sords-muts. Tot això és inversió oi?

El conveni amb l'Estat Espanyol del pont sobre el Segre de Pardinyes , també va ser signat per mi en tant que Paer en Cap.

El pont sobre el Segre anomenat avui Universitat, finançat per la Generalitat de Catalunya degut al compromís meu amb la nostra Generalitat i que consta en el pressupost de 1989 i quina subvenció de més de 350 milions de pessetes ens permeté poder no sobrepassar (junt amb altres inversions compromeses) el 25% de càrrega financera en el pressupost de la Paeria. Sobre aquell pressupost hi ha dos fets curiosos: primer, l'oposició (PSC-PSOE) va presentar un pressupost alternatiu que no quadrava entre ingressos i despeses, em sembla recordar que hi havia una diferencia de 8 milions de pessetes i segon se'm va advertir el compromisos econòmics (el pont anomenat Universitat per exemple) havien de ser fefaents (o sigui per escrit, jo els vaig recordar que l'any 1982 la Paeria va fer constar en el seu pressupost la subvenció de 800 milions de pessetes que demanava a la Generalitat en concepte d'arranjament del barri de Cap Pont pels efectes de les inundacions del 1982 i jo, que aleshores n'era el Delegat, no en vaig saber res de res. Cal dir que quan, mesos després, ens ho van demanar la subvenció va ser concedida.

Un altre aportació del meu mandat va ser fer arribar l'aigua potable als Magraners, tants i tants anys demanada i reclamada pels veïns.

Un altre el nou polígon industrial "El Camí dels Frares". Per cert aquesta infraestructura anava acompanyada d'un conveni d'industrialització amb empreses del Midi francès, entre altres. Què se n'ha fet d'allò?

I el conveni de col·laboració de la Fira de Lleida professionalitzada per nosaltres amb Ferrara (Itàlia)?

L'arranjament (urbanització) complert del barri del Secà de Sant Pere que tot i que era previst en el pressupost anterior amb una finançament del 90% a càrrec dels veïns i un 10% a càrrec de la Paeria, nosaltres vàrem capgirar els tants per cents, invertint un 90% la Paeria i un 10% els veïns.

I l'important tema de la Fira de la Música al Carrer que nosaltres vàrem començar i que ara té Vic amb un èxit importantíssim. I el tema de la Seu de l'Orquestra Nacional de Cambra de Catalunya per la qual teníem seu (el casino), director i hagués situat Lleida en el circuit de ciutats musicals del món, tema començat i escapçat pel sol fet que era la idea i fos meva, o sigui nostres.

De tota manera, el fet pel qual em pregunta, era un projecte anterior i diferent puix el que volien fer era el típic desert de Sauló i nosaltres no més només hi vàrem afegir uns brolladors, brolladors que durant aquests anys no s'han mantingut fins que el seu deteriorament els ha justificat a eliminar-lo. Les seves afirmacions semblen una broma de mal gust oi?

No insisteixo més puix la llista podria ser interminable des de qualsevol sector i qualsevol punt de vista.

Els regidors que van presentar la moció de censura l'any 1989, van al·legar "la no voluntat política per part del seu Govern per afrontar els temes urgents de la ciutat". Quins eren aquests temes urgents?

Això mateix, quins eren els temes urgents?

Voleu dir que ells fora dels seus personals en tenien algun més d'urgent?

Pot ser que la creació d'una comissió de compres presidida pels trànsfugues (que després es va fer) en fos un?

O pot ser que l'afer del carbó de la mitjana en fos una altre?

O pot ser ho fos la exigència de la presidència (també per a un dels trànsfugues) de la companyia d'autobusos ?

Per a mi alguns dels temes urgents els he relacionat anteriorment i segurament posteriorment en aquesta entrevista.

També es queixaven de "la proliferació d'organismes, com patronats i comissions especials, sense cap control municipal i de representació del poble de Lleida".

Quins organismes, quins patronats i quines comissions vàrem crear noves?

Pot ser el fet que vàrem dotar a cada grup polític de la Paeria d'una oficina i serveis per tal que poguessin exercir democràticament molt millor la seva feina, fet inexistent fins aleshores i desprès de tants any de democràcia. Pot ser era això el que els va preocupava?

A excepció de l'esmentada cap de comissió nova és va crear.

Després en varen suprimir alguna o en varen crear més?

No en varen suprimir cap i déu n'hi do de les que varen crear ells de nou.

Però és curiós que la gota que va fer vessar el got fos la supressió de 160 metres de carril bus, a la que s'hi oposaven els dos dissidents del seu Govern.

Sí, molt curiós i força transcendental, oi?

Aquell carril bus desertitzava comercialment les voreres dels carrers per on passava i mai els vaig sentir oposar-s'hi.

En la invenció d'excuses de mal pagador si que eren artistes. Calia, i pel que veig encara cal, justificar la malifeta. Sembla obsessió o mala consciència duradora.

Siurana també l'acusava de falta de diàleg.

Encara és hora que acceptés o que em demanés per parlar i ja no solament duran la meva època de Paer en Cap, sinó també durant els 8 anys com a Delegat del Govern de la Generalitat durant els que tampoc va voler parlar-ne mai personalment malgrat les nombroses vegades que el vaig visitar, que vam coincidir en actes. O que li vaig demanar de veure'ns personalment . Però en canvi no desaprofitava cap ocasió per atacar-me i menystenir-me a través dels mitjans de comunicació. Tan sols en una ocasió va acceptar dinar plegats.

En certa ocasió vaig llegir que em tractava "d'estúpid" (quina manera de dialogar oi?). I segurament te raó puix hi ha persones que pensen que si estàs en un càrrec públic i no et "forres" és que ets "estúpid", des d'aquest punt de vista he de donar-li la raó.

Va notar que l'enfrontament Oronich - Siurana es va traduir al carrer amb una crispació entre els ciutadans de Lleida?

No, en tot cas el grau de participació ciutadana va augmentar a tots els nivells, els plens municipals sempre eren plens de gent interessada, els mitjants de comunicació circulaven lliurement per tot arreu de la Paeria, etc.

D'això jo en dic llibertat, altres en diuen d'altra manera sobre tot si els molesta.

Lleida té dues lloses que no la deixen volar: el marc legal de l'estat espanyol, retrògrad i obstructiu de la creativitat empresarial pròpia així com el govern municipal socialista, enrocat en mantenir l'statu quo, consumit aquells dies per un deute estratosfèric.

El que jo vaig fer, des del punt de vista polític, per als ciutadans de Lleida i de les seves comarques, ho vaig fer perquè no sabia que era impossible! Em vaig esforçar al màxim, juntament amb el meu equip, fermament creient en la democràcia i la creativitat de la nostra gent. Malauradament però, massa vegades vaig topar amb la mentalitat de la subsistència, purament "què hay de lo mío"... Els meus adversaris polítics ho varen saber aprofitar més bé i ho continuen practicant per tal de mantenir els lleidatans adormits, forçant a marxar els talents "discutidors" i la gent preparada i emprenedora de debò. Els meus plantejaments eren a 20 anys vista i ells això no ho entenien.

Té constància que es van oferir molts diners per als regidors trànsfugues. Es parla de 25 milions de pessetes a cadascun que oferia Siurana, i que si vostè oferia el mateix votarien a vostè?

Això ho he llegit en una medi de comunicació de Lleida i no he vist cap desmentit.

Doncs això.

I sap qui va ser el misteriós 15è regidor que va donar suport a Siurana?

Jo ja he canviat de registre, no m'interessen gens aquelles misèries humanes. Penso que bon profit els faci.

Creu que el seu partit, Convergència, del que tinc entès que encara és militant, el va trair d'alguna manera?

No em sento traït, cada època és cada època..

Avui 2024 al FNC

Ha pensat tornar en política?

Mai se sap!

Avui ja he tornat.

Al referèndum del 9-N va votar Sí - Sí?

Vaig fer de voluntari al lloc que em va tocar i si, és clar, vaig votar Si - Si.

Fa molt de temps, anys i panys, que treballo per la llibertat de Catalunya ho he fet sempre i en moltes organitzacions que ens hi dediquem i no solament a Catalunya, també anem per Europa donant conferències sobre els nostres drets i motivacions. Hem estat per exemple a Westminster, a Escòcia, a Croàcia, a Dinamarca, a Viena etc. Com es pot comprovar per exemple al Web "El Cas dels Catalans". https://www.casdelscatalans.cat/

Com veu el procés sobiranista. Arribarem a Ítaca?

El procés el veig més fort que mai, malgrat el que exclamen els espanyolistes.

Com veig jo el viatge a Ítaca?

Aquest viatge és basa en el nostre comportament històric en tant que garantia d'una mentalitat democràtica i de llibertat determinades i en la imperiosa i urgent necessitat d'aconseguir un millor i més gran grau de benestar social i econòmic basat en la gestió total dels nostres propis recursos.

És parla de garantir el futur i les característiques del nou estat català.

Doncs una societat, que si no ens la fan canviar (i encara no ho han aconseguit) fou, fa segles, la primera democràcia del món, el primer estat de dret (és nomenaven jutges), hi havia parlament (les Corts), teníem govern executiu (la Generalitat), cal recordar les assemblees de Pau i Treva, els interventors de comptes, les constitucions etc. Una societat que històricament fou d'aquestes característiques garanteix un model d'estat molt millor que aquest que ara ens té sotmesos i ens tracta com a súbdits. És una qüestió de mentalitat, de manera de ser i de fer, oberts al món com nosaltres o centralistes i imperialistes com ells.

Com va dir Pau Casals a l'ONU en el 1971, Catalunya va ser (ja al segle 11é) la nació més gran del món, jo hi afegeixo que aviat ho tornarem a ser.

l Si considerem la qüestió econòmica i financera encara és més punyent. Catalunya en té prou amb els recursos que genera, no necessitarà d'altres recursos aliens. Sense l'espoli fiscal (molt més de 20.000 milions d'€ anyals), les inversions que l'Estat Espanyol no fa com per exemple el corredor mediterrani o la pèrdua exorbitant en concepte de lucre cessant (el desastre econòmic i financer per Catalunya segurament és pot fixar en més de 200.000 milions d'€./any) de tot això per l'economia Catalana.

Si a tot això, explicat abastament per especialistes en aquestes matèries, hi sumem els atacs a la nostra llengua i a la nostra cultura, és evident que el que ens cal és sortir de l'Estat Espanyol amb urgència.

Una llengua és una manera de veure el món, ni millor ni pitjor, així per exemple, nosaltres, quan pronunciem el nom de la ciutat de Mont-real ho diem així o sigui hi veiem una ciutat al peu o junt a una muntanya i ells dient Montreal, no hi veuen aquesta muntanya.

Aquest camí s'està fent, primer cal aconseguir un mandat democràtic clar i rotund del nostre parlament, desprès fent una llei de consultes amb el corresponent decret de convocatòria d'una consulta, més tard en cercar l'acord no aconseguit amb l'estat (intents d'acordar la realització d'un referèndum), desprès fent la consulta o procés participatiu. Fent estructures d'Estat, explicar a tot Europa i al món Catalunya, fer eleccions plebiscitàries i, si guanya la posició d'independència, negociar-la amb l'estat i si no és possible proclamar un període constituent i ser lliures per sempre més.

Artur Mas és el seu gran líder?

Avui ja no.

El mateix Jordi Pujol el va cridar, mesos després de deixar de ser alcalde, perquè anés a Barcelona, per ocupar-se de les relacions de CDC amb el món empresarial. Per a vostè va ser un alleujament deixar la Paeria i deixar de veure al Siurana assegut a la cadira que l'hi havia pres?

De la primera afirmació no en tinc constància.

Un dels errors comesos per part meva va ser el de pensar que a la política lleidatana si s'hi podia anar de bona fe i sent honest. En el moment que vaig veure que això no era així el que hagués hagut de és sortir-ne. En aquest sentit si que va ser un alleujament deixar la Paeria, veure o no veure a en Siurana no m'ocupava ni un racó del meu pensament.

El desprestigi actual de la política municipal ve de l'estratègia del del tot s'hi val.

Potser cal reflexionar-ho, oi?

Jo vaig cometre un altre "imperdonable" error que va ser guanyar totes les eleccions en les que vaig treballar incloses les de la Paeria i aquest fet per a mentalitats dictatorials no es pot perdonar, varen aplicar l'estratègia del tot s'hi val i això cansa.

El que si he escoltat o llegit per part dels socialista PSOE Siurana has estat qualificant-me d'estupit i des del punt de vista dels que pensen, com ell, que si estes en un càrrec públic i no et forres ets un estípit he de donar-li la raó.

I per cert els nostres d'aleshores ben calladets i atemoridets també.

La transformació que ha tingut Lleida en els darrers anys, és la que somiava vostè o no? Hagués construït la Llotja? I el pont de Príncep de Viana? S'ha fracassat al Centre Històric? Què hagués fet vostè que no s'ha fet?

Hi ha un grup que en lloc de Llotja en diu Lletja oi?

El que calia fer era un parc tecnològic agroalimentari com el que teníem previst i gairebé posat en començament amb serveis tecnològic al servei de indústria agroalimentària, amb servei de mercat de subhasta com eren a tot Europa. Ja teníem el lloc a la Femosa i l'Incasol ens ho finançava i ens estava fent el projecte i ja teníem llista d'espera de persones físiques i jurídiques que volien ser-hi, per cert algunes de fora de Catalunya i d'Espanya. Aquestes eren les qüestions urgents i prioritàries. Jo hauria fet això, entre moltes altres coses, per tal de situar l'economia Lleidatana a Catalunya i a Europa d'una manera eficient.

A mi també se'm va acudir en principi fer un pont penjat molt bonic i de molt lluïment personal però els que vaig decidir fer eren molt més eficients, més adients, mes barats i molt més útils, això sí.

El nostre projecte del casc antic era molt diferent i la premsa de la època ja l'explicava provocant per cert una reacció fortíssima per part de l'economia especuladora d'aleshores, el que s'ha fet és evident que és un fracàs.

En tot això que he explicat, i em deixo moltes coses, em sembla que queda clar allò que volíem fer, hi ha coses que vàrem fer (déu n'hi do, i en només dos anys), altres varen quedar en el calaix. En realitat més d'una elles l'han trobada i l'han executada no tant bé com l'haguéssim fet nosaltres (per exemple l'exagerat aeroport molt més gran i menys adient que el projectat per nosaltres), però suposo que encara es podran arreglar.

Resumint:

En el meu pas per la política lleidatana vaig intentar "despertar" Lleida per tal d'assegurar que els lleidatans visquessin en democràcia, llibertat i prosperitat, atraient i mantenint talents, fomentant la creativitat i creant llocs de treball de qualitat tot hi col·laborant amb Catalunya i amb el món.

I des suposats seus avui a Junts, que en pensa:

Poca cosa positiva, per exemple diré que han renunciat a ser "els nostres" i per exemple a més de tot l'exposat cal palesar avui:

Ara resulta que això de les associacions de veïns, ho diuen per las de l'horta, és cosa. Bona. Ignorant voluntàriament qui ho va promoure en el seu dia, o sia renegant dels suposats nostres.

Ara resulta que es bona cosa fer polígons industrials, ignorant aquells nostres que si van fer-ne de política industrial i nous polígons, el "camí dels frares" per exemple.

I no parlem del repugnant acte de commemoració dels 50 anys de CDC a Lleida un'altre fet de renegar dels suposats nostres d'aleshores avui a Junts.

Això ja es més que mancança de memòria històrica, és mala consciencia.

ANTIGA ENTREVISTA A ORONICH

Ex Paer Cap de Lleida 20/04/2009

-Manel Oronich, com resumiria a un jove de 25 anys com jo, els fets que van passar i que van donar lloc a la moció de censura?

Resumir és molt complicat, genèricament puc dir-vos el següent:

Recordo aquells fets ara que vostè m'ho esmenta i amb bastant tristor - com si fos una pel·lícula vista fa molt de temps i que, això sí, no m'agrada gens reviure-ho perquè tracta només de misèries humanes tenint un ínfim nivell intel·lectual puix parla d'uns pobres interessos personals que s'anteposaren als interessos de la societat en general i de la nostra ciutat. Benauradament, la perspectiva del temps m'ha ensenyat a pensar fonamentalment en allò que m'omple espiritualment i avui en el futur més positiu que finalment tots plegats podem gaudir en la política catalana exercida des del més alt nivell desitjable i des d'una valentia i coratge impressionants. És per això que considero que les "misèries de la política", que d'això és tractà, cal conèixer-les només com a lliçó històrica, per tal de no repetir els errors comesos ni permetre es tornin a cometre. Però tots els nostres esforços ara cal dedicar-los, com he dit, per tal de continuar treballant i ara més decididament que mai per a la llibertat definitiva de la nació catalana per tal d'aconseguir el nostre propi estat. És només això que avui em continua interessant i que suposa treballar des de les "grandeses de la política", exercint la política en majúscules tant a nivell local com a nivell nacional i internacional.

En tot cas, al joves els hi explicaria com allò que no hauria d'haver passat mai - si volem viure en democràcia consolidada.

-Es veritat que una part de la societat Lleidatana li va donar l`esquena, inclús humanament, com si fos vostè d`inferior categoria?

De la societat res a dir, res va tenir a veure i no n'hi ha cap retret a fer. Ara bé, miri com és d'il·lustratiu el paral·lelisme amb la situació actual: aquella votació s'hagués pogut evitar practicant "la democràcia" de la mateixa manera com la practica avui el Sr. Rajoy: no deixant votar ni fer. Paral·lelismes seriosos i / o anecdòtics a part, segurament s'hagués pogut evitar si tots els "trànsfugues" implicats haguessin disposat d'un concepte clar d'honestedat i transparència. Si avui la impressió generalitzada és de l'establiment de la corrupció i de la desconfiança en la classe política cal preguntar-se en quin grau aquell fet inicial hi ha col·laborat. Fa dos relativament poc temps, un ex Paer en Cap de Lleida va manifestar públicament que jo era un "estúpid" i des del punt de vista d'aquells que pensen que ocupant un càrrec públic si no et "forres econòmicament" ets un estúpid li he de donar la raó perquè vés per on, jo no he confós mai l'estupidesa i l'honestedat.

-Realment el van deixar fer de Paer en Cap?

En part sí, vegin-se resultats com:

El Museu diocesà i comarcal de Lleida

Dos ponts sobre el Segre

Parc tecnològic

Aeroport

Moltes altres coses que s'han desenvolupat després encara que inconnexes i per tant sense els beneficis i rendiments previstos per nosaltres.

-Es comenta que els regidors de UDC, li van fer oposició dins del seu govern?

Res d'això no és cert, varen ser uns col·laboradors lleials totalment.

Altra cosa fou el que maquinava en Duran Lleida a través del comitè local de UDC.

-Ens pot explicar què va ocórrer amb la vinguda de PRYCA a Lleida?

Aquesta gran superfície en el centre de la ciutat es va aprovar (com a Delegat del Govern de La Generalitat vaig oposar-m'hi tant com vaig poder) abans del nostre govern i nosaltres no tenim res a veure en aquest afer negatiu per a Lleida en tant que desastrós per petit comerç de proximitat. Estava tant en contra que no vaig anar a cap efemèride relacionada amb la seva inauguració.

-L`Antoni Siurana, cap de la oposició a les hores, li va comentar en algun moment, que presentaria una moció de censura?

Sí, però va ser el mateix dia o sigui en el moment que me la va portar per escrit en un paper "pergamí" que tremolava en les seves mans a importants revolucions.

-En cas afirmatiu, ens podria explicar quins arguments li va donar ?

Cap a part dels escrits, que no els recordo. En tot cas no es tractava de cap argument de pes com tampoc de solidesa i importància democràtica.

-Va rebre pressions d' empresaris de Lleida per tal de modificar alguns reglaments urbanístics?

Cap, la revisió de PGOU és va fer d'acord amb el que hi havia escrit i aprovat abans.

La meva sorpresa va ser que l'oposició va votar en contra del se propi pla! Pot ser ells sí van rebre pressions per a canviar-lo...?

-Per la mateixa raó va rebre alguna oferta econòmica per modificar-los?

D'ofertes i pressions sempre n'hi ha, però una altra cosa és escoltar-les i fer-les cas o no. És molt clar que jo ni els meus regidors no varem acceptar-ne cap i varem ser fidels al nostre programa i a les nostres idees fins a les últimes conseqüències.

-Perquè tot plegat , senyor Oronich, la moció de censura va ser per interessos econòmics i urbanístics, no?

Per interessos segur i aquests interessos no defensaven interessos col·lectius dels ciutadans de Lleida sinó estrictament uns interessos personals i de subsistència.

-La noticia de que volien modificar el traçat de les variants de Lleida, especialment la variant Sud va ser una de les principals causes de la moció de censura?

La variant Nord i la variant Sud es varen fer i aquí estan, al servei de la ciutat. Una altra cosa fou les pressions rebudes per part de l'estat en una variant Nord que no ens convenia als ciutadans, com a mínim, a canvi de res. La negociació amb l'estat va donar els seus fruits - que es visualitza en forma del pont de Pardinyes . L'altre pont del nostre programa executat, és el pont Universitat, quin cost per a la ciutat de Lleida ha estat més alt del que s'hi ho hagués fet el nostre equip de govern. Però ambdós ponts formen part del nostre projecte de desenvolupament municipal.

-Per tan se'l carreguen per ser un home honest ?

Fa relativament poc temps, com ho vaig esmentar abans, un ex-Paer en Cap em va titllar d'estúpid. Hi ha gent , però per sort bastant poca, que pensa que si estàs en un càrrec públic i no "et forres" ets un estúpid. Des d'aquest punt de vista, se li ha de donar la raó.

-Els regidors trànsfugues li van fer a vostè una contra oferta per no votar a favor la moció de censura?

Aquests dies això ja ho ha contestat algú en altres mitjans de comunicació (per 25 milions de pessetes) i de moment ningú ho ha contradit. Per exemple, es va fer la Comissió de compres presidida per un de trànsfugues?

-Es trist parlar de persones difuntes, però el regidor del vot número quinze encara es viu?

El fet malauradament encara és viu i no fa gens bé a la democràcia ni a la transparència política que els ciutadans exigeixen i que tenen tot el dret del món a saber com es gasten les seves contribucions i tributs.

-Hi va haver persones del seu partit, no regidors que el van trair i van donar suport tàcit a la moció de censura?

Les persones podem controlar i som responsables només dels nostres propis actes. Així que, jo l'únic que sé segur és que no em vaig trair ni a mi mateix ni al nostre programa al que tots els nostres regidors varen ser lleials.

-En resum, ex Paer en Cap Oronich, encara ho seria ara si hagués caigut en la corrupció que segur li van proposar?

No vaig voler caure en cap mena corrupció i els fets són aquí.

-L`Antoni Siurana ha manifestat que la moció de censura va ser del seu partit i de tota la ciutat, perquè vostè no ho feia be com a alcalde, que opina d'això?

Què voleu que ell digui quan cal justificar allò honestament injustificable, oi? Fixeu-vos, sempre utilitzen la paraula Alcalde i mai la de Paer en Cap.

-Creu que el seu partit CiU ha exercit realment de oposició a la ciutat de Lleida després de la seva marxa?

Això ho valoren els ciutadans no només amb el seu vot sinó també amb el grau d'implicació i participació.

-Com valora que desprès de 25 anys es comença a veure que la moció de censura va ser un acte d'una qualitat democràtica tant baixa?

Em sembla positiu perquè demostra que la maduresa política i la consciència ciutadana arriba tard o d'hora.

-Els fets que se li van voler imposar per la oligarquia lleidatana i que vostè no va acceptar, els ha vist després reflectits a Lleida?

Els he anat constatant i els vaig veient encara avui. Per exemple, el nostre projecte del Turó de la Seu, era convertir-lo en una zona verda, mantenint només els edificis històrics catalogats. En què s'ha convertit aquesta zona avui...? Fa basarda.

-Es veritat que al seu gabinet es va quedar amb persones que eren del gabinet del Siurana?

Sí, perquè ens pensàvem que eren gent de vàlua. Una altra cosa fou que algun d'ells per exemple, no sabés què era ni com es feia un pressupost per programes...

-En cas afirmatiu, es veritat el que s'explica que una d'aquestes persones de confiança del Siurana va ser la que va redactar la moció de censura, a l'ordenador de l'aleshores vice-interventor municipal ?

No es poden canviar els alts càrrecs municipals perquè són funcionaris i no només càrrecs de confiança. I si algun d'aquests està agafat per compromisos no confessables públicament després de tants anys de govern socialista, què hi pots fer?!?

-Aquesta persona actualment és director de servei en l'actual ajuntament?

No ho sé.

-Dons estava rodejat no senyor Oronich?

Home, sembla evident, no?

-Ja han penjat la seva fotografia a la galeria de alcaldes de la ciutat?

La última vegada que hi vaig ser, no la vaig veure. I si mentrestant la hagin posat, no m'han informat ni em consta.

-Perquè vostè, s'ho va arribar a creure que era alcalde de Lleida elegit democràticament pels ciutadans de la ciutat o pràcticament no li van donar temps?

Vaig actuar i exercir de Paer en Cap de la manera que la legalitat democràtica ho estipula i preveu.

-Per finalitzar li demanaria que vostè li agrairia que vostè afegeixi tot el que trobi convenient?

Estic molt orgullós de la meva actuació política en Lleida perquè la petjada és molt palesa, entre d'altres el Museu de Lleida, els ponts nous, el Centre agroalimentari.... O els despatxos dels grups municipals - que a la Paeria no existien abans del 1987... fins i tot l'aeroport que tal i com estava pensat (no com el que s'ha fet i que és insostenible) podria haver sigut una realitat des de fa més de dues dècades en ple rendiment... Per a només dos anys com a Paer en Cap, considero haver assolit un gran avenç i una millora significant per a la nostra ciutat i la seva gent. A més a més, totes les meves actuacions sempre defensaven la nostra manera de fer i de ser en benefici de la nostra ciutat i la societat en general. Cal tenir present que encara avui lentament sí s'està fent allò que nosaltres varem projectar des de fa més de vint-i-cinc anys...

Mirar cap al futur des de les nostres pròpies arrels, des de la nostra pròpia veritable història, des de les nostres tradicions, des d'una concepció del món definida en gran mesura per la nostra llengua i cultura i sense espolis fiscals és allò que ens convé, seguint els exemples de la feina ben feta dels nostres il·lustres conciutadans com ho varen ser els dos excepcionals Paers d'aquella legislatura, En Jordi Marimon i Jordi Castelló.